Koordináták 712

Uploaded 2018. április 3.

-
-
663 m
404 m
0
11
21
42,5 km

Megtekintve 38 alkalommal, letöltve 1 alkalommal

közel Biosca, Catalunya (España)

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE BIOSCA A TALTEÜLL, MASOTERES, VICFRED, SANT GUIM DE LA PLANA, EL LLOR, TARROJA DE SEGARRA, LA PRENYANOSA, MALGRAT, LES OLUGES, CASTELLNOU D´OLUGES, MONTFALCÓ MURALLAT I A SANT RAMON / 07 D´ABRIL DEL 2018

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per carreteres i per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, abans de fer el recorregut, caldrà cercar la màxima informació sobre l´estat dels camins de terra, com els quins van de Massoteres a Vicfred i de Tarroja de Segarra a les Oluges.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut s´aniran fent observacions d´aquesta depressió, unes de caire geomorfològic, altres estructurals i altres petrològiques, fonamentalment.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament del Sistema Pirinenc, el qual serà visible a diferents aturades de la part central del recorregut. Tanmateix, molt ocasionalment veurem els Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament per la comarca de la Segarra. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors septentrionals fronterers amb les comarques del Solsonès i de la Noguera.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment cenozoics i pertanyen als afloraments de la Formació Barbastro (amb nivells de calcolutites i guixos), a la Formació Sanaüja (amb nivells de gresos i calcolutites ocres, fonamentalment) i a la Formació Tàrrega (amb nivells de calcolutites i calcàries). Els materials de les dues primeres unitats litoestratigràfiques pertanyen a l´Eocè; mentre que els de la darrera, ja són de l´Oligocè. Ocasionalment, aquests materials es troben recoberts per materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de caràcter detrític.

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montsant i la Serra de la Llena, concretament), des d´algunes de les aturades centrals del recorregut, pels voltants de Vicfred.

3.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, ens centrarem en l´observació de diferents paleocanals situats al llarg del recorregut.

4.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu a la totalitat del recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. Tot i així, hi ha un parell d´antecedents relatius al tram final del recorregut; es tracta de MATA – PERELLÓ (2014) i de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2015). Tret d´aquests no coneixem cap altre antecedent.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la població segarrenca de Biosca. Després, caldrà fer una fillola, seguint primer la carretera C – 241 i després un camí de terra, per tal d´anar al Puig Castellar, per on es farà la primera aturada d´aquest itinerari.
Després, caldrà retornar a Biosca, per tal de seguir per la carretera comarcal C – 451 / C – 75, per tal d´apropar-nos al Riubregós, per on farem un parell d´aturades. Després, seguint per l´esmentada carretera, ens aproparem a Talteüll i a Massoteres. Després, des d´aquí, ens caldrà seguir per un camí de terra, apropant-nos a la carretereta de Vicfred, per tal d´arribar a les immediacions d´aquest poble. En aquest darrer trajecte, haurem fet dues aturades més.

Posteriorment, després de retornar lleugerament enrere, ens caldrà seguir per la carretera L – 3201, arribant i sobrepassat Sant Guim de la Plana, des d´on anirem al Llord. En aquest trajecte, farem una aturada. Més tard, des del darrer poble esmentat, ens caldrà seguir per la carretera L – 312 i després per la L – 324. Així, arribarem a Tarroja de Segarra. En aquest trajecte, caldrà fer una aturada.

Posteriorment, des del darrer poble, caldrà seguir breument per la carretera LV – 3117, anant cap al Sud. Ben aviat, el recorregut seguirà per un camí de terra, que varrecorrent la vall del riu Sió, remuntant-lo, passant per les immediacions de La Prenyanosa, de Malgrat i de Castellnou de les Oluges. En aquest trajecte farem una aturada.

Posteriorment, el recorregut arribarà al poble de Les Oluges. A partir d´aquí, es continuarà per la carretera N – 141f, passant per les immediacions de Montfalcó Murallat, arribant finalment a Sant Ramon. En aquest tram, es faran les dues últimes aturades del recorregut d´aquest itinerari.

El recorregut serà d´uns 42´52 Km, fent-se 10 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut serà circular i començarà a una alçada d´uns 433 metres, per les immediacions de Biosca. Després pujarà fins als 499 en arribar al Puig Castellar. Després, en tornar enrere, anirà baixant fins als 402 metres, en creuar el Riubregos. Després, anirà pujant fins arribar als 625 metres, prop de Vicfred. Posteriorment, tornarà a baixar, fins arribar als 465 metres, en arribar a les Oluges. Finalment, tornarà a pujar, fins arribar als 660 metres, per les immediacions de Sant Ramon.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada.

