Moving time  4 óra 33 perc

Idõ  8 óra 33 perc

Koordináták 3395

Uploaded 2020. november 17.

Recorded november 2020

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
1 198 m
680 m
0
4,7
9,3
18,7 km

Megtekintve 104 alkalommal, letöltve 2 alkalommal

közel Monestir de Montserrat, Catalunya (España)

Les 15 Ermites montserratines (*), ascendint tres cims emblemàtics durant el recorregut (Sant Jeroni, l'Elefant i la Miranda de Santa Magdalena), començant al Monestir Santa Cecília - Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Plus plus... Pujar- baixar - pujar - baixar :)))))

La Canal de Sant Jeroni (de pujada i baixada), té un parell de trams equipats i alguna grimpada senzilla; el més delicat podria dir-se que és la caiguda de pedres a la part central, que té forma d'embut. Recomanat dur casc.

A part dels trams exposats en diversos camins (com la pujada al cim de l'Elefant, amb trams aeris i oposició en escletxa, obviable), algunes de les ermites, com la de Sant Jaume, Santa Caterina o Sant Martí, es troben en indrets enclotats d'accés feréstec i/o on cal grimpar / desgrimpar.

Si en comptes de començar a Santa Cecília es comença al Monestir de Montserrat (més raonable), el desnivell es redueix considerablement.

* Les Ermites, en ordre de ruta, són:
1. Sant Jeroni
2. Sant Antoni
3. Sant Salvador
4. Sant Benet.
5. Santíssima Trinitat.
6. Sant Dimes.
7. Santa Creu.
8. Santa Anna.
9. Sant Miquel.
10. Sant Jaume.
11. Sant Joan.
12. Santa Caterina.
13. Sant Onofre.
14. Santa Magdalena
15. Sant Martí.

Cims "100 CIMS" del Projecte de la FEEC:
- MIRANDA DE SANT JERONI (1.236m).
- L'ELEFANT o Roca de Sant Salvador (1.156m).
- MIRANDA DE SANTA MAGDALENA (1.132m).

La vida eremítica ja existia des de l'Edat Mitjana. El conjunt eremític montserratí era clau per monjos i pelegrins que feien el recorregut de les 13 ermites que envotaven el Monestir (construïdes entre els ss. XIV i XVI), ja fos per consagrar-se a la meditació, com per la concessió d'indulgències. Els ermitans de Montserrat depenien totalment del Monestir de Santa Maria (posteriorment "Monestir de Montserrat"), adoptant els estrictes vots benedictins. La vida eremítica va quedar estroncada arrel de la Guerra del Francès, el 1812, on la majoria d'ermites foren destruïdes i molts monjos assassinats.

☆☆☆☆☆☆

▪︎INICI: Aparcament del Monestir de SANTA CECÍLIA. L'ermita de Santa Cecília (S.Xl) és d'estil romànic, amb 3 naus de pedra.

▪︎RECORREGUT (en sentit horari):
Creuem la carretera i seguim el corriol que es veu al davant. En el pal indicador, continuem a la dreta.

Cruïlla al torrent: Inici de la CANAL DE SANT JERONI, de pujada. Seguim un sender, que va fent marrades, arranjat amb troncs per evitar esllevissades. Més amunt, grimpem un ressalt i creuem el torrent: a l'altra banda hi ha un passamà de sirja d'acer per flanquejar un pas. Estem a la part més oberta del torrent, entre còdols i grans blocs de pedra. Una escala de ferro amb un tram de corda de nusos ens ajuda a remuntar un ressalt rocós. El sender es torna a endinsar al bosc, amb el sòl descompost, i acaba pujant fent ziga-zagues. Finalitzada la Canal de Sant Jeroni, de seguida veiem la primera ermita:

1. ERMITA DE SANT JERONI, petita i bonica, que roman tancada amb reixa, i a l'interior es veu una estatua. Actualment ha un desfibril.lador penjat a l'exterior. Des de l'ermita ens esperen més de 250 graons fins el cim. A mitja pujada està el Mirador de Verdaguer, monument a Mossèn Cinto Verdaguer.

Continuem pujant escales fins el cim de la MIRANDA DE SANT JERONI (1.236m.a.): el punt culminant del Massís de Montserrat, inclòs dins la llista dels 100 CIMS de la FEEC, amb vèrtex geodèsic i un balcó. Un lloc mític amb excel.lents vistes i sempre ple de gent!!

Reculem fins l'Ermita de Sant Jeroni i allà seguim el sender pedregós paral.lel al Torrent de Santa Maria (llera).

