-
-
6 m
0 m
0
2,8
5,6
11,24 nm

Megtekintve 2037 alkalommal, letöltve 12 alkalommal

közel Torroella de Montgrí, Catalunya (España)

Les illes Medes són un arxipèlag de 21,5 hectàrees que és a la Costa Brava, a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Aquest arxipèlag està format per set illots i algun escull. Els set illots són, de més a menys extensió: la Meda Gran (18,7 ha), la Meda Xica (2,6 ha), el Carall Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferranelles. L'arxipèlag és, de fet, la continuació del massís del Montgrí. És un dels espais d'interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina. Estan situada a uns 900 metres al sud-est de la punta de la Guixera (l'Estartit, Torroella de Montgrí).

Sobre l'etimologia de les Medes Botet i Sisó especula amb diverses opcions. Aquest cita a Fest Aviè per a denominar-les Malodes, per altra banda esmenta la creença fabulosa d'un origen mitològic en Medea durant el rapte de Jàson, que Botet i Sisó descarta. Continua fent-la d'origen llatí a partir de «Meta» que fa referència als túmuls i sepultures punxeguts que construïen els antics romans. Tanmateix Botet i Sisó considera improbable la deriva des del Malodes cap al Meta. Sigui com sigui en l'edat mitjana sembla que el nom Medas s'emprava indistintament per referir-se genèricament a les illes i illots compresos a la costa del Comtat d'Empúries, citant per això una donació de terres del 974 de Gausfred I, comte d'Empúries, i el seu fill Sunyer d'Empúries (bisbe d'Elna) al monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta denominació sinonímica entre meda i illa s'anà perdent restingint-se a les illes que avui dia reben aquest nom.[1]

Les restes de naufragis que s'hi han trobat evidencien que les illes foren transitades per l'home des de fa molt de temps i van ser sovint una base dels pirates per a les seves incursions a la costa. Fins al 1934 van ser habitades.

Es considera una àrea d'especial interès biològic submarí. El fons sorrenc permet el creixement de prats submarins de Posidonia oceanica, font important de productivitat. Les múltiples coves del fons de les illes permeten el desenvolupament de corall vermell, extret durant molts anys i actualment en franca recessió, fet que n'impedeix qualsevol extracció sota pena de sanció.
La protecció de les illes s'inicià el 1983 amb una ordre del Govern de Catalunya. El 1985, una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada. El 1990 va promulgar-se una llei del Parlament de Catalunya per a la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les illes Medes i del tros de costa del massís del Montgrí entre la roca del Molinet i punta Salines i, uns anys més tard, l'espai es va integrar en el PEIN. [2]


Carall Bernat, Tascons Grossos i Meda Petita.
L'any 2009, una empresa privada, mitjançant la utilització de tècniques de radar, va descobrir la presència d'un riu subterrani que desemboca a prop de la pedra de Deu, a uns metres de la Meda Gran [3][4]

Hozzászólások

    You can or this trail