En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 361 (o de Guissona). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca de la Segarra, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per les comarques d´Anoia (Alta Segarra), Segarra i Urgell: des de la Panadella a Estaràs, les Oluges, Tarroja de Segarra, Agramunt i al Pilar d´Almenara. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per les comarques d´Anoia (Alta Segarra) i Segarra: d´Estaràs i Gàver, cap a Pujalt, Ferran i a Sant Ramon. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Waypoint

P1 PUIG CASTERLLAR.

PARADA 1. EL PUIG CASTELLAR, (terme municipal de Biosca, comarca de la Segarra). (Full 361). Tot i que el recorregut començarà a la rotonda de Biosca, des d´aquí, caldrà fer una fillola, seguint primer la carretera C – 241 i després un camí de terra, per tal d´anar al Puig Castellar, per on es farà la primera aturada d´aquest itinerari. Així, des de l´inici del recorregut, haurem efectuat el recorregut d´uns 3´3 Km per tal d´arribar fins aquí. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells ocres dels gresos i calcolutites d´origen continental, que formen part del Complex Lacustre de Sanaüja. Aquests materials presenten un cabussament cap al NE, tot formant part de l´Anticlinal de Sanaüja, concretament del seu flanc NE. Aquests materials es troben a l´indret de la present aturada. En arribar a l´indret de l´aturada, es fan palesos uns afloraments dels gresos abans esmentats. Alhora, es veuen una sèrie d´excavacions arqueològiques, les quals corresponent a una antiga fortificació romana. Per d´altra banda, des de la part alta del turó, es pot gaudir d´una bona observació dels indrets situats al Nord, veient-se la població de Biosca. Tanmateix, mirant cap al SE, es pot veure be la vall del Riubregós,
Waypoint

P2 MAS DEL SOT. RIUBREGÓS

PARADA 2. MAS DEL SOT. RIUBREGÓS, (terme municipal de Biosca, comarca de la Segarra). (Full 361). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap a les immediacions del poble de Biosca. Posteriorment, en arribar a la rotonda ens caldrà per seguir per la carretera comarcal C – 451 / C – 75, per tal d´apropar-nos al Riubregós. Just abans d´arribar al pont, trobarem un camí per la dreta que es dirigeix cap a l´antic Mas del Sot. En arribar-hi, farem una aturada, a uns 6´6 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Després, en arribar a l´indret de l´aturada, hem començat a trobar nivells de guixos (i calcolutites blanquinoses). Aquests materials pertanyen a la Formació Barbastro, de l´Eocè. Aquests materials els hem vist des de dalt del turó, però ara els tenim a tocar. FOTOGRAFIA 3. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es fan palesos uns plafons dedicats a explicar les característiques de la vall del Riubregós i entre elles les geològiques.
Waypoint

P3 FORN DE CALÇ DE TALTEÜLL

PARADA 3. FORN DE CIMENT RÀPID DE TALTEÜLL, (terme municipal de Massoteres, comarca de la Segarra). (Full 361). Una vegada feta l´aturada anterior, cal retornar a la carretera comarcal C – 451 / C – 75, per tal de continuar cap al Sud, cap a les immediacions de Talteüll. Poc abans d´arribar-hi, ens caldrà agafar un camí per l´esquerra de la carretera, que es perd en arribar a un camp. Travessant-lo, arribarem a un antic forn de ciment ràpid. Aquí farem una aturada, a uns 1´3 Km de la parada anterior. Aquest forn es troba a uns 150 metres de la carretera. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials guixosos (i dels nivells de calcolutites blanquinoses). Aquestes materials pertanyen a la Formació Barbastro, de l´Eocè. Molt sovint, els guixos es troben força replegats a l´altra banda de la carretera, prop d´on ara estem situats. En aquest indret hi havia dos forns, en els qals s´aprofitaven els nivells de calcolutites blanquinoses, amb la finalitat d´obtenir ciment ràpid. Els forns, tot i el seu estat, formen part del Patrimoni Miner de la comarca de la Segarra.
Waypoint

