Idõ  7 óra 12 perc

Koordináták 3212

Uploaded 2020. október 3.

Recorded szeptember 2020

-
-
859 m
312 m
0
20
40
79,58 km

Megtekintve 50 alkalommal, letöltve 1 alkalommal

közel Montblanc, Catalunya (España)

La idea de realizar esta ruta en una bicicleta Brompton, que yo sólo utilizaba para desplazarme al trabajo y para paseos ciudadanos, se me ocurrió durante la desescalada del Covid-19, cuando comprobé, en las salidas que hacía con mi hermano y nuestras Brompton, que esta bicicleta aguantaba más de lo que parecía.
También fui consultando con otros usuarios de la Brompton, tanto por Internet como en los grupos en los que participaba, que se podía "viajar" en esta bicicleta, que era fácil y práctico.De esta manera fui imaginando rutas que se podrían realizar con esta bicicleta, plegable y versátil, que antes no había imaginado.
La primera "RUTA" que hicimos fue desde Valencia hasta el altiplano de Granada, concretamente hasta Baza (https://es.wikiloc.com/rutas-cicloturismo/de-godella-a-baza-altiplano-granadino-en-brompton-septiembre-de-2020-57598965). 515 km, 4.500 m de desnivel positivo y 3700 m de negativo. Y, visto el resultado, inmediatamente decidí hacer la Ruta del Císter. Eso sí, esta vez todo por asfalto, y con la Brompton. Es una bicicleta fácil de transportar y que me ha demostrado ser bastante "rutera", fácil de manejar, transportar y con capacidad razonable de carga.

20200930 Montblanc - Vallbona de les Monges - Conesa - Montblanc:
Montblanc - L'Espluga de Francolí - Senan - Els Omells de Na Gaià - Monestir de Santa Maria de Vallbona - Rocallaura - Forès - Conesa - Rocafort de Queralt - Serral - Ollers - Pira - Montblanc.

https://www.larutadelcister.info

Segunda etapa de esta particular Ruta del Císter en bicicleta Brompton.
Salida desde Montblanc por carretera N-240 en dirección a L'Espluga de Francolí. 2 km de tráfico intenso de camiones. El tramo tiene bastante arcén.
Continuamos por L'Espluga en dirección a Senan y Els Omell de na Gaia, en constante pero tendida subida. Al pasar Els Omells, en menos de 1 km, dejamos la carretera L-220 que nos llevaría a Maldà, para tomar una pista asfaltada que nos llevará a Vallbona de les Monges y al último de los monasterios cistercienses de esta Ruta del Císter, en este caso femenino, de Santa Maria de Vallbona.
https://www.femturisme.cat/ca/rutes/ruta-del-cister-i-vallbona-de-les-monges

Salimos de Vallbona en dirección SE hasta enlazar, después de 10 km de tendido ascenso, con la carretera C-14. Ahora tendremos 2,5 km más de subida por la transitada C-14. A continuación nos desviaremos por pista asfaltada que recorre el parque eólico y que nos ofrece unas vistas panorámicas espectaculares de la Conca de Barberà.
Llegamos a Forès, que es el verdadero "Balcón de la Conca". Hay que subir para disfrutar del paisaje....
Desde aquí, y siguiendo la pista del parque eólico, llegaremos a Conesa en 7 km. En este pueblo es muy recomendable un recorrido lento por sus solitarias y silenciosas callejuelas, vale la pena.
Y aquí termina mi Ruta del Císter, donde la comencé el día anterior. Pero como he de volver a Montblanc, todavía me quedarán unos 23 km de bicicleta, ya todo en descenso, que los haré por el camino más directo, creo. Rocafort de Queralt, Sarral, Pira y, finalmente, Montblanc.

