Idõ  3 óra 12 perc

Koordináták 1654

Uploaded 2015. szeptember 9.

Recorded szeptember 2015

-
-
170 m
0 m
0
4,8
9,6
19,13 km

Megtekintve 3104 alkalommal, letöltve 56 alkalommal

közel l'Estartit, Catalunya (España)

Esta ruta no es aconsejable para personas que tengan problemas en la espalda o hernias fiscales como yo. Es un continuo de piedras de todos los tamaños que te acompañan durante todos los caminos y que en muchos casos te invitan a bajar de la bicicleta, pero que te añaden otro problema y es el peligro de torceduras de tobillos.

La idea era descender a todas las calas a las que se podía llegar, pero al poco tiempo de seguir estos caminos, la abandonas y tomas el camino más directo para llegar a L’Escala.

También cabe destacar la subida en L’estartit, en 600 metros de recorrido subes de golpe 100 metros, pero lo compensan las vistas de la población.

Cuando llegas al camino de Les Pedreres, que ya no se deja en todo el itinerario, te das cuenta que el nombre que le han dado corresponde a la realidad, pues Pedreres en catalán significa un sitio lleno de piedras.

Salida de esta población por la calle Barcelona hasta el final de la calle Niu, donde empieza el sendero que te lleva a la parte alta y a encontrar el camí de Les Pedreres descrito anteriormente. A lo largo de la ruta está bien indicado y solo encuentras letreros que indican caminos a las calas.

Cuando llegas a L’Escala, cerca de la cala Montgó es donde te espera el final de fiesta, pues el descenso hasta las primeras casas es imposible y resulta muy difícil de bajar. Lo he marcado con un Way Point.

Una vez en la Cala, el camino está muy bien indicado y vas siguiendo el litoral, donde disfrutas de hermosas vistas hasta llegar al Puerto de la Clota Grossa, en la zona de Riells, y sin dejar el mar al centro de L’Escala y al final de esta ruta.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Aquesta ruta no és aconsellable per a persones que tinguin problemes a l'esquena o hèrnies fiscals com jo. És un continu de pedres de totes les mides que t'acompanyen durant tots els camins i que en molts casos et conviden a baixar de la bicicleta, però que et afegeixen un altre problema i és el perill de torçades de turmells.

La idea era baixar a totes les cales a les quals es pogués arribar, però al poc temps de seguir aquests camins, l'abandones i prens el camí més directe per arribar a l'Escala.

També cal destacar la pujada a L'Estartit, a 600 metres de recorregut puges de cop 100 metres, però ho compensen les vistes de la població.

Quan arribes al camí de les Pedreres, que ja no es deixa en tot l'itinerari, t'adones que el nom que li han donat correspon a la realitat, ja que Pedreres en català significa un lloc ple de pedres.

Sortida d'aquesta població pel carrer Barcelona fins al final del carrer Niu, on comença el corriol que et porta a la part alta hi a trobar el camí de les Pedreres descrit anteriorment. Al llarg de la ruta està ben indicat i només trobes rètols que indiquen camins a les cales.

Quan arribes a l'Escala, a prop de la cala Montgó és on t'espera el final de festa, ja que el descens fins a les primeres cases és impossible i resulta molt difícil de baixar. Ho he marcat amb un Way Point.