P4 PALLISSA DE l´ARGULLOL. ESTREBERES

PARADA 4 - CONDICIONAL. PALLISSA DE L¨ARGULLOL. (terme municipal de Massoteres, comarca de la Segarra). (Full 361). Després, caldrà retornar a la carretera comarcal C – 451 / C – 75, per tal d´apropar-nos a Talteüll i posteriorment a Massoteres. Per arribar a aquest darrer poble, ens caldrà agafar un trencall de la carretera, que hi condueix. Després, des de dintre del poble, ens caldrà seguirpel camí de terra que condueix cap al paratge d´Estreberes i posteriorment cap el poble de Vicfred. Poc abans d´arribar a la cruïlla amb la carretera d´aquest poble, farem una aturada a l´antiga Pallissa d´Argullol. Així, haurem efectuat un recorregut proper als 5´7 Km. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Després, hem trobat nivells de calcolutites ocres i gresos, que pertanyen al Complex Lacustre de Sanaüja. Finalment, més amunt, hem trobat nivells de calcolutites i calcarenites que pertanyen a la Formació Tàrrega, que ja pertany a l´Oligocè. Aquests són els materials que apareixen pels voltants d´on ara som. En aquest indret hi ha una antiga construcció, en la qual es van emprar les calcarenites que apareixen pels voltants d´on ara som.
Waypoint

P5 IMMEDIACIONS DE VICFRED

PARADA 5. IMMEDIACIONS DE VICFRED, (terme municipal de Sant Guim de la Plana, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar pel Camí d´Estreberes. Però, aviat arribarem a la cruïlla amb la carretereta que enllaça Guissona amb Vicfred. En trobar aquest vial, ens caldrà anar cap aquest darrer poble. En arribar-hi, farem una aturada. La farem poc abans d´entrar al poble, a uns 2´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat circulant entre els afloraments dels materials de la Formació Tàrrega, que hem trobat al camí cap a la parada anterior. Aquests són els materials que apareixen pels voltants de Vicfred. Per d´altra banda, cal dir que en aquest trajecte, hem estat circulant força enlairats, situant-nos sobre als afloraments carbonatats. Així, com a conseqüència d´aquest enlairament hem pogut gaudir d´una bona visió dels sectors septentrionals de la Segarra (i també del Solsonès). També, més al Nord, haurem pogut visionar el Sistema Pirinenc. Per d´altra banda, mirant cap al Sud, haurem pogut veure els sectors meridionals de la Segarra (i també de l´Urgell i de les Garrigues). Més enllà, haurem vist els relleus de la Serra de la Llena (la qual forma part del Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre.
Waypoint

P6 IMMEDIAIONS DE SANT GUIM DE LA PLANA

PARADA 6 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE SANT GUIM DE LA PLANA. CARRETERETA CAP AL LLORD, (terme municipal de Sant Guim de la Plana, comarca de la Segarra). (Full 361). Posteriorment, després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar lleugerament enrere, ens caldrà seguir per la carretera L – 3201. En agafar-la, anirem cap al proper poble de Sant Guim de la Plana. Després, ens caldrà sobrepassar-lo, continuant per la carretereta que es dirigeix cap al Llor. Poc després del primer poble, farem una aturada, a uns 4´5 m de l´aturada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets; concretament els materials oligocènics de la Formació Tàrrega, amb nivells de calcolutites i calcareinites blanquinoses. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona visió de la Segarra, amb el proper poble del Llor en primer terme.
Waypoint

P7 FONDO DE MEIÀ

PARADA 7 - CONDICIONAL. FONDO DE MEIÀ, (Castellmeià, terme municipal de Florejacs, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada, ens cal acabar d´arribar al poble del Llor. Despés, des d´aquest, ens caldrà continuar per la carretera L – 312. Per, ella, aviat arribarem la cruïlla amb la carretera L- 324 (que enllaça Tarroja de Segarra amb Sant Ramon). En arribar a la cruïlla, ens caldrà anar cap al primer poble. Després, ben aviat, en trobar per l´esquerra el trencall de Castellmeià, ens caldrà agafar-ho, per fer-hi una breu aturada a l´inici del camí. Així, haurem efectuat un recorregut d´uns 3´5 Km, des de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials oligocènics que hem vist a les aturades anteriors. Aquests, es fan palesos on ara som. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació de la vall denominada Fondo de Meià. Així es pot veure que per sota hi ha un bon acuífer, per la gran quantitat de pous que es fa palesa.
Waypoint

