Moving time  egy óra 26 perc

Idõ  2 óra 47 perc

Koordináták 1175

Uploaded 2021. május 1.

Recorded május 2021

-
-
36 m
20 m
0
1,9
3,8
7,68 km

Megtekintve 61 alkalommal, letöltve 0 alkalommal

közel Sant Antoni, Catalunya (España)

Caminada de passeig per la vella Barcelona, amb sortida i arribada a l'avinguda de Mistral, com a punt de referència per ser un tram d'un camí històric d'accés a Barcelona. El seu traçat correspon a un antic camí romà, que en època medieval es va conèixer com a Via morisca, ja que discorria cap al sud . Era un dels principals accessos a la Barcelona emmurallada, i partia de el portal de Sant Antoni cap a la "Creu Coberta".

El que hem fet és seguir aquest antic camí romà que encara es conserva en el tramat urbà de Barcelona. Hem passat pel baluard de Sant Antoni, pel carrer de Sant Antoni Abat, el carrer de l'Hospital fins al pla de l'Os a la Rambla.

Hem continuat pel carrer Boqueria i el carrer del Call fins arribar a la plaça de sant Jaume, on hem pujat fins el cim del Mont Tàber, que amb els 16,9 metres sobre el nivell del mar era el punt més alt de la Barcino romana i punt on hi havia el Temple d'August.

Per arribar al mig del barri Gòtic hem creuat tot el barri del Raval, poden gaudir de diferents punts com l'antic Hospital de la Santa Creu, la capella de la Mare de Déu del Claustre, del mosaic del Joan Miró i de la Casa dels Paraigües, construïda pel comerciant Bruno Cuadros i Vidal, natural de Biosca (La Segarra).

Situats al centre del barri gòtic hem aprofitat per fer una visita ràpida a alguns punts d'interès, com les Cases dels Canonges., la plaça de Sant Felip Neri, la Baixada de Santa Eulàlia, les muralles romanes, la Plaça Nova, la façana neogòtica de la Catedral, la plaça de Ramon Berenguer el Gran, el Carrer Ferran, la Plaça Reial i el Gran Teatre del Liceu.

Per tornar hem creuat de nou el barri del raval per un altre dels camins històrics, el que Sant Pau del Camp, on hi ha l'església més antiga de Barcelona. Per aquest camí hem pogut veure la nova Filmoteca de Catalunya i el Bar Marsella, el més antic de Barcelona que porta 200 anys servint absenta.

Per acabar hem pujant per la Ronda de Sant Pau fins al Mercat de Sant Antoni, passant primer per la plaça Josep Maria Folch i Torres, situada en el lloc on hi havia hagut la presó de dones enderrocada pels anarquistes l'any 1936.

La caminada ha començat amb paraigües i a acabat amb un bon sol. Una caminada que es pot fer sobradament en vuit quarts, però que recomana-ho posar-hi quatre quarts de més per gaudir dels monuments, de la part humana tant diferenciada de cada un dels barris visitats (Sant Antoni, el Raval i el Gòtic) i per prendre una cervesa amb unes braves en la terrassa d'algun bar.
Fénykép

Avinguda de Mistral

El seu traçat correspon a un antic camí romà, que en època medieval es va conèixer com a Via morisca, ja que discorria cap al sud . Era un dels principals accessos a la Barcelona emmurallada, i partia de el portal de Sant Antoni cap a la «Creu Coberta», una creu de terme aixecada en el que avui és la confluència de les avingudes Mistral i Paral·lel. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Avenida_de_Mistral
Fénykép

Baluard de Sant Antoni

El Baluard de Sant Antoni és un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al segle xix. El Baluard de Sant Antoni estava al costat del portal del mateix nom que, alhora, provenia d'una capella als seus voltants sota l'advocació d'aquest sant. El portal de Sant Antoni es trobava flanquejat per dues torres de planta poligonal: la de Sant Urbà, situada a la dreta, i la de Sant Ivó, a l'esquerra. Aquest accés era porta triomfal de la ciutat de Barcelona, porta per on entraven reis, prínceps i ambaixadors, degut a la seva situació en el camí que venia d'Aragó. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Baluard_de_Sant_Antoni
Fénykép

Església de Sant Antoni Abat

És coneix com l'Antiga Església de Sant Antoni Abat les restes arquitectòniques que s'han conservat de l'antiga església del mateix nom. L'orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni, al segle xv, va establir un hospital, església i convent a tocar de la muralla de ponent de la ciutat. Aquest establiment exercia un control sanitari dels viatgers, sobretot en la seva entrada a Els antonians la ciutat. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Antoni_Abat_de_Barcelona
Fénykép