PD: Gracias a "apedreny" (https://es.wikiloc.com/wikiloc/user.do?id=28968). De él tomé la idea.
Waypoint

Belltall

Risk

C-14

Hágó

Coll de Senan

Ruta del Cister - 04 Bicicleta de carretera
Hágó

Coll dels Omells

Waypoint

Conesa

Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat. El municipi està situat plenament en l'altiplà segarrenc de la comarca. La vila és emmurallada i conserva el porta de Santa Maria i el de Sant Antoni, ambdós del segle XIV; són els dos únics accessos al seu interior.
Waypoint

Els Omells de na Gaia

Els Omells de na Gaia és una vila i municipi de 142 habitants de la comarca de l'Urgell. Situada a la serra del Tallat, en un tossal de 560 m d'altitud. Pertanyia a la baronia del monestir de Vallbona de les Monges. Es va formar inicialment al voltant del castell, actualment només en queden algunes restes de murs. Els carrers van baixant, seguint els desnivells, en forma concèntrica. Destaca en el conjunt l'església parroquial de Santa Maria (té també com a patró sant Sebastià, advocat contra la pesta, segurament per algun antic vot del poble). La parròquia és documentada des del 1154, quan es va reestructurar l'arxidiòcesi de Tarragona, a la qual sempre ha pertangut. L'actual edifici (fet substituint l'anterior gòtic) és del segle xviii, amb capelles laterals i un esvelt campanar de base quadrada i cos superior vuitavat. Des de l'inici del segle xvii tingué una especial incidència en la pietat local la devoció a la Mare de Déu del Roser, que tenia una confraria pròpia, i per això se celebrava una festa major secundària el dia 22 de maig, festa del Roser de Maig; l'endemà és tradicional anar en processó al santuari del Tallat (del municipi de Vallbona de les Monges). La festa major d'estiu se celebra per la Mare de Déu d'Agost. Prop del poble hi ha una abundosa font que, canalitzada a l'inici del segle xx, proporciona aigua suficient a la població. Durant la Guerra Civil Espanyola, en aquesta població el Servicio de Inteligencia Militar (S.I.M.) de la República hi va establir el "Campo de Trabajo nº 3", on centenars de persones hi sofriren captiveri i moltes hi trobaren la mort. El paisatge és una barreja de boscos de pins i alzines i de terres cultivades. Els conreus són bàsicament de secà: l'olivera, l'ametller, la vinya i els cereals. Les explotacions ramaderes complementen l'activitat agrícola.
Waypoint

Forès

Forès és un petit municipi, estratègicament ubicat, que ofereix bones vistes de la comarca de la Conca de Barberà. Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà, a la baixa Segarra. Hi ha un nucli antic situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa. És, principalment, un municipi d'estiueig i de segones residències. Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar Mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.
Waypoint

L'Espluga de Francolí

L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona. El nom de la vila prové del llatí spelunca (cova), mot amb què ja era coneguda al segle xi, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí. Aquesta cova va ser descoberta per casualitat el 1853 i es pot visitar, juntament amb el museu que hi ha instal·lat. La vila de l'Espluga es va originar al voltant d'un castell que Ponç Hug de Cervera va bastir damunt un turó al segle XI. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjan segle XIII; la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l'Espluga de Francolí i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l'extinció de l'orde dels Templers.
Waypoint

La Guàrdia Dels Prats

La Guàrdia dels Prats és un nucli de població del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà, que antigament havia estat municipi. Durant la conquesta de la Catalunya Nova va aparèixer una petita guarnició en un turonet prop del castell templer de Barberà. Aquest campament de soldats enmig dels camps de la Conca de Barberà fou l'inici de la història de la Guàrdia dels Prats. Es té constància escrita de la seva existència com a nucli habitat permanent el 25 de març de 1054, en un document del Comte Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca. En l'últim terç del segle xi s'anomenava la Guàrdia d'Eremir, sota el domini senyorial de la casa dels Cervera. L'any 1238 passà a mans de Guerau de Vallclara i amb la seva mort la seva esposa la lliurà al monestir de Santes Creus, al qual restà unit fins a l'extinció de les senyories l'any 1835. L'any 1185 es va consagrar l'església romànica dedicada a Sant Jaume. Després canviaria la fesomia i la refarien amb estructura gòtica i ornamentació barroca. El Santuari de la Mare de Déu dels Prats data del 1240 i s'esmenta ja a les butlles mercedàries del 1245. Durant la guerra entre la Generalitat i Joan II el castell de La Guàrdia presentà una aferrissada resistència. Ocupat aquest per les tropes del monarca (1646) fou aterrat i enrunat com a represàlia. El poble tornà a sofrir les conseqüències bèl·liques durant la revolta dels Segadors al segle xvii i, sobretot, en la de Successió de principis del xviii, quan el destacament de José Armendáriz va cremar la població. El cens d'habitants del 1718 donava 341 habitants amb un creixement demogràfic que es va veure truncat per la Guerra del Francès (1808-1814). El 1879 el municipi de La Guàrdia deixava d'existir, i el poble passà a convertir-se en agregat de la vila de Montblanc.
Panoráma