P8 VALL DEL SIÓ. IMMEDIACIONS DE RENYANOSA I DE MALGRAT

PARADA 8. VALL DEL SIÓ. IMMEDIACIONS DE LA PRENYANOSA I DE MALGRAT, (terme municipal de Cervera, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar per la carretera local L – 324 (que uneix Sant Ramon amb Tarroja de Segarra). Així, ens caldrà anar cap aquest darrer poble. Després de travessar Tarroja de Segarra, ens caldrà sortir, seguint breument per la carretera LV – 3117, anant cap al Sud. Ben aviat, el recorregut seguirà per un camí de terra, que va recorrent la vall del riu Sió, remuntant-lo, passant per les immediacions de La Prenyanosa, de Malgrat. Per les immediacions d´aquests dos pobles (un situat a dreta del riu, pujant; i l´altre a l´esquerra) farem una aturada. La farem a uns 5´1 Km, de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. Aquests materials que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets, pertanyen a la Formació Tàrrega. Així, com als desplaçaments cap a les aturades anteriors, hem anat trobant nivells de calcolutites blanquinoses i ocres (ara per aquests voltants, com a Tarroja i al Llor), nivells de calcàries i de gresos. Aquests són els materials que hi per aquests indrets. Per d´altra banda, hem estat recorrent la vall fluvial del riu Sió, un dels afluents del Segre pel seu marge esquerre (baixant). Aquesta vall és molt ampla i a la bora del riu es situen diversos pobles: així en passar pels voltants de Tarroja de Segarra, s´han fet palesos aquest poble i el de Riber. Més avall, per on ara som, s´han fet palesos el poble de la Prenyanosa (situat a la dreta del riu, baixant. Mentre que a l´esquerra s´ha fet prou palès el poble de Malgrat, amb el seu majestuós castell. I una mica més avall, però ben prop d´on ara som, a l´altra banda del riu Sió, també es fa ben palès el poble de Castellnou d´Oluges, que veurem en el trajecte d´aquest itinerari cap a la propera aturada.
Waypoint

P9 VOLTANTS DE LES OLUGES I DE MONTFALCÓ MURALLAT

PARADA 9. VALL DEL SIÓ. IMMEDIACIONS DE LES OLUGES I DE MONTFALCÓ MURALLAT, (terme municipal de les Oluges, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar pel camí de terra que es va dirigint cap a les Oluges, remuntant el riu Sió. Més endavant, arribarem a aquest poble i ens caldrà anar a trobar la carretera nacional N – 141f (ara i aquí amb categoria de local). En trobar aquest vial, ens caldrà anar cap a llevant, cap a Sant Ramon. Ben aviat, poc abans de trobar el trencall de Sant Guim de Freixenet (per la dreta de la carretera), farem una aturada. Així, des de l´anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 3´4 Km, aproximadament. En aquest trajecte, hem continuat trobant els materials que hem esmentat a les aturades anteriors, els quals pertanyen a la Formació Tàrrega, de l´Oligocè. Així, hem trobat nivells de calcarenites, calcolutites (blanquinoses i ocres) i de calcàries. Aquests materials es fan ben palesos per on ara som, a tocar del poble de les Oluges. Dintre d´aquest poble hi ha diversos edificis, com el castell i l´església construïts amb carreus carbonatats procedents dels afloraments de la Formació Tàrrega. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al sud, es fa ben palès el poble de Montfalcó Murallat, majestuós sobre un turo. Bona part del poble i de la seva muralla es troben construïts amb calcàries procedents de la Formació Tàrrega.
Waypoint

P10 PEDRERA. CARRETERA N - 141f Km 9

PARADA 10. PEDRERA DE LA CARRETERA DE LES OLUGES A SANT RAMON, N – 141f, (terme municipal de Sant Ramon, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar per la carretera nacional N – 141f, anant cap a Sant Ramon. Més endavant, després sobrepassar l´entrada a l´Eix Transversal i també la casa de la Melgosa, arribarem a l´indret on hi havia una pedrera. Aquí, farem una aturada, a uns 3´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat als recorreguts anteriors. Aquests materials són eminentment carbonatats i pertanyen a la Formació Tàrrega, de l´Oligocè. Precisament, aquí han estat explotats, per tal de ser emprats com a àrids per a la construcció. Tot i això, actualment la pedrera es troba aturada.

Hozzászólások

    You can or this trail