Teatre del Raval

El Teatre del Raval és un espai teatral situat dins les dependències de la Parròquia de Nostra Senyora del Carme, al carrer de Sant Antoni Abat 12, del barri del Raval de Barcelona. La Parròquia data de l'any 1835 i s'ubicava dins l'antic monestir de les Jerònimes que fou destruït durant la Setmana Tràgica de 1909. El 1911 es col·loca la primera pedra de la nova església, obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas, deixeble d'Antoni Gaudí tot inaugurant-se el 1913. L'any 1935 s'amplia i es construeix el centre parroquial, que incloïa un teatre a la italiana. Aquest teatre és l'actual Teatre del Raval. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Teatre_del_Raval
Fénykép

Plaça del Pedró i l’'església romànica de Sant Llàtzer

El nom de la plaça prové d'un obelisc o pedró en record de Santa Eulàlia de Barcelona, que, segons la llegenda, fou crucificada en aquest lloc. La Capella de Sant Llàtzer és el darrer vestigi d'un conjunt força més gran que es coneixia com l'Hospital dels Malalts Mesells o Leproseria. La fundació d'aquesta institució es produí durant el mandat del bisbe Guillem de Torroja (1144-1171) en una zona extramurs no urbanitzada a la vora del camí que creuava el Pla de Barcelona de nord a sud (avui Carrer de l'Hospital). https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_del_Pedr%C3%B3 https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ll%C3%A0tzer
Fénykép

Rambla del Raval

El Raval (antigament conegut popularment com a Barri Xino) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat. L'origen del Raval cal situar-lo a mitjan segle xiv. La Pesta Negra va disminuir la població de Barcelona un terç, des dels 30.000 habitants als 20.000. El rei Pere III ordenà la construcció d'un nou cinturó de muralles a l'altre costat del torrent que era la Rambla, per tal de protegir i tancar una zona que començava a urbanitzar-se. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/El_Raval
Fénykép

Antic Hospital de la Santa Creu

L'Hospital de la Santa Creu fou, entre 1401 i 1926, l'hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle xv. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Barcelona
Fénykép

La Capella de l'Antic Hospital de la Santa Creu

La Capella es va acabar de construir l'any 1444, a la part sud-oest del conjunt, sobre una estructura anterior, pertanyent a l'antic hospital d'en Colom. Al segle xviii va ser molt reformada, amb l'afegit d'una nova volta perforada per una llanterna i l'obertura d'un portal barroc, decorat amb una imatge al·legòrica de la caritat, obra de Pere Costa (1730). https://ca.m.wikipedia.org/wiki/La_Capella
Fénykép

Teatre Romea

Des d'un principi va esdevenir el local més important de teatre en català i només de 1939 a 1945 es van deixar de representar obres en aquesta llengua. Hi han actuat totes les generacions d'actors catalans des d'Enric Borràs, Iscle Soler, Lleó Fontova, Maria Morera i Margarida Xirgu fins a Joan Capri i Josep Maria Pou. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Teatre_Romea_(Barcelona)
Fénykép

Església de Sant Agustí Nou i capella de la Mare de Déu del Claustre de Solsona

Sant Agustí Nou és un temple d'estil neoclàssic edificat entre 1728 i 1750, a la plaça de Sant Agustí, al carrer Hospital del barri del Raval de Barcelona. És on hi ha la capella dedicada a la Mare de Déu del Claustre de Solsona. És va aixecar a l’any 1894, i va ser magníficament restaurada l’any 1961. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Agust%C3%AD_Nou https://tunoetsdesolsona.wordpress.com/2019/01/08/tunoetsdesolsona-si-no-saps-on-es-aquesta-capella-de-la-mare-de-deu-del-claustre/
Fénykép

Mosaic de Joan Miró al Pla de l'Os

Diuen que els barcelonins quedaven bocabadats davant les portes que el comte Berenguer IV havia fet portar d'Almeria com a trofeu de guerra. Un preciós treball arabesc que va rebatejar l'antic portal de Santa Eulàlia, com el de "la Boqueria". Amb l'enderroc de la muralla, el 1760, desapareixia la porta i s'obria una esplanada: el Pla de l'Os. Va ser aquí on, el 1976, l'artista Joan Miró veia com es feia realitat la idea d'ubicar una de les seves obres al paviment de la Rambla de Barcelona, ben a prop del Passatge del Crèdit, el lloc on havia nascut 83 anys abans. https://www.barcelonaturisme.com/wv3/ca/page/556/pla-de-l-os.html
Fénykép

