Idõ  8 óra 36 perc

Koordináták 4339

Uploaded 2020. október 3.

Recorded szeptember 2020

-
-
758 m
290 m
0
23
46
92,5 km

Megtekintve 62 alkalommal, letöltve 1 alkalommal

közel Conesa, Catalunya (España)

La idea de realizar esta ruta en una bicicleta Brompton, que yo sólo utilizaba para desplazarme al trabajo y para paseos ciudadanos, se me ocurrió durante la desescalada del Covid-19, cuando comprobé, en las salidas que hacía con mi hermano y nuestras Brompton, que esta bicicleta aguantaba más de lo que parecía.
También fui consultando con otros usuarios de la Brompton, tanto por Internet como en los grupos en los que participaba, que se podía "viajar" en esta bicicleta, que era fácil y práctico.De esta manera fui imaginando rutas que se podrían realizar con esta bicicleta, plegable y versátil, que antes no había imaginado.
La primera "RUTA" que hicimos fue desde Valencia hasta el altiplano de Granada, concretamente hasta Baza (https://es.wikiloc.com/rutas-cicloturismo/de-godella-a-baza-altiplano-granadino-en-brompton-septiembre-de-2020-57598965). 515 km, 4.500 m de desnivel positivo y 3700 m de negativo. Y, visto el resultado, inmediatamente decidí hacer la Ruta del Císter. Eso sí, esta vez todo por asfalto, y con la Brompton. Es una bicicleta fácil de transportar y que me ha demostrado ser bastante "rutera", fácil de manejar, transportar y con capacidad razonable de carga.

20200929 Conesa - Santes Creus - Poblet - Montblanc:
Conesa - Les Piles - Biure de Gaià - Pontils - Santa Perpètua de Gaià - Seguer - Querol - El Pont d'Armentera - Monestir de les Santes Creus (Aiguamúrcia) - Pla de Santa Maria - Figuerola del Camp - Cabra del Camp - Barberà de la Conca - L'Espluga de Francolí - Monestir de Poblet - Les Masies - Montblanc

https://www.larutadelcister.info

Ruta del Císter en bicicleta Brompton. Etapa 1.
Bueno, al lío. Comenzamos la Ruta del Císter por carretera, y en bicicleta Brompton. La base de esta ruta la estableceremos en Montblanc, capital de la comarca de La conca de Barberà.
Nos desplazaremos en coche desde Montblanc hasta Conesa y, una vez aquí y con las primeras luces del día, comenzamos a pedalear.
Tomamos la carretera Tv-2301 que nos llevará directamente a Les Piles, a unos 5 km. Desde aquí recorreremos, aproximadamente, 8 km hasta alcanzar el curso del Gaià, en Pontils. En este recorrido pasaremos por Biure de Gaià.
Desde Pontils ya no dejaremos el Riu Gaià hasta el Monestir de les Santes Creus. En el recorrido pasaremos por Santa Perpètua de Gaià, Seguer, Querol y El Pont d'Armentera. Desde esta última población, y en tan solo 4,5 km, llegaremos al primero de los hitos de esta ruta, el Monestir de les Santes Creus, en la población de Aiguamúrcia.
https://www.femturisme.cat/ca/rutes/ruta-del-cister-ii-cultura-fauna-flora-al-voltant-de-santes-creus

Volvemos por el mismo camino hasta El Pont d'Armentera donde retomamos la C-37 que nos llevará, en 7 km, hasta El Pla de Santa Maria. Desde El Pla tomamos la carretera que va hasta Sarral (Tp-2311), desviándonos para visitar Figuerola del Camp. Continuamos dirección NW. Atravesamos Cabra del Camp. Cuando la carretera cruza, de nuevo, a la Conca de Barberà, en el km 6 aproximadamente, tomamos la carretera de nuestra izquierda (W), que pasa por Barberà de la Conca.
Desde esta última población, y siempre en dirección W, enlazaremos con la transitada C.14 y la N-240 que nos llevará a L'Espluga de Francolí.
Desde L'Espluga es ya un paseo hasta el segundo monasterio cisterciense, y el más importante de ellos según mi criterio, el Monestir de Poblet.
https://www.femturisme.cat/ca/rutes/ruta-del-cister-iii-monestir-poblet-historia-actualitat

Y después de una visita, volveremos a Montblanc pasando por Les Masies y, de nuevo, por L'Espluga de Francolí.

