-
-
1 100 m
683 m
0
20
40
79,7 km

Megtekintve 465 alkalommal, letöltve 3 alkalommal

közel Ripoll, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (3.5) Ripoll, Camprodon, Campdevànol i la Pobla de Lillet




Aquesta proposta de recorregut constitueix la cinquena de les set jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (3.0) De la Costa del Maresme als Pirineus pel Montseny i la Plana de Vic

L’itinerari
Des de Vic es va cap al nord, vall del Ter amunt, entre pins, roures i fagedes, és un recorregut complementari pel Ripollès que té un interès evident no solament pels elements del Modernisme sinó també, i tant o més, pels atractius que complementen el recorregut.

En primer lloc, Ripoll, la capital comarcal, on l’empremta modernista —cal reconèixer-ho— queda mig ofegada per la imposant presència del monestir romànic fundat pel mític abat Oliba, que fa que aquest indret hagi estat anomenat el «bressol de Catalunya». I Camprodon, centre d’una vall pirenaica de verds esponjosos i brillants, d’un paisatge bellíssim, on el Modernisme es justifica per l’existència d’una ja centenària tradició d’estiueig iniciada pel Dr. Bartomeu Robert i continuada per la burgesia catalana del canvi dels segles XIX-XX.

I també Campdevànol, aigua amunt del Freser, amb mostres singulars modernistes. I a la Pobla de Lillet, ja a l’Alt Berguedà, en creuar el coll de Merolla, podem visitar l’obra modernista de carcassa grisa de la fàbrica del Clot del Moro i els singulars i gaudinians Jardins Artigas, i després arribar-se a les espectaculars surgències, relativament properes, de les fonts del Llobregat.

Ripoll. Vila coneguda sobretot pel seu antic monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, un dels centres monacals i repobladors més important de la Catalunya medieval, que conserva bellíssimes mostres d’arquitectura i escultura romàniques. D’època modernista són Can Bonada (1912-14), al carrer del Progrés, i l’església de Sant Miquel de la Roqueta (1912), al raval de l’Hospital, obra de Joan Rubió i Bellver; la Casa Dou (1908), dita el Casino Vell, a la plaça del Mercadal, obra de J.M. Pericas; el xalet de Can Codina (1918).

Camprodon. Bella població pirinenca amb interessants monuments medievals (monestir de Sant Pere, el Pont Nou), que esdevingué, amb l’arribada del ferrocarril, centre d’estiueig. Xalets residencials al passeig de la Font Nova i al de Maristany com el Casal (1882, de J. Vilaseca), Casa Roig (1901), Can Cabot (1900-05, d’E. Sagnier), Can Mas de Xeixàs (1900-05), entre altres. De Juli M. Fossas es conserven l’Hotel Rigat i el Cinema Rigat, del 1914.

Campdevànol. Població pròxima a Ripoll, coneguda per la tradicional dansa o gala de Campdevànol, que es balla per la Festa Major. Hospital modernista de J. Rubió i Bellver (1917) i casetes modernistes del mestre d’obres Miquel Fosses al barri de l’Estació.

La Pobla de Lillet. Fàbrica de ciment Asland, situada a l’indret dit el Clot del Moro, ja dins el terme de Castellar de n’Hug, interessant construcció del tipus dit «en cascada» perquè aprofita el pendent de la muntanya. Fou planificada per Rafael Guastavino (1901), I’arquitecte que patentà als EUA la volta catalana de maó, que s’aplicà a milers d’edificis públics. La fàbrica va tancar el 1975, s'ha restaurat i actualment alberga el Museu del Ciment Asland. També s'ha restaurat amb finalitat turística la petita línia de ferrocarril que, entre 1914 i 1924, transportava el material des de Guardiola al Clot del Moro, passant per la Pobla de Lillet. Al nord de la vila, vora el riu i el carrilet, hi ha els singulars Jardins Artigas, a l’indret dit font de la Magnèsia, de regust modernista i atribuïts a Gaudí.