Un cop a la Cala, el camí està molt ben indicat i vas seguint el litoral, on gaudeixes de belles vistes fins arribar al Port de la Clota Grossa, a la zona de Riells, i sense deixar el mar al centre de l'Escala i al final d'aquesta ruta.
L'Estartit es una localidad del municipio de Torroella de Montgrí. Tiene 3.148 habitantes (2013) y es la zona que genera el 60% de los recursos de la población mediante el turismo.Se encuentra a poco más de un kilómetro del archipiélago de las Islas Medas por lo que el turismo de buceo es una fuente de turismo y de ingresos durante la mayor parte del año.En la espalda de la población se encuentra el pico la Roca Maura donde nace el Macizo de Montgrí y se adentra hasta ocho kilómetros hacia el interior, separando este macizo la comarca en el Alto Ampurdán y el Bajo Ampurdán. Es una población situada en un entorno ideal, con una gran playa de arena fina, con buen acceso.En su parte sur está la desembocadura del río ter que queda separada de la población por una zona de humedales.Es zona de los pescadores lugareños durante la semana y de visitantes de fin de semana que tienen su embarcación en el puerto o que la alquilan para salir a ver el entorno y disfrutar de la pesca y del buceo.L'Estartit, si bien debía estar ocupado anteriormente, nace como un pueblo a partir del siglo XVIII cuando ya la piratería había menguado. Se trata de una pequeña población de pescadores que aprovechan unos caladeros de pesca excepcionales. En 1716 se tiene noticia de cinco pescadores instalados en el pueblo y a mediados de siglo ya había una veintena de casas. Su desarrollo ha ido muy ligado a la actividad marítima y hasta mediados del siglo XX su puerto ha permitido la salida por mar de los productos del municipio como el maíz, arroz, vino y aguardiente, con destino a grandes mercados como el de Barcelona.Las Islas Medas son un archipiélago formado por 7 islas e islotes situados a poco más de un kilómetro de la costa de Estartit. Geológicamente constituyen una prolongación del macizo de Montgrí. Es de gran interés por la amplia variedad de flora de poseidoneas y fauna que habita en todo el archipiélago, con más de 1.200 especies clasificadas. El ecosistema ha sido clasificado como la mejor reserva del Mediterráneo Occidental. Es lugar de encuentro de los amantes del submarinismo.Sus 7 islas se llaman: Meda Grande, Meda Pequeña, el Medellot, el Carall Bernat, las Ferrenelles, los Tascons Grossos y los Tascons Petits. L'Estartit és una localitat del municipi de Torroella de Montgrí . Té 3.148 habitants (2013 ) i és la zona que genera el 60 % dels recursos de la població mitjançant l' turismo.Se troba a poc més d'un quilòmetre de l'arxipèlag de les Illes Medes de manera que el turisme de busseig és una font de turisme i d'ingressos durant la major part del any.En l'esquena de la població es troba el bec la Roca Maura on neix el massís de Montgrí i s'endinsa fins a vuit quilòmetres cap a l'interior , separant aquest massís la comarca a l'Alt Empordà i el Baix Empordà . És una població situada en un entorn ideal , amb una gran platja de sorra fina , amb bon acceso.En seva part sud hi ha la desembocadura del riu ter que queda separada de la població per una zona de humedales.Es zona dels pescadors vilatans durant la setmana i de visitants de cap de setmana que tenen la seva embarcació al port o que l' lloguen per sortir a veure l'entorn i gaudir de la pesca i del buceo.L Estartit , si bé havia d'estar ocupat anteriorment , neix com un poble a partir del segle XVIII quan ja la pirateria havia minvat . Es tracta d'una petita població de pescadors que aprofiten uns caladors de pesca excepcionals . En 1716 es té notícia de cinc pescadors instal · lats al poble ia mitjan segle ja hi havia una vintena de cases . El seu desenvolupament ha anat molt lligat a l'activitat marítima i fins a mitjan segle XX el seu port ha permès la sortida per mar dels productes del municipi com el blat de moro , arròs , vi i aiguardent , amb destinació a grans mercats com el de Barcelona.Les Illes Medes són un arxipèlag format per 7 illes i illots situats a poc més d'un quilòmetre de la costa de l'Estartit . Geològicament constitueixen una prolongació del massís de Montgrí . És de gran interès per l'àmplia varietat de flora d' posidònies i fauna que habita en tot l'arxipèlag , amb més de 1.200 espècies classificades . L'ecosistema ha estat classificat com la millor reserva de la Mediterrània Occidental. És lloc de trobada dels amants del submarinismo.Sus 7 illes es diuen : Meda Gran, Meda Petita , el Medellot , el Carall Bernat , les Ferrenelles , els Tascons Grossos i els Tascons Petits