PD: Gracias a "apedreny" (https://es.wikiloc.com/wikiloc/user.do?id=28968). De él tomé la idea de hacerlo por carretera. Lo de la Brompton ha sido de cosecha propia...
Waypoint

Barberà de la Conca

Barberà de la Conca és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà a la qual dóna nom. El seu terme és travessat pel riu Anguera, afluent del Francolí. El municipi comprèn l'agregat d'Ollers. El topònim Barberà prové d'un antropònim d'origen romà (Barberanus). La primera vegada que apareix el nom de Barberà és l'any 945, en la donació feta pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Pere d'Ambigats in campo barberano. La datació primerenca del topònim i el fet que hagi donat nom a la comarca fan pensar en un municipi romà de tipus rural del Baix Imperi. Abona aquesta suposició el fet que en diversos indrets de la Conca s'han trobat importants restes de vil·les: Pedrinyà, vora Sarral; a la Granja Mitjana de Poblet; al camí de Pira, vora Barberà; en el mateix turó del castell de Barberà… Les restes del jaciment del camí de Pira són molt importants, tant per la quantitat i varietat de ceràmica de superfície trobada -comprèn un llarg període ininterromput des del segle I aC fins al VII dC-, com per l'extensió i per l'estructura arquitectònica que encara conserva. És versemblant pensar que es tractés d'una vil·la important en l'època del Baix Imperi Romà que podia tenir alguna mena de jurisdicció sobre bona part de la comarca a la qual donà nom.
Waypoint

Biure de Gaià

Biure de Gaià és un nucli de població del municipi de les Piles, a la Conca de Barberà, amb 27 habitants el 2005. És al peu de la serra de Montclar, comunicat per un curt tram de la carretera comarcal de Montblanc a Manresa.
Waypoint

Cabra del Camp

Cabra del Camp, llamado Cabra hasta 1916, es un municipio de Cataluña, España. Forma parte de la provincia de Tarragona, y está localizado en la comarca del Alt Camp, concretamente al norte de la misma y en el límite con la de la Conca de Barberà.
Waypoint

Conesa

Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat. El municipi està situat plenament en l'altiplà segarrenc de la comarca. La vila és emmurallada i conserva el porta de Santa Maria i el de Sant Antoni, ambdós del segle XIV; són els dos únics accessos al seu interior.
Folyó

El Gaià

El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona. Neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, i recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Serra de Queralt. Creua la Serralada Prelitoral Catalana, més concretament el Bloc del Gaià, i passa pel conjunt cistercenc del monestir de Santes Creus. Travessa la Serralada Litoral per l'estret del Cardenal, en el qual s'hi ha construït el pantà del Catllar, inaugurat el 1975, que permet a Repsol, propietària de l'embassament, aprofitar les aigües per a la indústria petroquímica del Camp de Tarragona. En conseqüència, els seus últims 11 km finals els baixa sec majoritàriament durant tot l'any, ja que el pantà la reté tota, destruint en gran part el ecosistema que albergava espècies amenaçades com el barb cua-roig. En l'actualitat, es destinen projectes per a la seva recuperació,[1] tot i que segueix sense flux d'aigua. Es podria correspondre al riu Maius, citat per Pomponi Mela entre les poblacions de Subur i Tolobi (d'emplaçament desconegut, però situades entre Tarragona i Barcelona),[2] o al riu Subi, citat per Plini el Vell com a pròxim a Tarragona.[3] Desaigua a la platja de Tamarit, prop d'Altafulla, comarca del Tarragonès. A la desembocadura forma una llacuna separada del mar per una barra de sorra, tot i que en els últims anys, en algunes èpoques de l'any, s'allibera aigua des del pantà del Catllar per aconseguir proporcionar un cabal regenerador al riu i, en aquests episodis puntuals, l'aigua arriba al mar. Aquesta llacuna i els seus voltants formen part de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Gaià. La vall del riu Gaià conté una altíssima densitat de fortificacions medievals construïdes als segles X i XI, quan la zona feia de frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Àndalus.
Waypoint

El Pla de Santamaria

El Pla de Santa Maria es un municipio de la comarca del Alt Camp.
Waypoint

Figuerola del Camp

Figuerola del Camp es un municipio de la comarca del Alt Camp. El municipio se extiende en la vertiente S de la Serra de Miramar.
Waypoint

L'Espluga de Francolí

L'Espluga de Francolí es un municipio español de la provincia de Tarragona, situado en la comarca catalana de la Conca de Barberá. Espluga de Francolí se sitúa en el extremo suroriental de la comarca, situado entre la Serra del Tallat, el norte, en el límite de Les Garrigues y de Urgell, y los riscos del bosque de Poblet y la Pena, de las montañas de Prades, al sur; en medio, el valle y el barranco del Reguer, con campos de cultivo y viñas. Limita al norte con Fulleda, Senan y Vallbona de las Monges, al este con Blancafort y Montblanc (que también limita por el sur) y al oeste con Vimbodí.
Waypoint