La Casa dels Paraigües

La Casa Bruno Cuadros, o Casa dels Paraigües, és un edifici situat a la Rambla nº 82, de Barcelona. Construït el 1858 i profundament reformat el 1883 per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, es va redissenyar la façana amb un estil eclèctic. El comerciant Bruno Cuadros i Vidal, natural de Biosca (Segarra), havia llogat, des de 1854, una botiga ubicada als baixos d'un auster grup de tres cases de planta i pis. La seva botiga de paraigües, ombrel·les, ventalls i mantons li donaria rèdits suficients per adquirir gradualment les tres cases per tal de formar una parcel·la raonable per a la construcció d'un immoble totalment nou que donés benefici per si sol per mitjà del lloguer dels pisos superiors. Aquesta nova casa de veïns seria construïda l'any 1858. La casa, com la botiga, van ser completament remodelades per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas els anys anteriors a l'Exposició Universal de 1888, entre 1883 i 1885. Aquesta reforma comportà la total reestructuració dels interiors de la casa de veïns, l'addició del darrer pis i la decoració de les façanes. Aquesta decoració de tipus orientalista fou dictada pel mateix propietari atenent-se no només a les noves corrents orientalistes, sinó al fet que molts dels objectes i accessoris que es venien a la botiga eren importats del Japó. L'any 1914 es procedí a la neteja i repintat dels elements de façana. Durant la Guerra Civil, una bomba que no arribà a explotar causà alguns desperfectes en impactar contra la façana afrontada al Carrer del Cardenal Casañas. L'any 1980 es dugué a terme una reforma general de l'edifici (no exempta de polèmiques) per tal d'adaptar-lo com a sucursal de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, que acabava de llogar l'edifici. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Casa_Bruno_Cuadros
Fénykép

Carrer Boqueria

L’origen del nom de Boqueria podria venir de boc, en concret del mercat de carn de boc de la comunitat jueva. Existeix documentació d'inicis de la S. XIII on diu que en la prolongació de l'actual carrer de la Boqueria (l'antic decomanu romà) s'instal·len parades de venda de carn en els voltants del Call Menor. Amb la construcció de les noves muralles els llocs van ser instal·lats a l'altre costat de la porta, però seguint la prolongació del carrer, que es convertia en camí cap als pobles del Pla de Barcelona i cap al Llobregat, amb el pas el temps i a mesura que la densitat de Barcelona creixia va ser necessari trobar un nou emplaçament per a la venda dels productes de l'horta barcelonina i l'espai que ocupaven els llocs jueus de venda de carn va ser un dels escollits. Malgrat els disturbis antisemites de 1391, que van suposar l'expulsió dels jueus barcelonins; i als diferents noms oficials que al llarg dels segles ha anat rebent el mercat, el llegat jueu en aquesta zona va quedar gravat a la memòria col·lectiva dels barcelonins, donant nom tant a la porta, avui dia desapareguda, com a el mercat. http://mundobarcino.blogspot.com/2011/07/la-boqueria-puerta-y-mercado.html?m=1
Fénykép

Carrer del Call

Els jueus devien arribar poc després d'haver-se fundat la colònia romana de Barcino, perdurant durant el domini dels visigots i els carolingis a. A finals del segle xi, el barri del Call ja era delimitat i la població jueva s'hi va agrupar definitivament. El barri Jueu de Barcelona, o barri del Call de Barcelona, es trobava dins del barri Gòtic i ocupava pràcticament tot el quadrant nord-est de l'antiga ciutat romana de Bàrcino. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Call_de_Barcelona
Fénykép

Plaça de Sant Jaume

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat). És al lloc on es creuaven el cardo (actuals carrers Llibreteria i del Call) i el decumanus (actuals carrers del Bisbe/Ciutat/Regomir), vies principals de la colònia romana de Barcino. En aquest encreuament hi hagué el fòrum i el temple d'August, del qual es conserven quatre columnes al cim del mont Tàber, al carrer Paradís. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_Sant_Jaume_(Barcelona)
Fénykép

