-
-
418 m
75 m
0
13
26
51,2 km
Megtekintve 171 alkalommal, letöltve 5 alkalommal
közel Salt, Catalunya (España)
Surto pel Passeig dels Països Catalans (PI1) cap a Girona i agafo la via del Carrilet fins a Quart. Poc després de sortir-ne (PI4) deixo la via verda i tiro a l’esquerra per travessar la carretera de la costa i començar 8 km de pujada.
Passo per Castellar de la Selva i vaig pujant fins a dalt, en què un cartell en una bifurcació (PI11) fa triar entre Montnegre (esquerra) o St Mateu de Montnegre (dreta). Giro cap a St Mateu i continuo pujant, ara per una pista, fins al Pic de les Bruixes, en què la pista comença a baixar fins al trencant de Sta Pellaia (PI14). A partir d’aquí ja tenim carretera fins a Cassà (PI16), tot i que un primer tram es pot fer per pista.
Surto de Cassà per la carretera de Girona i al cap d’uns centenars de metres (PI17) ja torno a la ruta del Carrilet durant uns quilòmetres fins al giratori de l’entrada de Llambilles.
Aquí podem seguir la via verda fins just abans de l’estació de Llambilles per anar cap a Fornells o, com faig jo avui, enfilar cap a l’esquerra (PI18) el mateix carrer que porta al giratori (carrer de les Conques) i vagarejar sense rumb. El carrer em porta a la carretera de Campllong i després al camí de Fornells. Hi ha un moment en què a mà dreta està indicat el veïnat de Ferreries; aneu-hi perquè si no haureu de recular com he hagut de fer jo per no entrar a la carretera (PI21). El camí de Ferreries porta al polígon, el carrer principal del qual segueixocap a la dreta gairebé 4 km fins a Fornells. A Fornells empalmo amb el carril bici del poble, que després d’alguna zigazaga em deixa en el carrer més llarg (c. Pep Ventura), que agafo cap a l’esquerra, travesso la via del tren per un pont i continuo fins al polígon per travessar la carretera de Barcelona (que per cert a molts de mapes encara es diu «Nacional II»!). Continuo després gairebé en línia recta fins al meu hub preferit (PI29) i tiro (sortida NW) per davant de can Garrofa fins a un altre polígon, el de Mas Aliu, a un pas de Vilablareix i tot seguit Salt.
Punts d’Interès i fotos:
01) Pg Països Catalans de Salt
Amb l’excusa de dues hores punta al dia, aquesta gran avinguda continua essent un obstacle que parteix el poble en dos 24 hores al dia i 7 dies a la setmana; cal fer-hi alguna cosa.
02) Drecera a l’esquerra
Podem seguir la via verda o agafar una petita drecera a mà esquerra que ens torna a la via verda just sota la variant, a uns centenars de metres.
03) Estació de Quart
La iniciativa privada va construir la línia el 1892 però quan el negoci va anar malament se la va quedar l’Estat el 1963. Qui llavors dirigia l’Estat tenia més interessos en l’automoció i les carreteres que en la mobilitat de la ciutadania i van tancar ala línia el 1969.
04) Deixem la via verda
04a A la sortida de Quart, entre una masia-restaurant i un majorista de carn, tirem cap a l’esquerra fins a la carretera de la costa.
04b Travessem la carretera de la costa i comencem a pujar Gavarres amunt.
05) Sureres pelades
05a Sempre m’ha atret la vida dels bosquetans que es guanyaven (es guanyen?) la vida a bosc tot despullant alzines.
05b Els vestits de suro que els bosquetans treuen a llesques (carren) deixen al descobert un tronc impassible, sofert, pacient (què hi pot fer si el despullen cada pocs anys?).
06) Castellar de la Selva
Un altre racó per investigar; no n’he trobat gaires dades.
07) Drecera
Ens estalvia uns centenars de metres d’asfalt a canvi d’una forta pujada bastant embardissada.
08) Vista de Castellar de la Selva amb la plana al fons
Vista de St Martí de Castellar, una església del segle XVIII que s'edificà al costat de les restes d’una antiga capella preromànica documentada ja l'any 1279.
09) Camí de Mas Quintana
Les Gavarres estan plenes de pistes, senders, corriols i tota mena de camins que formen una teranyina laberíntica.