La Guàrdia Dels Prats

La Guàrdia dels Prats és un nucli de població del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà, que antigament havia estat municipi. Durant la conquesta de la Catalunya Nova va aparèixer una petita guarnició en un turonet prop del castell templer de Barberà. Aquest campament de soldats enmig dels camps de la Conca de Barberà fou l'inici de la història de la Guàrdia dels Prats. Es té constància escrita de la seva existència com a nucli habitat permanent el 25 de març de 1054, en un document del Comte Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca. En l'últim terç del segle xi s'anomenava la Guàrdia d'Eremir, sota el domini senyorial de la casa dels Cervera. L'any 1238 passà a mans de Guerau de Vallclara i amb la seva mort la seva esposa la lliurà al monestir de Santes Creus, al qual restà unit fins a l'extinció de les senyories l'any 1835. L'any 1185 es va consagrar l'església romànica dedicada a Sant Jaume. Després canviaria la fesomia i la refarien amb estructura gòtica i ornamentació barroca. El Santuari de la Mare de Déu dels Prats data del 1240 i s'esmenta ja a les butlles mercedàries del 1245. Durant la guerra entre la Generalitat i Joan II el castell de La Guàrdia presentà una aferrissada resistència. Ocupat aquest per les tropes del monarca (1646) fou aterrat i enrunat com a represàlia. El poble tornà a sofrir les conseqüències bèl·liques durant la revolta dels Segadors al segle xvii i, sobretot, en la de Successió de principis del xviii, quan el destacament de José Armendáriz va cremar la població. El cens d'habitants del 1718 donava 341 habitants amb un creixement demogràfic que es va veure truncat per la Guerra del Francès (1808-1814). El 1879 el municipi de La Guàrdia deixava d'existir, i el poble passà a convertir-se en agregat de la vila de Montblanc.
Waypoint

Les Masies

Les Masies és un nucli de població del sud del municipi de l'Espluga de Francolí situat al peu de les muntanyes de la Pena i molt a prop del monestir de Poblet, al límit amb el terme de Vimbodí i Poblet. S'inclou dins el paratge natural d'interès nacional de la Vall del Monestir de Poblet. Una carretera local (TV-7007) comunica les Masies amb l'Espluga i Poblet. Es va originar al final del segle xix vora unes fonts d'aigües ferruginoses: la Font del Ferro i la Font de la Magnèsia. Primer s'hi va construir l'anomenada Masia Blanca, i més tard, el 1887, el complex residencial de la Vil·la Engràcia, on es va edificar el primer balneari, per la qual cosa aquest nucli de població es coneix també amb el nom de Balneari les Masies. Més endavant s'hi van construir altres xalets i hotels, com l'Hotel del Centre i l'Hotel La Capella. És una zona turística i de segona residència, amb diversos apartaments de muntanya, hotels, restaurants i l'alberg de joventut Jaume I, gestionat per la Generalitat. L'any 2004 hi havia censats 16 habitants com a residents permanents.
Waypoint

Les Piles

Les Piles és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Es troba a la banda nord-est de la comarca. Molt accidentat, és drenat per nombrosos torrents i barrancs que van a parar al riu Gaià. El terme fou conquerit als sarraïns a les acaballes del segle X. Es forma a redós del seu castell, actualment amb molts afegits i reformes. És un municipi on el turisme d'interior té especial importància gràcies a la casa de colònies i la residència-casa de pagès, al castell de Biure i als nombrosos monuments d'art romànic. És travessat per la carretera comarcal Montblanc a Santa Coloma de Queralt. Aplega els nuclis de Biure de Gaià, Guialmons i Sant Gallard, així com el despoblat de Figuerola.
Vallási helyszín

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

http://poblet.cat El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa. N’és, de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana, és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó. Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí i Poblet i eclesiàsticament, a la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (de l'arxidiòcesi de Tarragona), ambdues poblacions pròximes a la vila de Montblanc, amb vincles molt estrets amb el monestir. Des del regnat de Pere el Cerimoniós, i durant els segles XIV i XV, esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris. El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya, "per l'important paper que ha tingut en la història de Catalunya a partir del segle xii, quan, amb la implantació de l'Orde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona d'Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'adscripció a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural".
Vallási helyszín

Monestir de Santes Creus

https://www.monestirs.cat/monst/alcamp/ac01creu.htm El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp). Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.
Waypoint

