Canyeta

Moving time  4 óra 23 perc

Idõ  9 óra 9 perc

Koordináták 6058

Uploaded 2018. április 1.

Recorded április 2018

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
310 m
54 m
0
10
20
40,51 km

Megtekintve 288 alkalommal, letöltve 6 alkalommal

közel Rótova, Valencia (España)

Vall de Vernissa
Llocnou i Almiserà, a tocar l’un en l’altre i a una vora i l’altra del Vernissa, el qual tant com separar-los els lliga. Són els pobles capçalers de la muntanyosa Conca del Vernissa, una subcomarca que terres blanques de secà, allargada als volts i giravolts del riu, que comença en aquests dos pobles, germans i acaba en Palma, amb una orografia i una climatologia peculiars, distintes de les de la Conca [de la Safor] i la Vall [d’Albaida], la qual té per dossers la Cuta i els seus forçuts contraforts de l’Ombria per migjorn i la barrancuda solana de la serra de Marxuquera per tramuntana. Ròtova, que és el seu poble principal, Alfauir i Castellonet completen la totalitat dels pobles d’aquesta menuda subcomarca.”Vall de Vernissa
Situada a l’interior de la Safor, la Vall de Vernissa està formada per cinc municipis: Alfauir, Almiserà, Castellonet de la Conquesta, Llocnou de Sant Jeroni i Ròtova, situats al voltant d’un dels afluents del Serpis o Riu d’Alcoi: el Vernissa.
Col-lectiu Vall de Vernissa
Corral per al bestiar de pedra
Font de Lloret i galeria artificial, per aprofitar l'aigua de la Font de Lloret per a la irrigació de les zones de cultiu pròximes, s'excavà una galeria artificial de 25 metres de longitud i més d'un metre i mig d'alçada, amb un ramal secundari a l'interior de 18 metres de longitud, al costat de les cascades subjacents d'aquesta galeria i gràcies a les canalitzacions es fa possible l'abastament d'aigua als camps.
Bassa de Ros i Finca Nova Gragon. Aquesta bassa és la més gran de totes les basses propietat de la família de l'enginyer de mines de l'exèrcit, Don Luís García Ros, i té una superfície de quatre negades. Aquest enginyer va ser qui va ordenar perforar part d'una muntanya en la qual hi havia una font, i que és el que des de llavors es coneix com La Font de Lloret.
Ermita Verge del Monduver
Es tracta d'una construcció insòlita, de difícil datació, tot i que atenent a la fàbrica i tipus de construcció, podria ser del segle XVII.[1] A 1962, en un manuscrit d'Antonio Sancho Santamaría, es fa una de les primeres referències escrites de l'edifici i es diu que recorda als "morabitos norteafricanos". Més tard, a 1970, en un article de l'historiador José Camarena, publicat al diari Ciutat, s'esmenta també aquesta singular construcció, amb la denominació de morabet. I així es coneix popularment l'edifici.[2] Aquest controvertit edifici presenta planta cilíndrica (de dues plantes comunicades entre si per una escala), coberta amb una volta de maçoneria d'uns 7 metres de diàmetre i una alçada total de 6 metres, rematada en una petita llanterna. A la planta superior presenta una obertura en el costat aquest. A la part baixa hi ha la porta d'accés i finestres de petites dimensions a manera d'espitlleres. Presentava una mena d'emmurallament per un segon recinte en forma de corona, que es pensa havia d'estar cobert coincidint amb la base de la volta, ja que apareixen buits i osques en què havien recolzar les biguetes de la coberta. L'accés a aquest espai es realitza a través d'una porta d'arc carpanel rebaixat.[1] Els materials emprats en la seva construcció són còdols gruixuts, pedra trossejada per la volta, i maó a les portes i finestres. Se sap que a curta distància, uns 100 metres existir un edifici de similars característiques, més petit i amb una sola alçada, tot i que no hi ha restes actualment.