Mont Tàber i el temple d'August de Barcelona

El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 metres sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino. El temple d'August de Barcelona fou un temple romà dedicat al culte imperial a August, bastit a Bàrcino, colònia fundada amb el permís d'August, que seria amb el pas del temps la ciutat de Barcelona. Fou la part central del fòrum al cim del mont Tàber. Fou enderrocat pel pas del temps i a finals del segle xix se'n van trobar tres columnes en les obres de construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Mont_T%C3%A0ber https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Temple_d%27August_de_Barcelona
Fénykép

Cases dels Canonges

Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7). Originàriament del segle xiv, han estat molt transformades amb el pas dels anys; l'aspecte que presenten actualment és degut a l'obra de restauració duta a terme durant la dècada de 1920 per Joan Rubió i Bellver, un dels elements que va contribuir a donar caràcter a l'anomenat Barri Gòtic barceloní. És on hi ha la Residència oficial del President de la Generalitat de Catalunya. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Cases_dels_Canonges
Fénykép

Plaça de Sant Felip Neri

Aquest terreny va ser el cementiri de la Catedral de Barcelona i s'hi enterraven els seus parroquians i alguns membres de les confraries i gremis que tenien un altar assignat a la catedral o que estaven residenciades. El lloc funerari també rebia el malnom del cementiri dels condemnats perquè s'hi enterraven els sentenciats a morir a la forca o a ser esquarterats. Entre els executats enterrats en aquest cementiri hi ha l'il·lustre militar austriacista Josep Moragues, el bandoler Joan de Serrallonga i els màrtirs de l'orgue (Ramon Mas, Julià Portet i Pere Lastortras). També va ser conegut com fossar de Natzaret. Posteriorment, l'espai va ser substituït per una plaça molt més reduïda que l'actual. El 30 de gener de 1938 va caure una bomba de l'aviació del bàndol nacional a la plaça i va provocar quaranta-dues víctimes mortals, la majoria d'elles nens que s'havien anat a refugiar al soterrani de l'església i que moriren a causa de la deflagració. També van quedar destruïdes totalment les cases adjacents a la plaça. L'arquitecte municipal, Adolf Florensa i Ferrer, va ser l'encarregat del projecte de reconstrucció i va decidir recrear una plaça; també va decidir adaptar dues façanes renaixentistes de dos edificis que no havien estat reconstruïts per poder crear dos accessos a la plaça des de l'avinguda de la Catedral i des de la Via Laietana. Finalment, es va recercar la façana de l'entrada del carrer de Sant Felip Neri aprofitant elements dels antics edificis. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_Sant_Felip_Neri
Fénykép

Baixada de Santa Eulàlia

Un altre dels turments que va patir Santa Eulàlia va consistir a ficar-la nua en una bóta plena de claus i vidres i llançar-la rodolant tretze cops per un pendent, l'actual carrer anomenat Baixada de Santa Eulàlia, on hi ha una imatge de la santa en una petita capella. Per commemorar aquest fet, la diada de la santa, els fidels pujaven i baixaven aquest carrer tretze cops, simbolitzant el recorregut de la bóta. També per això, Santa Eulàlia era patrona del gremi de boters. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_Santa_Eul%C3%A0lia
Fénykép

Muralla romana de Barcelona (Carrer de la Palla)

El Carrer de la Palla de Barcelona correspon al camí que recorria la ronda exterior a les muralles romanes i comtals. El nom actual data de l'any 1355, quan s'establí a la ciutat un impost sobre la palla, que es calculava en funció del pes. Aquesta activitat taxadora es va realitzar ací fins a l'any 1626, quan es desplaçà a la plaça Nova. A la plaça Frederic Marès al carrer de la Palla es pot veure una torre i un tros de la muralla romana. https://ca.wikipedia.org/wiki/Carrer_de_la_Palla https://patrimoni.weebly.com/muralla-romana-de-barcelona.html
Fénykép

La Plaça Nova

La Plaça Nova de Barcelona s'obre davant l'antiga Porta Praetoria, una de les portes de la ciutat romana, al cor del barri Gòtic, coneguda com el Portal del Bisbe. En aquesta porta començava el decumanus, un dels carrers principals, i hi confluïen els dos aqüeductes que duien l'aigua a Bàrcino. Avui en dia es pot veure una reproducció d'un fragment de l'aqüeducte romà, construïda el 1958. Va ser una plaça tancada, típicament medieval, fins a la dècada del 1940, quan aprofitant la remodelació arran de les destrosses causades pels bombardeigs de la Guerra Civil es va obrir l'avinguda de la Catedral. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_Nova_(Barcelona)
Fénykép

