Koordináták 371

Uploaded 2018. április 7.

-
-
595 m
404 m
0
4,7
9,5
18,92 km

Megtekintve 34 alkalommal, letöltve 1 alkalommal

közel Biosca, Catalunya (España)

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE BIOSCA AL PUIG CASTELLAR, AL RIUBREGÓS, A TALTEÜLL I A, MASSOTERES / 07A D´ABRIL DEL 2018

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per carreteres i per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, abans de fer el recorregut, caldrà cercar la màxima informació sobre l´estat dels camins de terra, com els quins van des de la carretera C – 1412A cap a la part més alta del Puig Castellar, entre altres recorreguts similars.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut s´aniran fent observacions d´aquesta depressió, unes de caire geomorfològic, altres estructurals i altres petrològiques, fonamentalment.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament del Sistema Pirinenc, el qual serà visible a diferents aturades de la part central del recorregut.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament per la comarca de la Segarra. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors septentrionals fronterers amb les comarques del Solsonès i de la Noguera.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment cenozoics i pertanyen als afloraments de la Formació Barbastro (amb nivells de calcolutites i guixos), a la Formació Sanaüja (amb nivells de gresos i calcolutites ocres, fonamentalment) i a la Formació Tàrrega (amb nivells de calcolutites i calcàries). Els materials de les dues primeres unitats litoestratigràfiques pertanyen a l´Eocè; mentre que els de la darrera, ja són de l´Oligocè. Ocasionalment, aquests materials es troben recoberts per materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de caràcter detrític.

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

3.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, ens centrarem en l´observació de diferents paleocanals situats al llarg del recorregut.

4.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha un antecedent d´aquest recorregut que ara presentem, es tracta de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018). Tret d´aquest no tenim cap antecedent nostre relatiu a la totalitat del recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. no coneixem cap altre antecedent.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la població segarrenca de Biosca. Després, caldrà fer una fillola, seguint primer la carretera C – 241A (anant cap a Torà de Riubregós) i després un camí de terra, per tal d´anar al Puig Castellar, per on es farà la primera aturada d´aquest itinerari.

Després, caldrà retornar a Biosca, per tal de una altra fillola, anant ara cap al Nord (cap a Solsona) per la carretera comarcal C – 451; tot i així, en arribar al trencall de Mesquita, a la sortida de Biosca, es fara una aturada.

Després, es retornarà a la rotonda, per tal de seguir per seguir per la carretera comarcal C – 451 / C – 75 (anant ara cap al Sud, cap a Guissona). Així en arribar al Riubregós, farem un parell d´aturades. Després, seguint per l´esmentada carretera, per fer una altra aturada per sota del poble de Talteüll.

Finalment, seguint de nou per la carretera C -451 / C – 75, ens caldrà apropar-nos al poble de Massoteres. Posteriorment, des d´aquí, ens caldrà seguir per un camí de terra, apropant-nos a la carretereta de Vicfred, per tal d´arribar a les immediacions d´aquest poble, finalitzant aquí el recorregut d´aquest itinerari.

El recorregut serà d´uns 18´92 Km, fent-se 6 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 433 metres, per les immediacions de Biosca. Després pujarà fins als 499 en arribar al Puig Castellar. Després, en tornar enrere, anirà baixant fins als 402 metres, en creuar el Riubregós. Després, anirà pujant fins arribar als 584 metres, entre Massoteres i la carretera de Guissona a Vicfred.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada.