Les Forques

Les Forques és una muntanya de 869 metres que es troba al municipi de Forès, a la comarca de la Conca de Barberà. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 266121001).
Vallási helyszín

Monestir de Sta Maria de Vallbona

El Monestir de Vallbona de les Monges​, también llamado Real Monestir de Santa Maria de Vallbona, es una abadía cisterciense femenina que se sitúa en la comarca catalana del Urgell dentro del municipio de Vallbona de les Monges (Lleida). Fue declarado Monumento Nacional por Real Orden de 3 de junio de 1931. Construido entre los siglos XII y XIV, es de estilo románico con gran parte ya realizado en arquitectura gótica. Es el monasterio cisterciense femenino más importante de Cataluña y conjuntamente con el monasterio de Poblet y el monasterio de Santes Creus integran la Ruta del Císter.
Waypoint

Montblanc

Montblanc és un poble i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.[1] Té una població de 7.364 habitants (2019) i amb una superfície de 91,11 km² és el municipi més gran de la comarca. El poble té el títol de Vila Ducal des de 1387. El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.[2] Montblanc és al sud de la comarca, al centre de la depressió formada pels rius Anguera i Francolí. El terme municipal està delimitat, a grans trets, per la serra de Miramar i les Muntanyes de Prades.
Waypoint

Ollers

Ollers és una pedania de Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, tanmateix el nucli de població està més proper a les viles de Sarral i de Pira. És principalment un nucli de població d'estiueig i segones residències. El nom d'Ollers es pot relacionar amb el mot olla que significa "gorg o toll, concavitat en un riu". En el terme d'Ollers conflueixen el torrent de Vallverd —el riu Gran— i l'Anguera; en la donació de la quadra d'Ollers, el 1076, els torrents són el principal punt de referència de les afrontacions: et pervadit ad ipso reguer de Toschela, qui excurrit similiter ac sequet ipso torrent de Olers.
Waypoint

Pira

Pira és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El nucli de Pira està protegit com a bé cultural d'interès local. Comprèn un sector antic i un altre de més modern, es situa damunt la confluència del riu Anguera amb els torrents provinents dels contraforts del Tallat. El nucli antic està format per carrers estrets i cases baixes, mentre que els carrers al voltant de l'església, més moderns, són més amples i les cases més grans. El material de construcció bàsic és la pedra del país i l'alçada de les cases és de dos i tres pisos. L'eixample del poble es situa al voltant de la carretera. L'església parroquial està dedicada a Sant Salvador d'Horta i va ser construïda durant el segle xix[3] Destaca també el Celler del Sindicat Agrícola, cooperativa modernista obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, inaugurada l'any 1919. L'edifici de dues naus és un bell exemple de l'arquitectura agrària modernista, considerat una de les Catedrals del vi.[5] Finalment, el nucli antic de Pira, de bella estructura i contingut, conserva diverses cases pairals entre les quals destaquen cal Poblet i cal Celdoni.
Waypoint

Rocafort de Queralt

Rocafort de Queralt és un municipi situat al nord-est de la part central de la comarca de la Conca de Barberà, i constitueix la separació física entre la Conca estricta i la zona de la Baixa Segarra, en el coll de Deogràcies. Molt a prop de la població neix el riu Anguera, afluent del Francolí. El lloc de Rocafort apareix ja el 1076 com a pertanyent a Guerau Guitard de Santa Perpètua, que el repoblà i hi trobà la mort a mans dels sarraïns. Al segle xiii pertanyia als Queralt de Santa Coloma; Dalmau de Queralt comprà el 1370 la jurisdicció del lloc a Pere el Cerimoniós i es formà així la baronia de Rocafort de Queralt, que per successió passà als Centelles, comtes d'Oliva. Al segle xiv constava com a castlà de Rocafort Berenguer de Llorac, senyor de Solivella. Al segle següent la castlania passà als Biure. Des de 1515 i fins a l'extinció de les senyories, la baronia de Rocafort fou de la família d'Armengol. Un dels trets característics va ser la forta emigració que tingué la població de la vila, principalment a Cuba. De retruc, al poble hi ha diverses cases construïdes pels rocafortins que van anar a Cuba, "cubanos", com cal Claret d'estil purament colonial. A la darrera dècada del segle xx, Rocafort de Queralt va destacar als mitjans de comunicació catalans per una decisió política de l'Executiu de la Generalitat de Catalunya quan el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel conseller Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al veí terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp). La decisió va generar un rebuig força generalitzat a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp, i es desenvolupà un fort moviment ciutadà d'oposició al projecte. La contestació al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i es consensués entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències fou la creació del partit comarcal Unió d'independents Conca de Barberà que des del maig de 1991 governa la vila de Rocafort de Queralt.
Waypoint