[1] L'edifici és actualment propietat de l'Ajuntament de Gandia, que va iniciar un projecte per a la seva restauració, el qual va donar lloc a una nova hipòtesi sobre l'origen i ús del monument. L'equip d'arqueòlegs que va realitzar la primera fase d'intervenció arqueològica a l'edifici, Juan Cardona (director del Museu Arqueològic de Gandia) i Paco Blay, deslligà la seva creació de la presència islàmica a la ciutat i va confirmar la seva construcció al segle XVII. Per a aquests arqueòlegs, amb tota probabilitat l'edifici va ser concebut per ser un punt de transferència de gel, que es transportava des de les neveres que recollien la neu a les muntanyes. Allà s'emmagatzemava per proveir a la ciutat. Segons els experts podria ser l'única « nevera de transferència de gel » de la qual es té constància a la Comunitat Valenciana.[3] Malgrat això, els arqueòlegs autors de l'estudi consideren que les dades de la seva feina no són fermes, sinó que obren una nova hipòtesi, per tant qüestionable. La seva investigació segueix la línia sobre l'origen de l'edifici basada en els topònims locals de la zona, coneguda popularment com La Nevasca, per referències en l'entorn, com el camí de La Nevera, i en dades topogràfiques, se sap que des de l'època medieval es comercialitzava el gel de les muntanyes de la Falconera, la qual cosa, unit a les dades extretes de l'excavació arqueològica, va portar als arqueòlegs a plantejar aquesta nova hipòtesi. Es tractaria per tant d'un dipòsit intermedi entre el lloc de producció del gel i de consum. Però no hi ha consens entre especialistes, ja que entre altres, Jorge Cruz, especialista valencià en el comerç de la neu i les instal·lacions, posa en dubte aquesta línia d'interpretació, ja que l'edifici no presenta un pou o cava per recollir gel, que és típic en totes les instal·lacions d'aquestes característiques.
Casa de l'Alfàs és un edifici rural antiga propietat dels flares de Sant Jeroni de Cotalba situat a mig quilòmetre al sud-est d'Ador que s'alça sobre un soterrani d'una vil·la romana. A la seua horta s'han trobat restes romanes a més d'haver sigut utilitzat com a depòsit de ferramentes agrícoles
Casa de l'Alfàs és un edifici rural antiga propietat dels flares de Sant Jeroni de Cotalba situat a mig quilòmetre al sud-est d'Ador que s'alça sobre un soterrani d'una vil·la romana. A la seua horta s'han trobat restes romanes a més d'haver sigut utilitzat com a depòsit de ferramentes agrícoles
Desde la cantera
Senda Penya Roja algun tram a peu
Llavador en font
Plaça Major, Església i Palau Palau de les ALMUNIES DE CASTELLONET es troba al costat de la església de Sant Jaume. És un edifici que data de finals del segle XVII i principis del segle XVIII. Es tracta d´una residència nobiliària i és un Be de Rellevància Local. Està fet de pedra irregular, de fusta i cristall en portes i finestres, de balcons metàl.lics i teula àrab en la coberta. En les últimes dècades del Antic Règim va passar a mans de "los Almunia", que estaven en possessió del títol de marquesos de Ràfol des del segle XVII. Castellonet era un senyoriu independent del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, però els monges jerònims cobraven part del terç del delme. El Palau de Castellonet era una casa Palau construïda a finals del segle XVII segons les directrius constructives dels palaus que venien edificant en els grans nuclis urbans, amb una estructura interna d´origen medieval consistent en l´articulació de les dependències ento d´un pati central amb una escala en un dels extrems que condueix als pisos superiors. Progressivament, la Casa de los Almunia fou abandonada, degradant-se de manera paulatina. Fa pocs anys, s´ha rehabilitat.
Más en Ermita tot en runnes
Església i Palau dels barons d'Almiserà

1 comment

You can or this trail