Trencall esquerra (pal indicador): abandonem el Camí de Sant Jeroni, tot creuant el Torrent de Santa Maria. Als pocs metres, prenem un altre trencall a l'esquerra (no indicat). És un caminet entre boixos, amb senyals grocs, que va mantenint l'alçada i recorre la Serra de les Lluernes en direcció a llevant. Passem sota el CAP DE MORT, que de lluny sembla una tortuga. Passada la Canal dels Avellaners, prenem un trencall en pujada, vers la segona ermita:

2. ERMITA DE SANT ANTONI (refugi del Patronat). És l'ermita més allunyada del Monestir de Montserrat, enclavada en un entorn feréstec, sobre l'anomenada "Paret dels Diables". Té dues estances amb tarima de fusta, un dipòsit per acumulació d'aigua, gronxador, uns bancs amb taules per seure....i molta màgia. Mirador inigualable per contemplar l'imponent agulla del Cavall Bernat (1111m), amb la Moreneta al cim i els incansables escaladors que volen assolir-la. És un bucòlic refugi per fer un descans, amb calma. [Per estada dins l'ermita cal autorització específica del Departament de Seguretat de l'Abadia de Montserrat].

Des de l'ermita, pugem uns metres més fins el cim planer que queda al damunt, entre el Serrat de les Onze i el Cavall Bernat. Veurem unes grapes i una cadena de via d'escalada...quin yuyu.... Un bon mirador i lloc ideal per esmorzar ;)

Retornem al sender de sota i passem per una petita balma amb paret obrada. Estem a la SERRA DE LLUERNES, amb panoràniques vistes als Flautats, la regió de San Salvador i les Madalenes (o gorres): imponents agulles amb nom propi: el Cavall Bernat, la Roca de Sant Salvador/ Elefant, la Prenyada, etc.

Base del CAVALL BERNAT (davant la berruga), monòlit de 1111 metres d'alçada, delícia dels escaladors.

Canal dels Aritjols. Per aquesta zona en succeeix una anècdota repleta de màgia montserratina: Un grup de 4 excursionistes venien en sentit contrari i passen per l'estret corriol, mentre m'espero. De cop i volta, reconec una amiga entre ells. L'assalto: "Neus...??"- pregunto. "Sí"- em respon-...."ens coneixem?". Físicament era clavada a l'amiga Neus, i també es deia Neus..... Però no era ella!!!

Coll de la Canal Plana.

Arribats a un collet, ens desviem a l'esquerra, per pujar al cim de l'Elefant tot abandonant els senyals grocs. Passem davant l'agulla de LA PRENYADA, fent flanqueig per la carena, i pujant verticalment per una lleixa de pedra. Després continuem en diagonal. Atenció! Trams exposats (algun pas amb pati abans i alguna grimpada).

Escletxa de pujada fins l'avantcim. L'estreta canal té uns 4 metres i es supera fàcilment, vigilant de no passar amb les dues cames juntes, doncs quedaries empotrat. Sortim de l'escletxa i ja només ens separen uns pocs metres del cim.

Cim de la ROCA DE SANT SALVADOR o L'ELEFANT (1156m.a.). És un dels 100 CIMS de la FEEC. Les vistes 360º són meravelloses: Paret de l'Aeri, Sant Jeroni, el Moro, Ecos, Gorro Frigi... i molt més enllà!!!

Reculem per la mateixa escletxa i desgrimpem fins qualsevol dels dos anteriors trencalls, d'on veurem els senyals grocs, i on enllaça el corriol que baixa fent marrades entre els arbres. En breu estarem a l'

3. ERMITA DE SANT SALVADOR o de la Transfiguració. Actualment erigida dins una balma, amb dipòsit d'aigua exterior i una petita plaçeta al davant, on prendre el sol. L'ermita original, que va ser destruïda per l'exèrcit francès, estava en el lateral, i en resten pocs vestigis, com murs i terrasses. A la dreta de la balma sobresurt l'agulla de "La Mòmia".

Seguim baixant per les ziga-zagues,
vorejant la Trumfa, fins una bifurcació. Primer anem a l'esquerra, fent una anada-tornada fins l'

4. ERMITA DE SANT BENET (refugi, restaurada). A l'esplanada del davant hi ha una taula amb bancs per seure, un lloc d'acollida espiritual i de descans pels visitants. A diferència de la majoria d'ermites, aquesta està situada en un espai obert, ocupant una posición geogràfica bastant cèntrica en el massís de Montserrat, igual que Santa Anna, visible des de diferents indrets.