La façana neogòtica de la Catedral de Barcelona

L'any 1882, amb motiu de l'Exposició Universal convocada per al 1888, després de gairebé quatre-cents anys sense que s'hagués fet cap gran obra a la catedral, gràcies al promotor Manuel Girona i Agrafel i els seus germans es va convocar el concurs per a l'edificació de la façana, que establia com criteri que se seguís l'estil gòtic.[14] La reforma va ser adjudicada a Josep Oriol Mestres, arquitecte titular de la catedral des de l'any 1855,[15] que es va inspirar en les traces realitzades l'any 1408 per Carles Galtés de Ruan. https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Barcelona
Fénykép

A Ramon Berenguer III

A Ramon Berenguer III, també coneguda com a Estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III o de Ramon Berenguer el Gran, és una escultura situada a la plaça que porta igualment el nom del cèlebre comte de Barcelona. Basada en un original de Josep Llimona del 1888, aquesta versió va ser fosa el 1950 sota la supervisió de Frederic Marès. https://ca.wikipedia.org/wiki/A_Ramon_Berenguer_III
Fénykép

Església de Sant Jaume

L'església de Sant Jaume de Barcelona és una seu parroquial de Barcelona, situada al carrer de Ferran, número 28, de Barcelona. Ocupa l'església de l'antic convent de la Trinitat, que havia estat exclaustrada el 1835. L'església actual era la del convent dels Trinitaris, antiga església de la Trinitat, del segle XIV. L'església de Sant Jaume estava a prop, a la Plaça de Sant Jaume, des dels temps de l'arribada del cristianisme a Barcelona. Quan aquesta església va ser enderrocada el 1823, va traslladar-se la titularitat i la parròquia a l'edifici de la Trinitat, on encara és avui. https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Jaume_(Barcelona)
Fénykép

Plaça Reial

La plaça és actualment un punt de reunió d'un públic molt heterogeni, perquè és un lloc per estar assegut i prendre unes copes a l'aire lliure a les terrasses sota les arcades que la caracteritzen. De nit, també és bastant freqüent trobar-hi gent, ja que als seus voltants hi ha bars, llocs per ballar i escoltar musica. És una de les places amb més vida i ambient, tant diürn com nocturn. A més, els caps de setmana a la plaça es pot veure les reunions de col·leccionistes de monedes i segells. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_Reial
Fénykép

Rambla dels Caputxins

Rambla dels Caputxins (o rambla del Centre), anomenada així per l'antic convent de frares caputxins. Hi trobem el pla de la Boqueria, anomenat així pels venedors de carn medievals en les seves taules de bocateria. Hi trobem el Gran Teatre del Liceu. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/La_Rambla
Fénykép

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm. 51-59. Es va inaugurar el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837. Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys. Fins al 1994, no era un edifici aïllat i només tenia dues façanes al carrer, limitant els altres dos costats amb cases mitjaneres. Aquesta circumstància limitava el seu creixement. Arran de l'incendi, es van expropiar les finques veïnes i sobre el terreny es va edificar l'ampliació del teatre, que des d'aleshores té façanes a la Rambla, i als carrer de la Unió i el carrer Sant Pau. El projecte de reconstrucció, fet a partir d'un de reforma del teatre de 1986, fou dels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé. https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Teatre_del_Liceu
Fénykép

Filmoteca de Catalunya

La Filmoteca de Catalunya és un l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a la preservació del patrimoni relacionat amb el cinema i a la difusió de la cultura cinematogràfica. Des de l'any 2000 existia el projecte de traslladar la Filmoteca al barri del Raval, on finalment es va obrir la nova seu el febrer de 2012. El 2004 el projecte arquitectònic va sortir a concurs i es va escollir una proposta de Josep Lluís Mateo, també autor del Centre de Convencions del Fòrum. https://ca.wikipedia.org/wiki/Filmoteca_de_Catalunya
Fénykép

