MiquelBoix

Moving time  egy óra 18 perc

Idõ  egy óra 43 perc

Koordináták 1135

Uploaded 2018. szeptember 15.

Recorded szeptember 2018

-
-
854 m
667 m
0
1,7
3,4
6,88 km

Megtekintve 274 alkalommal, letöltve 20 alkalommal

közel Solsona, Catalunya (España)

El Castellvell de Solsona és una referència per a la nostra ciutat, i un dels destins més habituals de les caminades que es fan, plenament justificades per poder gaudir de les bones vistes que ens ofereix.

Així es com ens ho explica la vikipèdia: El Castellvell és dalt del turó de Castellvell, a 130 metres per sobre de la ciutat de Solsona, essent així, un mirador de primer ordre sobre tot el vinyet de Solsona i de gran part de la comarca del Solsonès. Donant la volta en sentit invers a les agulles del rellotge, es pot veure:
* a l'oest, el serrat de la Torregassa;
* al sud, el santuari del Miracle i la serra de Pinós, amb Montserrat al fons;
* a l'est, el Pi de Sant Just i els espadats de Busa, i fins i tot, es pot veure el Montseny a l'horitzó;
* al nord, Sant Bartomeu en primer terme, i al fons destaca el Port del Comte, amb la Serra del Verd i el Pedraforca, i el Cadí per darrere, i ja tancant el cercle, el Montsec.

Aquesta caminada es puja al Castellvell per la vessant nord, passant pel camí de la Mare de la Font i per al Font de la Mina, i es baixa pel camí més conegut de la vessant sud. Per descomptat que es pot fer en sentit contrari, segons l'estació de l'any i l'hora del dia (per no passar calor) es més aconsellable fer-ho en un sentit o en un altre.

En aquesta caminada he volgut destacar punts que no sempre es coneixen o que no hi parem prou atenció quan hi passem. I donar a conèixer alguns camins, com la travessera de dalt, poc coneguts.

