-
-
1 234 m
-3 m
0
36
71
142,68 km

Megtekintve 77 alkalommal, letöltve 5 alkalommal

közel Arnes, Catalunya (España)

Arnes – Camping Eucaliptus (Deltebre)

Sis del matí. Enfilo cap a Beseit, surto tapadet però no passa un bri de fresca i son les 6!!!! Entre oliveres observo dos bicis i dos sacs, companys fent vivaç, quins collons!!!! Segurament van arribar petats a les tantes i van caure morts allí mateix. Enfilo cap a Els Ports, porto un bocata q em vaig demanar ahir sopant a l’hostal, a Beseit he fet una pasta i una camamil·la 😉No se el q m’espera. Vaig pujant, el cos ja comença a donar símptomes d’estar cansat i de no voler continuar. Les rampes es fan dures i infinites. Prenc un gel dels bons, amb taurina, cafeïna,... i hem va bé. El cos necessita gasolina i tot i sopar bé la veritat és que hauríem de fer 2 sopars enlloc d’un normal. Més rampots durs i llargs. No vull parar però tampoc puc permetre’m rebentar, fa calor i començo a patir per l’aigua que porto. Son uns 40 kms fins arribar a la Sènia dsd Beseit. Ja soc dalt dels Ports però em queden uns 10 kms. de baixar i tornar a pujar a un altre pic. El terra és molt arenós i merdós pq no dir-ho!!! L’únic bo es q en una de les baixades comença a avançar cotxes q pel terra anàvem ‘cagats’ Segurament van flipar amb el cicliste motxilleru q demanava pas 😊))))) Comença la baixada però el terra està molt trencat i enlloc de disfrutar he de gastar forces per no tenir un ensurt. Almenys és baixada. Em dic q això ja ho tinc!!!! Passarell, l’infern està per arribar. A la Sènia omplo d’aigua, em prenc el meu Acuarius fresquet i m’agafo un kilo de raïm xilè (no nhi ha d’altre) el rento a la font, me’l penjo al manillar i a fer kilometrets q encara en queden uns quants. La calor apreta. Rodo molts kms entre oliveres i cada petita pujada ja comença a ser un món. Faig el penúltim coll, per asfalt, menys mal, amb tota la calor arribo a Ulldecona, voldria ja tirar fins al final però he de menjar i descansar una estona. Trobo un restaurant de p.ta mare, boooooo i bé de preu, seguiu el track 😉 Fa calor però he de tirar, hagués estat més intel·ligent fer una migdiadeta però el cap vol arribar ja.
Ara venen uns quatre pics, un darrera de l’altre q en un dia normal no serien massa cosa però després de 600 kms. és fan durs de c.llons, amb una calor que et mareja i Amposta no arriba mai.
Amposta, agafo el carril bici q voreja l’Ebre i començo a olorar el final, encara queden uns 50 kms. És pla, un pla mortal on no hi ha descans i on el vent ens fa una mala jugada sobretot a l’alçada de Sant Jaume d’Enveja on el camí ja és obert al 100% i quan xafo els arrossers el genoll em diu q ja n’hi ha prou, l’ombra de abandonar la cursa a unes desenes de kms planeja pel meu cap i comença a fer molt de mal. El genoll, les forces, la pressió d’acabar o de no acabar, el vent cebrón està acabant amb mi. Decideixo respirar, marcar-me petites fites, la casa següent, l’arbre següent,.. quin mal, quin vent, buf. Paro a fer un vídeo, unes fotos, contemplo els ocells del magnífic Delta. Tot és una tortura constant. Arribaré. De sobte veig un gegant que sembla que va damunt una bici gegant q se m’atansa. Estic molt cansat, és un miratge del Delta? Ém falta sucre? És el Marcel de l’organització q em ve a rebre!!!! Em dona conversa i tots els mals poc a poc van desapareixent. Ara sí, ja és meva, la CAT700 és meva.
Com diria el Marcel “sou tremendos”.
A l’arribada em trobo amb el Raúl, company de feina q sempre ha anat uns kms. per davant. El Fabio i l’Igor, amics d’infinites sortides em reben amb cava. Moltes gràcies companys!!!!!

Gràcies Eliseu i resta d’organitzadores!!! És l’aventura de la meva vida en BTT q fa 5 anys en un Temps d’aventura a TV3 vaig veure i vaig dir q l’havia de fer.
5 dies q són com un mes de vacances, inoblidables!!!!

Hozzászólások

    You can or this trail