[ES] Rutas del Modernismo (3.5) Ripoll, Camprodon, Campdevànol y La Pobla de Lillet




Esta propuesta de recorrido constituye la quinta de las siete jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (3.0) Ruta 3. De la Costa del Maresme a los Pirineos por el Montseny y la Plana de Vic

El itinerario
Partiendo de Vic se va hacia el N, valle del Ter arriba, entre pinos, robles y hayedos, proponemos un recorrido complementario por la comarca del Ripollès que debería tenerse en cuenta no solamente por las obras modernistas que se nos ofrecen, sino también, y especialmente, por los atractivos que completan el recorrido.

En primer lugar encontramos Ripoll, capital comarcal, donde la huella modernista —hay que reconocerlo— se ve ensombrecida por la imponente presencia del monasterio románico fundado por el casi legendario abad Oliba, que hace que este lugar haya sido llamado el bressol de Catalunya (‘cuna de Cataluña’). Camprodon es el centro de un valle pirenaico de frondosos y brillantes verdes, con una ya centenaria tradición de veraneo iniciada por el Dr. Bartomeu Robert y continuada por la burguesía catalana desde fines del siglo XIX.

También Campdevànol, aguas arriba del Freser, con singulares muestras. Y La Pobla de Lillet, ya en el Alt Berguedà, al cruzar el collado de Merolla, donde podemos visitar la estructura gris de la fábrica del Clot del Moro, y los singulares y gaudinianos Jardines Artigas, y después las relativamente cercanas y siempre espectaculares fuentes del Llobregat.

Ripoll. Población conocida sobre todo por el antiguo monasterio benedictino de Santa Maria de Ripoll, uno de los centros monacales y repobladores más importantes de la Cataluña medieval, que conserva bellísimas muestras de arquitectura y escultura románicas. De época modernista son Can Bonada (1912-13), en la calle del Progrés, y la iglesia de Sant Miquel de la Roqueta (1912), en el rabal de L’Hospital, obra de Joan Rubió i Bellver; la Casa Dou (1908), conocida como el Casino Vell, en la Plaça del Mercadal, obra de J.M. Pericas; el chalet de Can Codina (1918).

Camprodon. Bella población pirenaica con interesantes monumentos medievales (monasterio de Sant Pere, el Pont Nou), que se convirtió con la llegada del ferrocarril en centro de veraneo de la burguesía barcelonesa. Torres residenciales en el paseo de la Font Nova y en el de Maristany, como el Casal (1882, de J. Vilaseca), Can Roig (1901), Can Cabot (1900-05, de E. Sagnier), Can Mas de Xeixàs (1900-05), entre otros. De Juli M. Fossas se conservan el Hotel Rigat y el Cinema Rigat, de 1914.

Campdevànol. Población cercana a Ripoll, conocida por la tradicional gala o baile de Campdevànol que se baila en la Fiesta Mayor. Hospital modernista de J. Rubió i Bellver (1917) y pequeñas casas del maestro de obras Miquel Foses en el barrio de L’Estació.

La Pobla de Lillet. Fábrica de cemento Asland, situada en el lugar conocido como El Clot del Moro, ya en el término de Castellar de n’Hug, interesante construcción del tipo conocido como en cascada, puesto que se aprovecha la pendiente de la montaña. Fue planificada por Rafael Guastavino (1901), el arquitecto que patentó en EUA la bóveda catalana de ladrillo, que fue aplicada a miles de edificios públicos. La fábrica fue cerrada en 1975, se ha restaurado y actuamente alberga el Museu del Ciment Asland. También se ha reinagurado con finalidad turística la pequeña línea de ferrocarril (1914-1924, cerrada en 1963) que transportaba el material desde Guardiola a El Clot del Moro pasando por La Pobla de Lillet. Al norte de la villa, cerca del río y del ferrocarril, se encuentran los singulares Jardines Artigas, en el lugar llamado Font de la Magnèsia, de regusto modernista, atribuidos a Gaudí.