En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 361 (o de Guissona). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca de la Segarra, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
__________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per les comarques d´Anoia (Alta Segarra), Segarra i Urgell: des de la Panadella a Estaràs, les Oluges, Tarroja de Segarra, Agramunt i al Pilar d´Almenara. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut geològic i miner per la comarca de la Segarra: des de Biosca a Talteüll, Massoteres, Vicfred, Sant Guim de la Plana, el Llor, Tarroja de Segarra, la Prenyanosa, Malgrat, les Oluges, Castellnou d´Oluges, Montfalcó Murallat i a Sant Ramon. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per les comarques d´Anoia (Alta Segarra) i Segarra: d´Estaràs i Gàver, cap a Pujalt, Ferran i a Sant Ramon. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. EL PUIG CASTELLAR, (terme municipal de Biosca, comarca de la Segarra). (Full 361). Tot i que el recorregut començarà a la rotonda situada prop de la població de Biosca, des d´aquí, caldrà fer una fillola, seguint primer la carretera C – 241A i després un camí de terra, per tal d´anar al Puig Castellar, per on es farà la primera aturada d´aquest itinerari. Així, des de l´inici del recorregut, haurem efectuat el recorregut d´uns 3´3 Km per tal d´arribar fins aquí, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells ocres dels gresos i calcolutites d´origen continental, que formen part del Complex Lacustre de Sanaüja. Aquests materials presenten un cabussament cap al NE, tot formant part de l´Anticlinal de Sanaüja, concretament del seu flanc NE. Aquests materials es troben també a l´indret de la present aturada, a la part alta del Puig Castellar. En arribar a l´indret de l´aturada, es fan palesos uns afloraments dels gresos abans esmentats. Alhora, es veuen una sèrie d´excavacions arqueològiques, les quals corresponent a una antiga fortificació romana, que va consistir en un assentament previ a la construcció de la població de Guissona. Per d´altra banda, des de la part alta del turó, es pot gaudir d´una bona observació dels indrets situats al Nord, veient-se la població de Biosca. També es fan palesos els afloraments dels guixos situats als peus del turó, els de la Formació Barbastro, que després veurem. Tanmateix, mirant cap al SE, es pot veure be la vall del Riubregós,
PARADA 2. CARRETERA C – 451, TRENCALL DE LA MESQUITA, SORTIDA DE BIOSCA, (terme municipal de Biosca, comarca de la Segarra). (Full 361). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap a les immediacions del poble de Biosca. Posteriorment, en arribar a la rotonda ens caldrà per seguir per la carretera comarcal C – 451, fent una fillola. Així, ens caldrà anar cap al Nord (cap a Solsona), però a la sortida de Biosca, farem una aturada. La farem a uns 3´7 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Són els quins apareixen a l´indret de la present aturada. Així, es fan ben palesos els nivells de gresos i calcolutites de tonalitats ocres, de vegades rogenques Aquests materials formen part del flanc NE de l´Anticlinal de Sanaüja. Així, en aquest indret, es pot veure com aquests materials tenen un clar cabussament cap al NE, d´uns 45 graus d´inclinació.
PARADA 3. MAS DEL SOT. RIUBREGÓS, (terme municipal de Biosca, comarca de la Segarra). (Full 361). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap a la rotonda. Aquí ens caldrà per seguir per la carretera comarcal C – 451 / C – 75, per tal d´apropar-nos al Riubregós. Just abans d´arribar al pont, trobarem un camí per la dreta que es dirigeix cap a l´antic Mas del Sot. En arribar-hi, farem una aturada, a uns 4 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Després, en arribar a l´indret de l´aturada, hem començat a trobar nivells de guixos (i calcolutites blanquinoses). Aquests materials pertanyen a la Formació Barbastro, de l´Eocè. Aquests materials els hem vist des de dalt del turó, però ara els tenim a tocar. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es fan palesos uns plafons dedicats a explicar les característiques de la vall del Riubregós i entre elles les geològiques.
PARADA 4. TORRENT DE MASSOTERES, IMMEDIACIONS DEL SEU AIGUABARREIG AMB EL RIUBREGÓS, (terme municipal de Biosca, comarca de la Segarra). (Full 361). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap a la carretera C – 451 / C – 75 (que correspon a l´antiga carretera local LV – 3113). En trobar-la, ens caldrà continuar cap al Sud (cap a Guissona). Després de sobrepassar el Riubregós, trobarem per la dreta un camí que s´apropa al tram final del Barranc de Massoteres. Aquí farem una aturada, aproximadament a u 1 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant els nivells guixosos que hem vist a l´aturada anterior, concretament els nivells de la Formació Barbastro. Fonamentalment, es tracta de nivells de guixos i de calcolutites blanquinoses. Aquí, apareixen aquests materials. I es pot veure que es troben molt replegats. Efectivament, constitueixen el nucli de l´Anticlinal de Sanaüja, del qual ja n´hem partat anteriorment.
PARADA 5. FORN DE CIMENT RÀPID DE TALTEÜLL, (terme municipal de Massoteres, comarca de la Segarra). (Full 361). Una vegada feta l´aturada anterior, cal retornar a la carretera comarcal C – 451 / C – 75, per tal de continuar cap al Sud, cap a les immediacions de Talteüll. Poc abans d´arribar-hi, ens caldrà agafar un camí per l´esquerra de la carretera, que es perd en arribar a un camp. Travessant-lo, arribarem a un antic forn de ciment ràpid. Aquí farem una aturada, a uns 1´3 Km de la parada anterior. Aquest forn es troba a uns 150 metres de la carretera. En aquest indret hi havia dos forns, en els quals s´aprofitaven els nivells de calcolutites blanquinoses, amb la finalitat d´obtenir ciment ràpid. Els forns, tot i el seu estat, formen part del Patrimoni Miner de la comarca de la Segarra.
PARADA 6 - CONDICIONAL. PARATGE D´ESTREBERES, CAMÍ DE MASSOETES A VICFRED, PALLISSA DE L¨ARGULLOL. (terme municipal de Massoteres, comarca de la Segarra). (Full 361). Després, caldrà retornar a la carretera comarcal C – 451 / C – 75, per tal d´apropar-nos a Talteüll i posteriorment a Massoteres. Per arribar a aquest darrer poble, ens caldrà agafar un trencall de la carretera, que hi condueix. Després, des de dintre del poble, ens caldrà seguir pèl camí de terra que condueix cap al paratge d´Estreberes i posteriorment cap el poble de Vicfred. Poc abans d´arribar a la cruïlla amb la carretera d´aquest poble, farem una aturada a l´antiga Pallissa d´Argullol. Així, haurem efectuat un recorregut proper als 5´7 Km., aproximadament. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Després, hem trobat nivells de calcolutites ocres i gresos, que pertanyen al Complex Lacustre de Sanaüja. Finalment, més amunt, hem trobat nivells de calcolutites i calcarenites que pertanyen a la Formació Tàrrega, que ja pertany a l´Oligocè.. Aquests són els materials que apareixen pels voltants d´on ara som. En aquest indret hi ha una antiga construcció, en la qual es van emprar les calcarenites que apareixen pels voltants d´on ara som.

Hozzászólások

    You can or this trail