Bar Marsella, 200 anys servint absenta

Clàssic refugi de les nits més canalles del Raval, el Bar Marsella és, entre altres èxits, el bar més antic de Barcelona. Des que va obrir portes l'any 1820 als baixos de l'edifici de la cantonada entre els carrers Sant Pau i Sant Ramon, el Bar Marsella ha estat testimoni de moltes nits d'absenta desfent un terròs de sucre. Molta gent que entrava per la porta treballava al port, eren sindicalistes… era un bar del poble, molt proletari... així que aquí passaven tots bastant desapercebuts. Era el contrari d'Els Quatre Gats, on sí que hi anaven els que havien de deixar-se veure. Només sabem per la memòria oral que Santiago Rusiñol, Ernest Hemingway, Pablo Picasso o Salvador Dalí, entre molts altres, van ser aquí. https://www.viaempresa.cat/empresa/bar-marsella-absenta-barcelona_2147228_102.html
Fénykép

Rambla del Raval

La Rambla del Raval és una rambla de Barcelona que es troba al barri del Raval al districte de Ciutat Vella. Tot i el seu nom, no té l'origen en cap riera que passés per la zona. La rambla és un espai de creació recent, fou creada a partir del Pla Central del Raval de Ciutat Vella, en aquesta zona hi havia habitatges. Inclou els carrers de Sant Jeroni i de la Cadena, que queden integrats en el nou espai. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Rambla_del_Raval
Fénykép

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval. Fundat amb tota probabilitat al segle x, la seva església romànica és la més antiga que es conserva a la ciutat de Barcelona. El seu petit claustre, amb arcs polilobulats, és únic dins l'arquitectura del romànic europeu. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pau_del_Camp
Fénykép

Plaça de Josep Maria Folch i Torres

En el mateix indret on avui es localitza la plaça de Josep Maria Folch i Torres, s’aixecà una presó, que fou enderrocada l’any 1936 pels anarquistes tot just començada la Guerra Civil espanyola. La presó de Reina Amàlia, coneguda popularment com la «presó vella», va ser un centre penitenciari que des de l'any 1839 fins al 1904 va acollir, al Barri xino de Barcelona, indistintament homes, dones, infants i ancians; i que a partir de 1904, arran de la inauguració de la presó Model, va esdevenir exclusivament presó de dones fins al seu enderroc l'any 1936. El 19 de juliol de 1936, un cop aturat el cop d'estat militar, es va procedir a l'alliberament de les preses i a l'inici de l'enderrocament de la presó vella per anarquistes de la CNT a pic i pala. El govern va aprofitar políticament el fet per denunciar les males condicions de la vida penitenciària que havien imposat els règims monàrquics anteriors a 1931. El 21 d'agost de 1936 s'inicià l'enderrocament oficial de la presó amb un acte municipal amb la presència de l'alcalde, Carles Pi i Sunyer, i el conseller-regidor Antonio Ventos. L'enderroc fou a càrrec del Sindicat de la Construcció de la CNT. Durant els anys de postguerra, al solar s'hi va construir un magatzem de fustes. La plaça encara se l'anomenava «la placeta de la presó» o «la plaça de la presó de dones». Va rebre el nom de plaça Josep Maria Folch i Torres l'any 1963. L'any 1966, al solar s'hi va construir la piscina del Club Natació Montjuïc, tancada el 2002 i enderrocada el 2004. El 2017 s'hi van fer recerques arqueològiques amb motiu del projecte de reurbanització de la plaça. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pres%C3%B3_de_Reina_Am%C3%A0lia
Fénykép

Ronda de Sant Pau

La Ronda de Sant Pau és un dels carrers que separa la Ciutat Vella de Barcelona de la ciutat nova o Eixample. Construïda sobre la muralla de 1389, se li donà aquest nom per ser a prop de la sortida del carrer de Sant Pau i en record d'un antic portal del mateix nom que hi havia hagut a l'indret, obert a temporades. El carrer separa els barris de Sant Antoni i del Raval. Connecta amb l'avinguda del Paral·lel i a la fi del carrer enllaça amb el carrer del Comte d'Urgell i Ronda de Sant Antoni. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ronda_de_Sant_Pau
Fénykép

Mercat de Sant Antoni

El mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació, Encants i Mercat del Llibre Dominical. Es va iniciar la construcció l'any 1879 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, inspirat en els edificis de les Halles de París i en el Mercat del Born, va ser construït per la Maquinista Terrestre i Marítima, i inaugurat per l'alcalde Rius i Taulet el setembre del 1882. L'any 2007 es va celebrar el 125è aniversari del mercat ideat segons Ildefons Cerdà com a centre de proveïment al voltant de l'antic portal de Sant Antoni, el primer mercat fora de les muralles concebut per abastir tota la ciutat. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Mercat_de_Sant_Antoni

Hozzászólások

    You can or this trail