Moving time  3 óra

Idõ  12 óra 3 perc

Koordináták 2791

Uploaded 2019. május 5.

Recorded május 2019

-
-
662 m
274 m
0
4,4
8,9
17,8 km

Megtekintve 33 alkalommal, letöltve 0 alkalommal

közel Vandellós, Catalunya (España)

AVENC DE VANDELLÒS (-109m), en cotxe des del camp de futbol de Vandellós fins el Coll de la Basseta. Aproximació en vehicle + a peu. (Baix Camp, Tarragona).

* EN COTXE:
- Camp de futbol de Vandellòs.
- Camí dels Dedals.
- Pal indicador PR C92 dircció al Coll de la Basseta.
- S'acaba l'asfalt, a partir d'ara la pista és de grava. Atenció vehiclesmllt baixos, doncs la major part de la pista és en pujada, només petit tram amb força rocs.
- Dreta, pal indicador collet corral torre. PR C92 continuem pel Camí dels Dedals

- Colllet Creu, GR. Masia en ruïnes, seguim per la pista de l'esquerra.
- Pal indicador: COLL DE LA BASSETA: APARCAR VEHICLE.


* A PEU:
Coll de la Basseta.
Trencall dreta (no visible).
Esquerra.
Enllaç amb el GR 192 (pal indicador).
Arc pedra natural amb dos orificis.
Moles del Taix
Continuem per GR 192
Gir a l'esquerra de 90° (trencall no visible)
Avenc de Vandellòs.

=======
Cavitat ubicada entre els municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, comarca del Baix Camp, Tarragona.

L'aproximació a peu fins l'avenc ens ha agradat molt. Llàstima el vent tan intens de la zona.

* INICI A PEU:
COLL DE LA BASSETA. Hi ha una gran bassa d'aigua i abeurador. Pal indicador rutes. Seguim la pista de la dreta, en pujada.

Trencall dreta (no visible), gairebé camp a través, malgrat haver traça de corriol.
Esquerra
Enllaç amb el GR 192: pal indicador.
Arc de pedra natural.
Moles del Taix
Deixem el GR 192 en un trencall no visible a l'esquerra, fent un gir de 90° des del sender del GR 192. Per referència: l'avenc està en direcció a l'únic pi que es divisa des del trencall del GR 192 cap a mar, a prop de la Mola del Mut.

Uns 300 metres en aquesta mateixa direcció i gairebé a tocar del penya-segat, localitzem l'AVENC DE VANDELLÒS.

La boca de l'avenc, malgrat ésser gran (4x 2m) està bastant tapada de vegetació, com margallons i arbusts. Des de la cavitat es veu la central nuclear de Vandellòs i el circuit de motos de Calafat.

* EQUIPAT amb parabolts i algun spit.

* MATERIAL: Hem utilitzat:
- Uns 35 mosquetons en total + diverses cintes per naturals.
- 1x60 fins a la bifurcació vies (cota -31m).

Per la via llarga:
- 1x 40 fins "pas acrobàtic"
- 1x60 per el P29 i sala grans blocs.
- 2x20 fins a la cota -88m.
- Ens hauria faltat 1x40 per completar el darrer pou, fins la cota -109m. Es gasta força corda.

Per la via curta:
1x60 (són dues rampes pedregoses amb un P4,5 entremig i un P15,5 fins a la cota -66m).

La via curta sense interès, a part de ser un descens perillós per la caiguda de pedres, i especialment perillós a la segona rampa, amb blocs més grans i molt inestables que van a parar a la capçalera de l'últim pou, força estret. Hi ha òssos de cabra, inclòs un crani.

En canvi, la via llarga és molt interessant, té dos primers pouets estrets, entre concrecions, un pas acrobàtic, un P29 parcilment volat que aterra en una gran sala i després uns pouets decorats de magnífiques colades de color blanc o daurat, que es perden en l'alçada.

TEMPERATURA: 15,5°C, malgrat fins a la cota -31 i per la via curta, la sensació tèrmica és més baixa del que podria marcar el termostat, doncs hi havia corrent d'aire. A la via llarga, sense corrent d'aire.

Colades blanques i formacions molt boniques a partir de la cota -78 aprox.
____

Extret d'Espeleoindex.com:

AVENC DE VANDELLÒS
Sinònims:
- Avenc de les Moles del Taix.
- Avenc de la Tossa de l'Alzina.

"Descripció Breu: Important esquerda de 109 m. de fondària a Vandellòs.

Tipus: Avenc
Desnivell: 109 (m.)
Recorregut: 225 (m.)
Litologia: Dolomies
Comarca: Baix Camp
Municipi: Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Gran Unitat: Serralada Prelitoral
Unitat: Muntanyes de Vandellós - Tivissa.