Si es la primera vegada que feu aquesta ruta, recomano que us la prengueu en calma i que li dediqueu el temps que es mereix, o repetiu-la més d'un dia.
La font de la Fulla és una font de broc metàl·lic obrada en pedra que es troba a tocar de la riba esquerra del Barranc de Pallarès al costat del camí bordejant aquest torrent, mena de Solsona fins a la Mare de la Font. A causa del seu cabal, habitualment força escàs, al broc sol haver-hi una fulla que ajuda que el rajolí de la font salti cap a la pica un xic més separat de la paret; d'aquí el seu nom. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonts_del_municipi_de_Solsona#Font_de_la_Fulla.
El camí que va de la Mare de la Font a la Font de la Mina hi trobem ofereix un itinerari botànic, d'uns 600 metres, que permet conèixer i observar diverses espècies de bosc de ribera autòctones, de plantes al·lòctones i d'espècies no pròpiament de ribera, com el roure o la pinassa. En aquest ambient hi viuen animals com el tòtil, el pica-soques, el pit-roig, la merla, l'eriçó o el teixó, entre d'altres. http://turismesolsones.com/punt/mare-de-la-font-i-font-de-la-mina/
Pràcticament al començament del corriol que comunica la pista que puja des de la carretera per la font de la Mina amb el Castellvell en el camí que denomino Travessera de Dalt, hi ha unes roques al final de la dreta pujada que conviden a parar una estona per descansar i tenim per costum fer-hi una fotografia. Per això la denomino la roca de la parada i foto, perquè la parada es mereix més d'una fotografia.
Malgrat que a les restes arqueològiques d'aquest turó se'l conegui com a poblat Ibèric, les darreres excavacions han confirmat que hi restes molt diverses, començant per les restes d'una torre del segle XIX, posiblment de telègraf, restes d'una torre rectangular del segle XII i XIV, restes de la estructura urbana de la vileta medieval del segle XI i XII, restes i sitges d'un important poblat ibèric i s'han trobat restes d'assentament pre-ibèrics. Gaudiu de la vista i aneu amb cura de no malmetre les restes que es veuen. Si voleu entrar en més detall del que coneixem d'aquest enclavament, accediu a aquesta web: http://www.ceparqueologia.cat/el-poblat-iberic-del-castellvell
A l'extrem oriental hi ha una torre ja documentada del segle XI, i molt bones vistes per ser el punt més alt del serrat. Estan visibles les restes de la torre més moderna, i s'ha plantejat la possibilitat que fos una torre de la xarxa de telègraf del segle XIX. Hi ha documentada una d'aquestes torres al Castellvell tot i que no se sap amb precisió a on. hi ha la possibilitat que una de les torres del Castell dels Torroja i dels Cardona, el Castellvell actués també com a torre del telègraf. http://www.ceparqueologia.cat/el-poblat-iberic-del-castellvell En aquesta part del turó hi podem veure una bauma i una cova.
L'enderrocament de l'església va produir-se al segle XIX. Els anys 1977-1978 es van posar al descobert els vestigis que en queden. L'església de Sant Miquel era parroquial dels antics termes de Castellvell i Trevics, ja en el segle XII i fins al segle XIX. Fou substituïda per la parròquia de Brics que n'havia estat sufragània. L'església està en ruïnes. Malgrat això, queden vestigis que donen idea del tipus de construcció i de la forma de l'església. Era una església de tres absis rodons i d'una nau. Les mides del braç longitudinal són 6,30 x 18 m, i del braç transversal són 3,60 x 8,30 m. Està orientada a l'est. La nau de volta ha desaparegut. Resta només la part baixa dels murs de l'absis central i lateral nord i la forma rodona a nivell del sòl del lateral sud. Els tres absis són bastits damunt d'una plataforma semicircular que els comprèn tots tres. De la resta de l'església, la nau està marcada per blocs sobreposats damunt del sòl. El parament és de grans carreus en filades. La porta sembla que era al mur sud. No es veuen finestres. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Castellvell
Convido a tots els que visiteu el Castellvell que passeu per la part de fora de la fortificació que dona al nord. Encara no esta prou ben condicionat, però hem de reivindicar que s'habiliti per poder-hi passejar i gaudir del castell des d'aquest costat.
Una visita obligada sempre que vaig al Castellvell, és el que resta d'una antiga comuna o excusat, d'aquelles que hi havia les marques per posar els peus i un forat per on fer baixar el que es feia. Aquest forat anava el femer, que encara recordo quan hi era. Com que comuna, excusat o algun dels sinònims habituals (bany, bescambra, can Felip, comú, excusat, lavabo, secreta, vàter, ...) podien crear confusió, he optat per denominar-lo "cagador". Tothom ho entén i és el que s'hi anava a fer.
Si Arribeu al Castellvell visiteu el santuari gòtic, de la primera meitat del segle XV, de la Mare de Déu del Remei. La porta no està tancada en clau i es port obrir, entreu i gaudir una bona estona del recolliment, tranquil·litat i fresca que ofereix el santuari. Sense preses, segueu una estona i contempleu els detalls de que hi podreu trobar. Descanseu, parleu o estigueu en silensi. Enceneu espelmes i feu una petita aportació econòmica.
En aquest punt hi ha la cruïlla del camí que puja des de Solsona cal al Castellvell amb el camí de ronda que voreja, en aquest nivell de cota, tota la costa del serrat. També hi ha una pedra fita que marca el límit entre els municipis de Solsona i Olius. Hi ha una bona vista per fotografiar el Castellvell i els Caputxins Vells.
Una carrera, a Solsona, és un camí de carro que al costat té unes parets de pedra per evitar que els ramats puguin entrar dins dels camps o horts de la vora del camí. Aquesta és, segurament, la carrera més ben conservada de Solsona. https://boixplanes.wordpress.com/solsona/el-carrer-de-la-carrera-i-la-cabana-del-catedratic/

Hozzászólások

    You can or this trail