L'Escala es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, (Catalunya). En este municipio se hallan las ruinas de la ciudad greco-romana de Ampurias El topónimo deriva del latín Scala, denominación muy común en todo el mediterráneo oriental para referirse a un puerto o muelle que es refugio habitual de embarcaciones. Aparte de unas escasas evidencias remontables a la época neolítica, el poblamiento efectivo de la zona de dio alrededor del siglo IX a. C., ya en el Bronce Final. En el siglo IV a. C. una grupo de griegos, procedentes de Focea, establecen la primera colonia de Ampurias (Ἐμπόριον, 'Emporion') en el actual San Martín de Ampurias, entonces una isla unida por un estrecho istmo a tierra firme. Dicha colonia se trasladó posteriormente a tierra firme y, alrededor del siglo II a. C. los romanos establecieron, un poco al oeste de la ciudad griega, una nueva ciudad de planta rectangular, mucho mayor que la anterior, aunque acabarían fusionándose. Todo el conjunto, excepto la Paleópolis (San Martín de Ampurias), se abandona hacia finales del siglo III, ya que, a causa del declive del Imperio romano, la población se ruraliza y se desplaza a lugares más fácilmente defendibles. El núcleo de San Martín fue sede episcopal visigoda y capital del condado de Ampurias hasta el siglo XI, cuando la capitalidad se trasladó a Castellón de Ampurias. Alrededor del siglo XVI el antiguo puerto de Ampurias se había llenado de sedimentos y era ya muy impracticable, por lo que un grupo de pescadores de San Martín se desplazaron a la actual localización de La Escala, fundando lo que se convertiría en la actual localidad. El núcleo aparece citado en este siglo como un pequeño puerto de pesca y cabotaje, dependiente todavía de la villa de Ampurias (San Martín). El núcleo fue consolidándose a lo largo del siglo XVII, consiguiendo en 1680 construir una iglesia propia para el Port de l'Escala de la vila d'Empúries. A partir de entonces experimenta un rápido crecimiento, favorecido por una inmigración comarcal atraída por los puestos de trabajo que generan la aduana marítima, la pesca, las atarazanas, el salazón, los cultivos y la exportación de vino, hasta el punto de que en 1766 La Escala se convierte en villa y capital municipal, en detrimento de San Martín de Ampurias A principios del siglo XX se inicia una notable actividad política y cultural, con el Ateneo de Arte y Cultura, el Centro de Juventud, los grupos de sardanas, los juegos florales, etc. La guerra civil supondrá un parón a todo estos movimientos, resultando además la localidad bombardeada por la aviación italiana. La economía se mantuvo principalmente en la agricultura y la pesca hasta la década de 1960, en que el auge del turismo hizo dar un vuelco a la economía. Las pequeñas empresas desaparecieron a favor de la construcción, el comercio y la industria del salazón de la anchoa, que actualmente posee denominación de calidad. L'Escala és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona , ( Catalunya ) . En aquest municipi hi ha les ruïnes de la ciutat grecoromana d'Empúries El topònim deriva del llatí Scala , denominació molt comú a tota la mediterrània oriental per referir-se a un port o moll que és refugi habitual d'embarcacions . A part d' unes escasses evidències remuntables a l'època neolítica , el poblament efectiu de la zona de donar al voltant del segle IX a . C. , ja en el Bronze Final . Al segle IV a . C. una grup de grecs , procedents de Focea , estableixen la primera colònia d'Empúries ( Ἐμπόριον , ' Emporion ') en l'actual Sant Martí d'Empúries , llavors una illa unida per un estret istme a terra ferma . Aquesta colònia es va traslladar posteriorment a terra ferma i , al voltant del segle II a. C. els romans van establir , una mica a l'oest de la ciutat grega , una nova ciutat de planta rectangular , molt més gran que l'anterior , encara que acabarien fusionant . Tot el conjunt , excepte la Paleópolis (Sant Martí d'Empúries ) , s'abandona cap a finals del segle III , ja que , a causa del declivi de l'Imperi romà, la població es ruraliza i es desplaça a llocs més fàcilment defensables . El nucli de Sant Martí va ser seu episcopal visigoda i capital del comtat d'Empúries fins al segle XI , quan la capitalitat es va traslladar a Castelló d'Empúries . Al voltant del segle XVI l'antic port d'Empúries s'havia omplert de sediments i era ja molt impracticable , de manera que un grup de pescadors de Sant Martí es van desplaçar a l'actual localització de l'Escala , fundant el que es convertiria en l'actual localitat . El nucli apareix citat en aquest segle com un petit port de pesca i cabotatge , depenent encara de la vila d'Empúries ( Sant Martí ) . El nucli va ser consolidant-se al llarg del segle XVII , aconseguint en 1680 construir una església pròpia per al Port de l'Escala de la vila d'Empúries . A partir de llavors experimenta un ràpid creixement , afavorit per una immigració comarcal atreta pels llocs de treball que generen la duana marítima , la pesca, les drassanes , el salaó , els cultius i l'exportació de vi , fins al punt que en 1766 l'Escala es converteix en vila i capital municipal , en detriment de Sant Martí d'Empúries A principis del segle XX s'inicia una notable activitat política i cultural , amb l'Ateneu d'Art i Cultura , el Centre de Joventut , els grups de sardanes , els jocs florals , etc . La guerra civil suposarà una aturada a tot aquests moviments , resultant a més la localitat bombardejada per l'aviació italiana . L'economia es va mantenir principalment en l'agricultura i la pesca fins a la dècada de 1960 , en què l'auge del turisme va fer donar un tomb a l'economia. Les petites empreses van desaparèixer a favor de la construcció , el comerç i la indústria del salaó de l'anxova , que actualment posseeix denominació de qualitat .

Hozzászólások

    You can or this trail