SITUACIÓ: Uns 500 metres a l'E de la Tossa de l'Alzina, dalt d'una carena planera que es dirigeix cap a la moleta Mut (Amoud, Amut, Amunt, segons la cartografia). A uns 15 metres del cingle que limita la carena pel S.  Dels diferents itineraris per fer l'aproximació, potser el més recomanat és el que sortint del poble de Vandellòs en direcció S va cap al coll de la Basseta. Poc abans d'arribar aquí, en el collet del Corral de ca la Torre cal prendre el GR 192 (també es pot prendre des de l'agregat de Masboquera, poc abans d'arribar a Vandellòs) i enfilar-se cap a la Bassa Blanca i seguir tota la carena que ressegueix les Moles del Taix, abans d'arribar a la tossa de l'Alzina s'ha de deixar el camí i seguir la carena que va cap a la moleta Mut. L'itinerari a peu des d'on es deixa el cotxe (collet del Corral de ca la Torre) és de poc més d'una hora. 
Coordenades molt aproximades.
Boca: Situada a una altitud: 649 m.s.n.m.

DESCRIPCIÓ: La boca de 4 x 2 metres presenta el llavi S enfonsat 2,5 metres en relació amb el superior. El primer pou arriba a la cota – 31 dividit per un ampli en dos trams de 13,5 i 17,6 metres. 
Des de la base del pou d'entrada la progressió cap al SO ens porta, mitjançant una rampa, al primer ressalt de 4,4 metres seguint el pendent cobert per blocs fins a – 50 metres, on la concreció estalagmítica imposa un estret accés al pou de 15,8 metres que posa fi a aquesta via als 66 metres de fondària. 
De nou a la base del pou d'entrada (- 31) i seguint cap al NE, baixem un ressalt de 3,5 metres al que segueix un pendent i un segon ressalt de 3,3 metres, el qual no cal baixar, ja que seguint a mitja alçada per la cornisa de l'esquerra i fent un pas acrobàtic per damunt del pou, en un tram concrecionat tot destacant una bella estalagmita, s'arriba a un encaixament de blocs i concrecions que formen un pis fals pel que s'accedeix al pou de 29 metres. El descens es realitza en inici tocant una paret molt cristal·litzada i en aeri el darrer tram, assolint la cota – 64,5. Des d'aquí un fort pendent amb grans blocs, tant a la planta com encastats a mitja alçada, condueix a la cota – 72, on un nou ressalt de 2 metres porta a una estreta gatera que baixa 3,7 metres. Un altre pas entre blocs i un nou ressalt de 2 metres ens porta a un pou de 8,5 metres (al fons: cota – 88,5), a la base del qual, els clastes de procedència parietal i zenital, així com les grans masses estalagmítiques fracturades, originen una galeria d'aspecte caòtic en la que s'obre el darrer pou de la cavitat, de 21 metres, tots presentant diferents replans per l'encaixament de blocs. 

Tota la cavitat s'estructura rígidament sobre fractures sense cap tipus de modificació per fenòmens d'excavació. Malgrat tot, les infiltracions són relativament freqüents i les podem considerar com a responsables del revestiment parietal intens que s'aprecia fins a la cota – 50 i dels notables fragments estalagmítics dispersats per la resta de la cavitat. 
La morfologia clàstica domina profundament sobre un conjunt de diàclasis, tot creant replans i pisos falsos a diferents alçades. La progressió en profunditat es aturada pel progressiu acostament entre les parets de les fractures, la qual cosa junt a les condicions topogràfiques exteriors permeten classificar l'avenc com una cavitat tectogenètica gravitacional de desenganxament.

HISTÒRIA: Conegut des de temps immemorials, possiblement la primera cita correspon a un informe sobre terratrèmols (Bayo, 1845), que es va recollint posteriorment en els catàlegs de Puig y Larraz, Font i Faura. 
La primera exploració fou duta a terme el 7 de desembre del 1913 per Joan Ferraté i els seus companys, però incomprensiblement acaben l'exploració a uns 40 metres de fondària, sense saber veure l'evident continuació. 
La primera exploració total sembla ser que és la que van realitzar conjuntament membres del GES-CMB, ERE-CEC i companys de Tarragona el dia 12 de gener de 1958, tot assignant-li una fondària de 108 metres i anomenant-lo avenc de les Moles del Taix, molt possiblement per desconeixement de les dades anteriors. 
Més tard es tenen notícies de diferents exploracions per part d'espeleòlegs de Reus i Tarragona, que passen a anomenar-lo avenc de la Tossa de l'Alzina. 
Finalment, el 12 de maig de 1975, un equip de la SIE – CE Àliga (Barcelona) visiten la cavitat i realitzen l'única topografia coneguda fins ara, tot assignant-li 109 metres de fondària comptats des del llavi superior de la boca d'entrada." (www.espeleoindex.com)

Hozzászólások

    You can or this trail