[100 cims] Comapedrosa 2.946 m

Comapedrosa (2.946 m)
18/08/2018
Pujada al cim del Comapedrosa, el cim més alt del Principat d'Andorra, fent nit al refugi de Comapedrosa.
Arribar fins Andorra, travessar-la i arribar a Arinsal, de per sí ja és una fita, i aquest cop hem tingut prou sort en quant a trànsit però hem arribat amb pluja. Passat l'accés a les pistes hi ha un túnel que travessem i només sortir a mà dreta hi ha un carrer i un aparcament gratuït "tancat", habilitat per a 3 dies màxim. Arribem a les 17:45 h i no hem reservat sopar al refugi ja que el serveixen a les 19:30 h i no volíem arriscar-nos a arribar tard.
(18:06 h) Sortim d'Arinsal amb una pluja lleu i enfilem els 700 m de desnivell i 4 km que ens separen del refugi. Comença amb una pista amb forts desnivells i alguns replans i un cop travessat els dos ponts (18:50 h), comença a agafar alçada ràpidament i la progressió amb plugim i tot mullat és fa mes lenta.
Tot i així, després d'haver vingut l'any passat a provar-ho sense èxit a causa del canvi de temps del segon dia, ja coneixem els topants. El sender de pujada, sempre marcat amb topos grocs des d'Arinsal fins el cim, és fàcil de seguir i coincideix la majoria del trajecte amb el GR-11. La pujada fins el refugi presenta forts desnivells de terreny terrós, pedregós i amb arrels d'arbres en alguns moments, però ofereix replans i una vegetació exuberant. (19:50 h) La darrera remuntada abans de la Coma Pedrosa, ens porta fins el Collet de Comapedrosa on, si anem a fer el cim d'una tirada seguirem recte i si volem anar al refugi girarem a l'esquerra i farem el derrer desnivell.
(20:04 h) Arribem al refugi, ens acomodem i encara ens serveixen un plat de sopa bona, bona, que ens ajuda a retrobar-nos després de la humitat de la pujada i acompanya el què pujàvem per sopar.
(7:45 h) Sortim del refugi després d'haver esmorzat, recte en direcció oest per un sender que a la meitat de la Coma Pedrosa s'ajuntarà amb el sender i GR-11 que venien del collet. Fem la Coma Pedrosa fins al final en terreny similar i planejant, i al final s'enfila vertical al costat del Riu d'Arinsal fent un gir a la dreta, per anar a buscar primer l'Estany de Comapedrosa i tot seguit l'Estany Negre, pero just abans deixem el GR-11 per enfilar-nos cap a la dreta i anar a buscar la cresta fins el cim després d'un parell de remuntades dels falsos cims. El terreny, abans dels llacs ja ha perdut els arbres per l'alçada i als llacs ja és pedregós de llicorelles vermelles fins el cim, en diferents estats i tamanys.
(10:03 h) Un cop al cim gaudim de les vistes al 4 vents i veiem la progressió de les boires.
Baixem per l'altre costat anant a buscar la tartera que baixa entre el Comapedrosa i el Pic de Baiau, vertical però amb paciència es va fent. Al collet abans de la tarteta girem a l'esquerra per baixar-hi i anar a retrobat l'Estany Negre, que hem anat veient de lluny tota l'estona. Abans del l'Estany ens retrobem de nou amb el GR-11 que baixa la Portella de Baiau. Ara ja només queda desfer tot el camí fins l'aparcament d'Arinsal, fent les aturades imprescindibles, arribem a les 14:45 h, més sencers del què esperàvem després de baixar els 1.400 m de desnivell que separen els dos extrems.
Una ruta preciosa si el temps acompanya d'obligat compliment pel que volen alçada al Principat d'Andorra.
Molt recomenable.