Reculem pel sender (PR groc i blanc), que passa sota una bauma, amb sector d'escalada

5. Ermita de LA SANTÌSSIMA TRINITAT. Era l’ermita més gran de totes, lloc de descans de monjos i d’acolliment d’hostes i pelegrins. Destruïda el 1812 per l’exèrcit francès, quatre anys després va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada. Hi residí en Gaspar Soler, l'ultim ermità conegut. En resten dempeus diversos murs amb arcs i també una cisterna d'aigua.

PLA DE LA TRINITAT (946m). Baixem per un corriol desapercebut, fitat amb pedres, entre altes parets i estimballs. Som a la zona de la Tebaida, just sobre el Monestir. Les ermites de Sant Dimes i Santa Creu encara són utilitzades pels monjos de Montserrat per fer estades de meditació.

Arribem a un trencall i primer visitem Sant Dimes, per un sender estret, amb passamà de corda o barana de fusta en algun tram, doncs hi ha timba.

Unes vertiginoses escales amb el rètol de "ESCALES PRIVADES. PAS TANCAT" ens adverteixen que no baixem, malgrat són tant temptadores...!!! Suposo que baixen fins la "CAPELLA DEL DIABLE" (curiós nom per una capella montserratina!), una llàstima que estiguin restringides, així que millor evitem al Diable i continuem camí...

6. ERMITA DE SANT DIMES o del Castell (amb reixa). L'ermita, encavalcada entre dos penya-segats, és espectacular. No s'hi pot accedir, donat que és d'ús privat del Monestir i l'accés roman tancat amb una reixa.

7. ERMITA DE LA SANTA CREU o de Santa Helena (privada, amb una reixa que tanca l'accés). Hi ha una gran creu a l'esplanada del davant. Vistes al Monestir, funicular...

Seguim un caminet, una mica tapat de vegetació, que surt just damunt l'ermita de la Santa Creu, i que flanqueja, amb trams un aeris fins enllaçar amb el PR que ve de l'Ermita de Sant Benet. Es creu que és l'anomenat CAMÍ DELS TOTXOS.

En aquest sender solen haver-hi força cabres, ull..que no ens llencin pedres!. Davant nostre, gaudim de les vistes a les agulles de "L'Elefant" i de la Mòmia, ambdues amb nom propi per motius evidents, donada la seva forma. També tenim L’Elefantet. Passem per un Sector d'escalada, amb diversos escaladors pujant vies.

Mirador "MIRANDA DELS ERMITANS": balcó amb vistes al.Monestir.

Plaça de Santa Anna.

8. ERMITA DE SANTA ANNA. Edificada el 1498
en un lloc de pas, enclavament privilegiat, a la zona de la Tebaida, va ser destruïda durant la Guerra del Francès el 1812, i actualment està en reconstrucció. S'observen restes de murs de pedra, de la cisterna d’aigua i de terrasses.

Ara toca baixar 808 graons irregulars des de la "Plaça" Santa Anna fins el Monestir.

PAS DELS FRANCESOS - abans anomenat de l’Estret de Gibraltar-: tram estret entre roques, amb escales i barana.

Baixem les ESCALES DELS POBRES i creuem un pont per damunt el Torrent de Santa Maria. En breu arribem a la PLAÇA ABAT OLIVA, on hi ha la FONT homònima amb la inscripció "El Nervi de la Llibertat". La Font de l’Abat Oliva raja per 6 brocs..... aiguaaaaa!

MONESTIR DE MONTSERRAT: Abadia, Basílica i Museu. Estàtua de Sant Domènec, fundador dels dominics, obra de Josep Maria Subirachs de 1970, de tres metres i aspecte totèmic. Es pot visitar "La Moreneta" i la Capella mística "Font de la Vida".

CAMÍ DE SANT MIQUEL. Sortim del monestir pel camí cimentat que s’enfila per damunt l'Estació inferior del Funicular, decorat amb boniques escultures, com la de Pau Casals (amb una fresca rosa blanca), Sant Francesc d'Assís, etc.

CAPELLA DE LA DOLOROSA, del 1916, projectada per Enric Sagnier com a punt final del Viacrucis. Es veu l'Elefant al darrera! Ohhh...

Porta de Sant Miquel, amb l'estàtua de l'arcàngel.

Opcional: Mirador de la Creu de Sant Miquel.

9. ERMITA DE SANT MIQUEL (capella), "amb constància documental des del segle X, ensorrada pels francesos i refeta el 1870, erigida damunt dels antics fonaments, amb una creu de terme enfront. L'any 1958 es construïren els porxos que l'envolten"

BASSA de Sant Miquel (seca). A la dreta de la bassa prenem una drecera que evita un tram de pista cimentada i la cruïlla del Pla de Sant Miquel.