10) Camí del Mas Gelats
Ens porta de baixada a Quart i a Llambilles
11) Cruïlla
Cap a l’esquerra: Montnegre, Cruïlles, La Bisbal... Cap a la dreta: St Mateu de Montnegre, Pic de les Bruixes,
Passo per Castellar de la Selva i vaig pujant fins a dalt, en què un cartell en una bifurcació (PI11) fa triar entre Montnegre (esquerra) o St Mateu de Montnegre (dreta). Giro cap a St Mateu i continuo pujant, ara per una pista, fins al Pic de les Bruixes, en què la pista comença a baixar fins al trencant de Sta Pellaia (PI14). A partir d’aquí ja tenim carretera fins a Cassà (PI16), tot i que un primer tram es pot fer per pista.
Surto de Cassà per la carretera de Girona i al cap d’uns centenars de metres (PI17) ja torno a la ruta del Carrilet durant uns quilòmetres fins al giratori de l’entrada de Llambilles.
Aquí podem seguir la via verda fins just abans de l’estació de Llambilles per anar cap a Fornells o, com faig jo avui, enfilar cap a l’esquerra (PI18) el mateix carrer que porta al giratori (carrer de les Conques) i vagarejar sense rumb. El carrer em porta a la carretera de Campllong i després al camí de Fornells. Hi ha un moment en què a mà dreta està indicat el veïnat de Ferreries; aneu-hi perquè si no haureu de recular com he hagut de fer jo per no entrar a la carretera (PI21). El camí de Ferreries porta al polígon, el carrer principal del qual segueixocap a la dreta gairebé 4 km fins a Fornells. A Fornells empalmo amb el carril bici del poble, que després d’alguna zigazaga em deixa en el carrer més llarg (c. Pep Ventura), que agafo cap a l’esquerra, travesso la via del tren per un pont i continuo fins al polígon per travessar la carretera de Barcelona (que per cert a molts de mapes encara es diu «Nacional II»!). Continuo després gairebé en línia recta fins al meu hub preferit (PI29) i tiro (sortida NW) per davant de can Garrofa fins a un altre polígon, el de Mas Aliu, a un pas de Vilablareix i tot seguit Salt.
Punts d’Interès i fotos:
01) Pg Països Catalans de Salt
Amb l’excusa de dues hores punta al dia, aquesta gran avinguda continua essent un obstacle que parteix el poble en dos 24 hores al dia i 7 dies a la setmana; cal fer-hi alguna cosa.
02) Drecera a l’esquerra
Podem seguir la via verda o agafar una petita drecera a mà esquerra que ens torna a la via verda just sota la variant, a uns centenars de metres.
03) Estació de Quart
La iniciativa privada va construir la línia el 1892 però quan el negoci va anar malament se la va quedar l’Estat el 1963. Qui llavors dirigia l’Estat tenia més interessos en l’automoció i les carreteres que en la mobilitat de la ciutadania i van tancar ala línia el 1969.
04) Deixem la via verda
04a A la sortida de Quart, entre una masia-restaurant i un majorista de carn, tirem cap a l’esquerra fins a la carretera de la costa.
04b Travessem la carretera de la costa i comencem a pujar Gavarres amunt.
05) Sureres pelades
05a Sempre m’ha atret la vida dels bosquetans que es guanyaven (es guanyen?) la vida a bosc tot despullant alzines.
05b Els vestits de suro que els bosquetans treuen a llesques (carren) deixen al descobert un tronc impassible, sofert, pacient (què hi pot fer si el despullen cada pocs anys?).
06) Castellar de la Selva
Un altre racó per investigar; no n’he trobat gaires dades.
07) Drecera
Ens estalvia uns centenars de metres d’asfalt a canvi d’una forta pujada bastant embardissada.
08) Vista de Castellar de la Selva amb la plana al fons
Vista de St Martí de Castellar, una església del segle XVIII que s'edificà al costat de les restes d’una antiga capella preromànica documentada ja l'any 1279.
09) Camí de Mas Quintana
Les Gavarres estan plenes de pistes, senders, corriols i tota mena de camins que formen una teranyina laberíntica.
10) Camí del Mas Gelats
Ens porta de baixada a Quart i a Llambilles
11) Cruïlla
Cap a l’esquerra: Montnegre, Cruïlles, La Bisbal... Cap a la dreta: St Mateu de Montnegre, Pic de les Bruixes,
14a Sta Pellaia és a uns minuts si baixem cap a l’esquerra. Cap a la dreta seguim 1 km a la pista que finalment ens deixa a la carretera de Cassà.
14b Façana de llevant de Sta Pellaia, que mira cap a les illes Medes. El 1064 ja existia una església en aquest lloc però l’edifici actual és el resultat de moltes reformes al llarg dels anys.
14c La torre del campanar correspon al període barroc però l’arrebossat exterior impedeix comprovar-ne la datació.
You can add a comment or review this trail
Hozzászólások