Montblanc

https://www.montblanc.cat Montblanc és un poble i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.[1] Té una població de 7.364 habitants (2019) i amb una superfície de 91,11 km² és el municipi més gran de la comarca. El poble té el títol de Vila Ducal des de 1387. El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Montblanc és al sud de la comarca, al centre de la depressió formada pels rius Anguera i Francolí. El terme municipal està delimitat, a grans trets, per la serra de Miramar i les Muntanyes de Prades.
Waypoint

El Pont d'Armentera

El Pont d'Armentera és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Waypoint

Pontils

Pontils és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, fins al 1995 anomenat Santa Perpètua de Gaià. El poble de Pontils està situat en plena vall del riu Gaià, a la cruïlla de les carreteres locals de Santa Coloma de Queralt a Esblada i de Pontils a la Llacuna. La seva població és molt baixa a causa de la despoblació, però a l'època estival augmenta bastant gràcies a les segones residències. Les poblacions veïnes més importants són Santa Coloma de Queralt, Querol i la Llacuna. La seva festa major és el primer cap de setmana d'agost i els edificis d'interès són l'església de Pontils amb una portalada romànica i interior gòtic i el castell de Pontils que està en ruïnes, i a la serra del Montclar hi ha l'ermita de Sant Miquel de Montclar, a prop de les restes del castell de Montclar des d'on es gaudeix d'una vista panoràmica. A més de Pontils, està format pels agregats de Santa Perpètua de Gaià, Vallespinosa, Seguer, Vilaperdius, Valldeperes i Montalegre. El municipi també comprèn el santuari de Sant Magí de la Brufaganya, objecte de romiatge de devots.
Waypoint

Querol

Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m. al punt més alt) i al centre i sud per la plana d'Ancosa, serra que s'inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d'Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m. al tossal de Saburella).
Folyó

Riu Gaià

El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona. Neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, i recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Serra de Queralt. Creua la Serralada Prelitoral Catalana, més concretament el Bloc del Gaià, i passa pel conjunt cistercenc del monestir de Santes Creus. Travessa la Serralada Litoral per l'estret del Cardenal, en el qual s'hi ha construït el pantà del Catllar, inaugurat el 1975, que permet a Repsol, propietària de l'embassament, aprofitar les aigües per a la indústria petroquímica del Camp de Tarragona. En conseqüència, els seus últims 11 km finals els baixa sec majoritàriament durant tot l'any, ja que el pantà la reté tota, destruint en gran part el ecosistema que albergava espècies amenaçades com el barb cua-roig. En l'actualitat, es destinen projectes per a la seva recuperació,[1] tot i que segueix sense flux d'aigua. Es podria correspondre al riu Maius, citat per Pomponi Mela entre les poblacions de Subur i Tolobi (d'emplaçament desconegut, però situades entre Tarragona i Barcelona),[2] o al riu Subi, citat per Plini el Vell com a pròxim a Tarragona.[3] Desaigua a la platja de Tamarit, prop d'Altafulla, comarca del Tarragonès. A la desembocadura forma una llacuna separada del mar per una barra de sorra, tot i que en els últims anys, en algunes èpoques de l'any, s'allibera aigua des del pantà del Catllar per aconseguir proporcionar un cabal regenerador al riu i, en aquests episodis puntuals, l'aigua arriba al mar. Aquesta llacuna i els seus voltants formen part de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Gaià. La vall del riu Gaià conté una altíssima densitat de fortificacions medievals construïdes als segles X i XI, quan la zona feia de frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Àndalus.
Waypoint

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és un municipi de la Conca de Barberà, situat a l'altiplà de la Baixa Segarra. Es troba a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m), la del Codony (789 m) i els contraforts de la serra de Queralt. Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.
Waypoint

Santa Perpètua de Gaià

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà. Està situat al peu del turó des d'on el Castell de Santa Perpètua domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud. Del castell, cal destacar-ne l'esvelta torre, d'interior triangular. Al seu costat s'aixeca l'església de Santa Maria. Fins al 1995 va donar nom al municipi. El seu nom originà la llegenda de Santa Perpètua de Gaià.
Waypoint

Seguer

Seguer és un agregat de Pontils, a la Conca de Barberà. Es troba al peu de la carretera de Santa Coloma de Queralt a Esblada(T-201).

1 comment

  • ediberna 2020.10.13.

    Buenos días la Bromptom que utilizas ¿es eléctrica?.
    En las rutas largas ¿llevas alforjas?.
    Veía ,esa bici como muy ciudadana y me sorprenden tus viajes.
    Saludos

You can or this trail