Enllaç amb la pista del Camí de les Ermites (Serra Llisa).

PLA DE LES TARÀNTULES - Estació Superior del Funicular.

Per anar a buscar l'Ermita de Sant Jaume, prenem un trencall per la carena (sense cap senyal evident ni camí definit), paral.lels a la pista pavimentada de sota. [Recomanació: En comptes de carenar seguint aquest track, és millor continuar pel Camí de Sant Joan des del Pla de Les Taràntules i fer un anada- tornarda fins l'Ermita de Sant Jaume, més clar i ràpid].

10. ERMITA DE SANT JAUME, penjada a mitja paret, al peu de la Gorra Marinera. La pujada fins la balma i les restes de l'ermita està equipada (quan ho està) amb un tram de corda nuada, insuficient perquè no arriba avall; cal fer petita grimpada, i recomano dur corda per accedir-hi, doncs és un pas delicat on les pedres davallen amb facilitat.

11. ERMITA DE SANT JOAN (nova). Edificació recent sobre un monticle, que substitueix la desapareguda Ermita de Sant Joan Baptista original, construïda aprofitant una balma, al costat de l'Ermita de Sant Onofre, i destruïda durant la Guerra del Francès.

Just després de l'Ermita de Sant Joan, ens desviem a l'esquerra per visitar l'Ermita de Santa Caterina: prenem un corriol a l'esquerra, en baixada, força desaperçebut (ull, no pujar els graons tallats a la dreta de la roca que hi ha més endavant). Passarem per una lleixa de pedra, prenent els trencalls a l'esquerra, sempre en baixada. Una mica més endavant trobem una corda nuada per utilitzar de passamà d'ajuda en baixar / pujar.

12. ERMITA DE SANTA CATERINA (l'ocelleria de Montserrat). Erigida dins una immensa balma, en un indret enclotat i molt bonic, construïda al s. XVII al costat de les runes de l'antiga ermita.

13. ERMITA DE SANT ONOFRE. Excavada dins una allargassada balma penjada al mig de la paret, només en queden vestigis. Una passarel.la permet entrar per una banda i sortir per l'altra. Bon mirador de la banda sud de la muntanya. Estem a la regió de Tebes / Les Gorres o Gorros.

ESCALES DE JACOB, de pujada (uns 90 graons molt drets): pas estratètic per superar l'estreta i rocallosa canal entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior. Una gruixuda corda ens ajuda per no patinar.

14. ERMITA DE SANTA MAGDALENA. Ubicada davant de la Magdalena Superior, que anteriorment havia sigut el Castell Otgher. Com que estava situada entre penyals i riscos, i els cavalls no hi podien accedir, van esculpir unes escales a la pedra (les Escales de Jacob). Actualment només es pot apreciar algun mur de pedra i vestigis d'una cisterna.

Pujant una mica des de l'ermita, hi ha una esplanada amb panoràmiques, des d'on veiem les agulles de l'Elefant, la Mòmia, el Cavall Bernat... A sota a la dreta, tenim el Monestir de Montserrat i més enllà, a l'esquerra, albirem el cim de Sant Jeroni.

Cim de la MIRANDA DE SANTA MAGDALENA (1132m.a.). Està dins la llista dels 100 CIMS de la FEEC.

Després d'admirar les vistes i la posta de sol, reculem a buscar la canal que baixa a l'ermita de Sant Martí, que comença just on hi ha uns arbres. L'estreta canal fa impressió al principi perquè està en un lloc que es veu molt aeri, malgrat no té dificulat. Baixem per la rosta llosa de pedra, que després s'endinsa en un bosc tupit (no trobarem cap mena de senyal).

15. ERMITA DE SANT MARTÍ, molt enclotada, tocant l'agulla del Gorro Frigi, i bastida sota una balma. Busquem el rastre d'un sender poc definit, que puja fins el Coll de les Tisores i que després després baixa per una canal molt dreta, on hi ha una corda com a passamà que facilita el pas per una placa rocallosa inclinada (ull, millor dur corda 20-30 mts, perquè sovint no està la corda-passamà).

Enllaç amb el CAMÍ NOU DE SANT JERONI, passant pel Mirador de Montserrat, fins entroncar amb el mateix camí de l'anada.