Rocallaura

Rocallaura és un poble de la part sud-oriental del municipi de Vallbona de les Monges que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a 649 m d'altitud, dalt d'un turó al peu de la riera de Maldanell, al nord de la serra del Tallat, prop del límit amb la Conca de Barberà. El seu terme es correspon amb el de l'antic municipi, de 10,80 km². Es comunica amb Vallbona de les Monges a través de la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella. El 2019 tenia 76 habitants, cosa que el fa el segon nucli més habitat del municipi.[4] L'economia del poble es dedica essencialment a l'agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers). També hi tenen importància les aigües bicarbonatades càlciques litíniques de les fonts properes al poble, del Balneari de Rocallaura. De la seva església, dedicada a Sant Llorenç, en depèn el Santuari del Tallat. De l'antic castell de Rocallaura no en queda cap traça. Va pertànyer a les abadesses de Santa Maria de Vallbona i estigué incorporat al municipi de Vallbona de les Monges fins al decenni de 1920-30, en què va tenir ajuntament propi fins al 9 de juliol del 1970, quan va tornar a ser annexat a Vallbona. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 20 de febrer del 2003.
Waypoint

Sarral

Sarral es un municipio y localidad española de la provincia de Tarragona, en Cataluña. Perteneciente a la comarca de la Conca de Barberà, según datos de 2008 su población era de 1686 habitantes. En el siglo xi el lugar era conocido como Saüc y pertenecía a las tierras de castillo de Forès. Se le otorgó carta de población en el año 1180, constituyéndose como «Villa Real». El 3 de noviembre de 1285, el rey Pedro II de Aragón cedió el dominio de las tierras al monasterio de Santes Creus. Dada la oposición de la población a depender del cenobio, el lugar volvió a quedar en manos de la corona en 1383. Finalizada la Guerra de los Segadores, el rey Jaime II de Aragón entregó el lugar al marqués de Mortara como compensación por su lealtad durante la contienda. Al no tener descendencia el de Mortara, el lugar pasó al marqués de Figueira que fue señor del lugar entre 1800 y 1833. Aunque se conoce la existencia de un castillo durante la Edad Media no queda ningún rastro de su presencia. Se supone que estuvo ubicado en el lugar en el que se encuentra el Ayuntamiento actual. Se sabe también que la ciudad estuvo en un tiempo amurallada y que los muros fueron destruidos durante la guerra con Juan II de Castilla. El 29 de marzo de 1810 nació en la localidad Pau Alió Anguera, teniente del ejército de Ramón Cabrera que durante la Primera Guerra Carlista conquistó la fortaleza de Morella.
Waypoint

Senan

Senan és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, al límit amb la comarca de les Garrigues, anomenat Senant fins al 1983. La seva població segons dades del 2016 era de 51 habitants. Encara que geogràficament pertany a la comarca de les Garrigues, amb la divisió comarcal de 1936 va quedar integrada a la de la Conca de Barberà. Segons documents de l'any 1139, la població pertanyia al senyor Guerau de Granyena que el va cedir en 1167 al monestir de Montserrat. Els monjos van construir allà una església i es van encarregar de repoblar la zona a finals del segle XII. Tanmateix, Senan quedava molt lluny del monestir benedictí el que complicava la seva administració. Per això, el 12 de novembre de 1264, l'abat Bertran va vendre el terreny a Arnau de Preixens, abat del monestir de Poblet. El domini de Poblet sobre el poble va finalitzar el 1811 després d'un decret emès per les Corts de Cadis.

Hozzászólások

    You can or this trail