-
-
2 243 m
867 m
0
4,9
9,8
19,57 km

Megtekintve 5 alkalommal, letöltve 0 alkalommal

közel es Bòrdes, Catalunya (España)

El camí comença des de l'església d'Es Bòrdes en direcció a l'Artiga de Lin. Ben aviat arribem al pont del Còc on creuem el riu Joeu i deixem el camí de l'Artiga.
El camí és una pista molt ampla que és practicable per a vehicles fins ben amunt. Anem fent llaçades ben protegits pel bosc en un passeig agradable que ens porta a passar per un parell de bordes i davant del dipòsit d'aigua d'Es Bòrdes.
Finalment, cap a una alçada de 1.100m, arribem a una cruïlla marcada amb un panell de fusta mig desfet on girarem a l'esquerra. I de seguida trobem a la dreta un sender que puja ben dret.
Ara només cal seguir aquest sender, ben marcat, que puja molt vertical per dins del bosc de Sapertega fins a 1.700m. El camí és molt evident i només trobarem alguna marca de pintura de color ataronjat.
Després d'una ascensió molt forta, el bosc s'acaba i se'ns obre un panorama espectacular. Just a la vora del bosc trobem les runes d'una cabana i davant nostre tota la vall de l'Artiga de Lin amb infinits cims les Maladetes al fons, la cara nord de la Forcanada, Punta Alta, Besiberris, Montardo, Baqueira, Maubèrme...
A partir d'aquí el camí "oficial" seguiria més o menys planer en direcció sud fins al Plan de Poilanèr, però si voleu una mica d'aventura ens desviarem ja cap al cim. No conec cap descripció de l'aresta est del tuc dera Entecada, però pel que es veu als mapes topogràfics sembla factible, així que giro a la dreta i pujo tot dret per una pala herbosa anan a buscar el fil de l'aresta.
El terreny és molt vertical però s'hi pot caminar sempre que no estigui massa mullat. Si el dia està boirós o ha plogut recentment no recomano seguir aquesta ruta! Anem buscant el fil de l'aresta passant per diversos sortints rocallosos que podem esquivar tant per l'esquerra com per la dreta o remuntar directament fent una mica de grimpada.
L'aresta no és massa marcada a l'inici i de fet té molta vegetació, pel que no trobem massa roca nua. En cert moment en que em desvio per la dreta trobo un ramat d'isards que fugen ràpidament. A partir d'aquest punt, a uns 2.000m d'alçada, l'aresta es torna més pronunciada amb tallats molt importants per la vessant d'Es Bòrdes i més assequibles per l'altra vessant.
Pel fil de l'aresta, esquivant pins negres, anem trobant senders dels isards que ens permeten passar sense dificultat.
Tot sembla fàcil i suau fins ara, però l'aresta es torna més escarpada i els passos comencen a ser més obligats. Seguim pel fil si la vegetació ens ho permet i si no anem amb tendència per l'esquerra per evitar els espadats de la vessant d'Es Bòrdes. Arribem així a un collat que el mapa de l'ICC marca com a 2.078m. Pugem ara per la vessant dreta, acompanyats d'un bon estimball i assolint de nou el fil de l'aresta. Passem a la vessant esquerra per plaques tombades de calcari amb bona presa i alguna desgrimpada, però amb una bona timba. Aquí no val a badar!
En cert moment no veig clar que pugui anar pel fil de l'aresta i baixo per l'esquerra fins a trobar un embut a uns 2.120m. Per l'embut és impossible pujar, doncs el terreny està desfet i la roca de la dreta no està massa sencera, així que flanquejo cap a l'esquerra fins arribar a un llom que puc remuntar tot dret utilitzant puntualment les mans. Ben aviat som de nou al fil de l'aresta est i ara ja tenim el nostre objectiu a la vista. La carena final queda ben visible.
I finalment arribem al cim. La vista és espectacular, amb 360º de vessants i una munió de muntanyes. Veiem al fons cap al sud les glaceres minvants de les Maladetes.
Després de les fotos i gaudir de la vista comencem el descens seguint en direcció al pic de Polainèr. Aquí el cordal és força ample i no trobem cap dificultat. Es tracta d'anar seguint la divisòria d'aigües sense que calgui anar a buscar els camins més evidents a la vessant esquerra. Arribem a un petit coll i pugem a un cim secundari sense nom.