CANAL DE SANT JERONI, de baixada... amb la companyia d'un grup de cabres cornamentades que volen pujar pel meu costat... tant sí com sí... 🐐🐐🐐🐐🐐

Monestir de SANTA CECÍLIA.
Fi de la ruta....i ara, a somiar. Amunt i muntanya!!!!!! 〽️

====
NOTES:
(*) Segons els erudits, en realitat serien 13 ERMITES + una BALMA obrada (Sant Martí) + una CAPELLA (Sant Miquel). Hi havia 5 capelles del primitiu eremitori montserratí: Santa Maria (actual Monestir), Sant Iscle (dins Monestir), Sant Pere (desapareguda), Sant Martí i Sant Miquel. La Santa Cova quedaria exclosa, per tenir la categoria d'església, així com l'ermita de Sant Pau de la Guàrdia, que és parròquia i està a l'altra banda del Massís.
[+ Info de L'ERMITANADA a: http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2012/12/lermitanada-montserrat.html?m=1].

• La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, un símbol per a Catalunya, punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.

• La CANAL DE SANT JERONI és la via més directa per pujar al cim més elevat de Montserrat. Té un tram de cadena vertical a l'alçada de la Font de la Teula (evitable per la dreta). El camí està arranjat amb troncs a les parts més descompostes; hi ha 2 passos equipats: un amb passamà de cable (fàcil) i l'altre és una escala metàl.lica (que substitueix l'antic tauló de fusta amb graons trencats), que es remunta amb l'ajuda d'una corda nuada. En general és una canal tècnica on predominen les grimpades per grans blocs de pedra (ull, que també trobarem pedra solta) i que caldrà pujar ajudats de les mans en algun tram. No recomanable per a persones amb vertígen, doncs les vistes a mesura que anem pujant, són cada vegada més aèries. En tan sols 1 quilòmetre, el desnivell positiu que farem és espectacular!
Waypoint

Monestir de SANTA CECÍLIA

Waypoint

Cruïlla torrent. Inici CANAL de Sant Jeroni

Waypoint

Creuar torrent: passamà de sirja d'acer

Waypoint

Escala metàl.lica i corda

Waypoint

1. ERMITA DE SANT JERONI

(desfibril.lador)
Waypoint

Cim de Sant Jeroni (vèrtex)

Waypoint

Mirador Verdaguer

Waypoint

Trencall esquerra

carena. Cap de Mort
Waypoint

2. ERMITA DE SANT ANTONI

Waypoint

2. ERMITA DE SANT ANTONI

Waypoint

Cim de Sant Antoni (grapa i cadena d'una via escalada)

Waypoint

Balma

Waypoint

Base del Cavall Bernat

(berruga)
Waypoint

Canal dels Arítjols

Waypoint

Coll de la Canal Plana

Waypoint

Cim de Sant Salvador o l'Elefant

Waypoint

3. ERMITA DE SANT SALVADOR

Waypoint

4. ERMITA DE SANT BENET

(refugi)
Waypoint

5. Ermita DE LA SANTÌSSIMA TRINITAT

Waypoint

Pla de la Trinitat

Waypoint

6. ERMITA DE SANT DIMES

Waypoint

7. ERMITA DE LA SANTA CREU

Waypoint

Sector d'escalada

Waypoint

Miranda dels Ermitans

Balcó
Waypoint

8. ERMITA DE SANTA ANNA

Waypoint

Pas dels Francesos

Waypoint

Font Abat Oliva (aixetes que ragen)

Waypoint

Abadia de Montserrat

Waypoint

Camí de Sant Miquel

escultures pau casals etc
Waypoint

Capella de la Dolorosa

Waypoint

Porta de Sant Miquel

Waypoint

9. ERMITA DE SANT MIQUEL

Waypoint

Bassa: trencall

Waypoint

Enllaç pista asfaltada

Waypoint

Estació Superior del Funicular. Pla de les Taràntules

Waypoint

Trencall carena.... RECOMANO NO SEGUIR AQUEST TRAM

Millor anar per la pista asfaltada que puja del Pla de Les Taràntules i fer un anada- tornarda fins l'Ermita de Sant Jaume (més clar i ràpid).
Waypoint

10. ERMITA DE SANT JAUME

Waypoint

11. ERMITA DE SANT JOAN

Waypoint

Corriol esquerre en baixada (NO PUJAR els graons tallats a la roca)

Waypoint

12. ERMITA DE SANTA CATERINA

Waypoint

13. ERMITA DE SANT ONOFRE

Waypoint

14. ERMITA DE SANTA MAGDALENA

(ruïnes)
Waypoint

Miranda de Santa Magdalena

Waypoint

15. ERMITA DE SANT MARTÍ

Waypoint

Corda: tram en baixada

Waypoint

Enllaç amb Camí Nou de Sant Jeroni

Waypoint

Mirador de Montserrat

1 comment

You can or this trail