[GB]  Modernism Art Nouveau in Catalonia (3.5) Ripoll, Camprodon, Campdevànol and la Pobla de Lillet




This proposed trail corresponds to the fifth of the five-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (3.0) From the Costa del Maresme to the Pyrenees via the Monteny and Plana de Vic

The itinerary
A side trip northwards from Vic, up the Ter valley, amid pines, oaks and beeches, and through Ripollès is definitely advisable, not merely in order to see Modernist buildings but to enjoy the many other attractions. First we come to Ripoll, the chief town of Ripollès, whose Modernist features, it must be confessed, are somewhat overshadowed by the towering Romanesque monastery founded by the legendary Abbot Oliba. The influence of the monastery earned Ripoll the name of “bressol de Catalunya” (cradle of Catalonia). At Camprodon, in the centre of a lush green Pyrenean valley, the presence of Modernist buildings is explained by the town’s century-old tradition as a summer resort, a tradition started by Dr. Bartomeu Robert –who was mayor of Barcelona at the turn of the 20th century– and continued by his Catalan middle-class contemporaries. Campdevànol, up the river Freser, also has some fine Modernist works. Over the Coll de Merolla in Alt Berguedà is La Pobla de Lillet, where the grey Modernist hulk of the Clot del Moro factory and the Jardins Artigas, the unusual gardens designed by Gaudí, are both worth a visit. Afterwards we can go on to the spectacular source of the Llobregat (Fonts del Llobregat) which is not far away.

Ripoll. Famous mainly for its ancient Benedictine Monastery of Santa Maria, one of the leading monastic centres in medieval Catalonia which played an important part in resettling the country. Outstanding examples of Romanesque architecture and sculpture can be seen there. From the Modernist period are Can Bonada (1912-14; Carrer del Progrés) and the church of Sant Miquel de la Roqueta (1912; Raval de L’Hospital) by Joan Rubió i Bellver; Casa Dou, known as the Casino Vell (1908; Plaça del Mercadal) by J. M. Pericas; and Can Codina (1918).

Camprodon. Beautiful Pyrenean town with interesting medieval buildings: Monestir de Sant Pere, Pont Nou (bridge). The arrival of the railway turned it into a summer holiday resort. Houses on Passeig de la Font Nova and Passeig de Maristany: Casal (1882) by J. Vilaseca, Casa Roig (1901), Can Cabot (1900-05) by E. Sagnier, Can Mas de Xeixàs (1900-05), etc. Also Hotel Rigat and Cinema Rigat (1914) by Juli M. Fossas.

Campdevànol. Near Ripoll, well-known for the traditional dance performed at the local festival. Modernist Hospital (1917) by J. Rubió i Bellver. Small houses near the station by the master builder Miquel Fosses.

La Pobla de Lillet. Asland cement works, located in a spot known as El Clot del Moro, within the municipal boundaries of neighbouring Castellar de n’Hug. Interesting structure built en cascada, i.e. making use of the sloping hillside. Designed by Rafael Guastavino (1901), the architect who obtained the American patent for the Catalan brick vault later used in thousands of public buildings. The factory closed The factory closed in 1975, was restored and currently houses the Museu del Ciment Asland. The small railway that used to transport goods from Guardiola to El Clot del Moro via La Pobla de Lillet between 1914 and 1924 has also been restored for the benefit of tourists visiting the area. To the north of the town, at a place known as Font de la Magnèsia near the river and railway, are some intriguing gardens in a style reminiscent of Modernism which are attributed to Gaudí - the Jardins Artigas.


Font: Generalitat de Catalunya, octubre 2016

Can Bonada
Església de Sant Miquel de la Roqueta
Casa Dou
Can Codina
Xalets residencials
Pg. de Maristany
Hotel Rigat
Cinema Rigat
Hospital
Casetes modernistes
Clot del Moro
Jardins Artigas

Hozzászólások

    You can or this trail