D'aquí ja descendim de manera més marcada fins a la Ròca dera Entecada a uns 2.180m, on trobem un piló de formigó.
I ara comencem la pujada suau al darrer cim del dia, el tuc de Poilanèr, entre França i la Val d'Aran. De camí al cim passem pel costat d'una coma espectacular en direcció al bosc de Vilamòs que vindria molt de gust de baixar esquiant
Les vistes des d'aquest cim de les valls de la Frèche i del Port de Benasque són espectaculars i inesperades. Els cims de la serralada de la Pique amb el primer de tots en forma de pala triangular contrasten de forma brutal amb les formes arrodonides de la cara sud que s'obren als nostres peus.
I ara sí, baixem en direcció al coll que veiem al davant. A l'esquerra França, amb el petit toll que recull les aigües del vessant i a la dreta la baixada cap a la Val d'Aran.
Aquest darrer descens és de nou per una pala herbosa que ara baixa molt còmodament però que amb humitat o aigua a terra deu resultar força relliscosa. Arribem a un monolit de formigó que senyalitza aproximadament el pas i d'aquí baixem a la dreta per on vulguem, doncs no hi ha sender marcat.
La carena completa de del tuc dera Entecada fins al pas de Vilamòs
Anem baixant amb tendència a buscar les cabanes dera montanha que haurem pogut veure des del tuc de Poilanèr. De vegades veurem una mica de sender marcat, segurament del bestiar, però en general anem camp a través.
Arribem a les cabanes dera montanha i les passem per l'esquerra, entre un ramat de vaques que pasturen tranquil·lament.
D'aquí enfilem per camí de màxima pendent anant a buscar el bosc que ja tenim a prop i de sobte toparem amb un sender que baixa amb tendència a l'est (dreta). El seguim tot passant pel costat d'una avinguda d'arbres que semblen plantats a propòsit fins que comença el bosc espès travessat per un camí cap a la dreta.
El camí es torna molt abrupte i baixa de forma quasi directa per la línia de màxim pendent. Molta atenció amb les relliscades! En aquest punt us aniran bé uns bastons per guanyar equilibri.
Després de pocs minuts i 200m de desnivell arribem a una pista ampla que agafarem cap a la dreta. Ara toca caminar/córrer per pista plana primer i lleugerament descendent després tot travessant el vessant de la muntanya.
A mig camí trobarem un salt d'aigua singular al barranc del Clòt deth Bom on podem agafar aigua molt fresca, que a hores d'ara ja anirem justos.
Ara només ens resta continuar el descens tot seguint la pista o bé podem agafar una drecera al primer gran revolt que trobarem a l'extrem est de la pista. Aquí veurem a la dreta una trialera que utilitzen les bicicletes per a fer descens i que ens durà en un no res al dipòsit que hem passat al principi del recorregut. Continuem ara sí per la pista fins al pont deth Còc i tornem novament a Es bòrdes amb la satisfacció d'una ruta rodona!

Podeu veure un reportatge aquí: https://efrainlarrea.blogspot.com/2020/09/tuc-dera-entecada-des-des-bordes-per.html

2 hozzászólás

  • Fénykép cervianenc

    cervianenc 2020.09.15.

    Coi nen. Quina caminada més espectacular. Jo la carena directa al cim no em vaig atrevir a fer-la pel tema meteorològic, però m'has fet venir ganes de pujar-hi una altra vegada. Per la zona de la Val d'Aran encara den falten uns quants cims i poder un viatge d'aquests aprofiti un dia per tornar a pujar a l'era dera Entecada.

  • Fénykép efrainlarrea

    efrainlarrea 2020.09.15.

    No és la millor aresta del món la veritat, doncs no té continuïtat i hi ha massa vegetació, però li dóna una mica d'ambient!
    Efectivament amb mala meteorologia no cal ni plantejar-s'ho, doncs hi ha molt tram de rampes d'herba que mullades deuen ser com tobogans!

You can or this trail