Moving time  4 óra 11 perc

Idõ  6 óra 53 perc

Koordináták 2884

Uploaded 2018. november 4.

Recorded november 2018

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
1 141 m
561 m
0
4,1
8,1
16,3 km

Megtekintve 327 alkalommal, letöltve 17 alkalommal

közel Sant Martí Sacalm, Catalunya (España)

[100 cims] El Far (1.125 m), des de Sant Martí Sacalm, per Can Santpau, Fornils, El Grau de Goleró, la Riera i el Pla de l’Om, i baixant pel Grau de Santa Anna.
03/11/2018

Circular horària a La Selva, entre la Garrotxa i Osona, a un dels indrets més emblemàtics i visibles de la zona, El Far ( “...el mot far s'aplica a una foguera que servia de senyal, tant prop del mar com terra endins.” , de viquipèdia) i el seu Santuari, (un 100 cims de 1.125 m) que és visible des de la majoria dels cims de la meitat nord-oriental del país i des d’on es pot veure el mateix des del seu cim. Una cinglera única per la forma que dibuixa a vista d’ocell, de punta de fletxa o de cap i coll d’oca que senyala cap el sud-est, formant una península amb una superfície total a la capçalera de més de 2 km2 , i amb una distància de gairebé 3 km per la cinglera, des del santuari a la Riera de l’Om pel costat sud, i de gairebé 4 km entre el santuari i el Coll de Condreu pel costat nord (un total d’uns 5 km seguits de cinglera), elevant-se des de la base de forma piramidal, des dels 300 i pocs metres fins els gairebé 900, i entre 100 i 200 metres de cinglera totalment vertical fins al pla superior.

L’aproximació la fem per Amer, per la C-63 des de la C-25, l’eix transversal, que és la ruta més ràpida des del sud o per la C-37 i la C-63 des de Bracons o Olot per Sant Esteve d’en Bas des del nord, i des d’Amer per una pista asfaltada que ens puja fins a Sant Martí Sacalm.
A Sant Martí Sacalm deixem el cotxe davant del “Local Social de Susqueda”, el bar-restaurant que obre dissabtes i diumenges de 9 a 16 h aproximadament i on fem una cafè abans d’iniciar la ruta.

Comencem la ruta cap el nord-oest, per la pista de dona continuïtat a la carretera d’on veníem, passant una tanca al costat dels panells informatius i seguint fins el collet de Sant Martí, on hi ha la bifurcació per pujar per la dreta pel Grau de Sant Anna o baixar a l’esquerra i passar pel Castell de Fornils i pujar pel Grau de Goleró, la opció que hem triat. La pista va baixant amb suavitat i descrivint àmplies corbes en direcció ponent fins arribar gairebé a Can Santpau, un mas amb capella ben visible, on trobem una indicació de perill per batuda de senglar (Els caçadors de Susqueda i Rupit s’han aplegat per fer una batuda per tot aquest espai entre les Cingleres del Far i les de Casadevall i Goleró, i per sort han donat avís del nostre pas i hem pogut passar amb seguretat, això ho fan un parell de cops l’any i cal estar atents, llàstima que la indicació fos tan avall). Segueix baixant cap el nord-oest , fins a trobar a la dreta un replà i a l’esquerra una fita que ens indica el camí de baixada cap el Castell de Fornils (S. XI), de dimensions molt considerables i amb la torre de l’homenatge de planta circular, dins del recinte del mateix castell, i que tot i l’enrunat i envaït per la vegetació, mereix especial atenció l’estança rectangular al costat nord-est enganxada a la mateixa murada, on es pot observar l’inici de la volta que la tancava per dalt i el treball més fi amb la pedra que la resta d’estances i parets del costat sud afegides en els segles XII i XIII.
Retrobem les passes fins la pista que hem deixat a l’alçada de la fita, i la creuem anant a buscar cap el replà esquerra l’inici del corriol que els portarà pel Bosc de la Triola i de la Costa del Roure, per remuntar la Riera de l’Om pel Grau de Goleró fins el Pla de l’Om.
De primer hem de superar una tanca i unes tot seguit unes feixes fins un panell indicador, i ho fem seguint la ruta marcada, però de fet podem provar de fer un recte entra la tanca i el panell, si és possible, per evitar fer la marrada fins el bosquet.
Passat el panell hi ha un prat i l’inici del Camí de la Costa del Roure, que ens travessa per un bosc de roures i alzines amb pedres cobertes per la molsa, i que puja fent giragonses i ziga-zagues fàcils de superar fins arribar a la indicació (cruïlla) cap a la Cova d’en Salvi, al costat del Saltant del Goleró; el camí es pren passant per sobre la barana de pedra i baixant amb pendent cap avall al punt vermell indicat. El fet de la batuda ens ha fet accelerar el pas per aquesta zona i hem desistit de baixar fins la cova i el salt d’aigua que a la seva capçalera visible des del camí, es veia molt cabalós i sorollós.
Després d’aquesta indicació, i a pocs metres, comença el grau en forma de gran i ampla escala que s’enfila fent ziga-zagues amunt fins passar una tanca malmesa, i suavitzant-se més endavant per anar a sortir, uns metres més amunt i en direcció nord, a l’inici del Pla de l’Om. Desseguida veiem el panell indicador i ens aturem a fer una mos i agafar aire.

A partir d’aquí seguim cap a dreta pujant suaument, segons hem sortit del Grau en direcció est sud-est, i recordem les explicacions de “jspdetera” que és la ruta que seguim, i fem uns rectes travessant els prats (gràcies a l’absència de vaques), per anar a trobar les tanques que els separen i travessant-les sense fer marrada. Al darrer prat ens apropa de nou a la cinglera i acaba estrenyent-se i al final a l’esquerra veiem una tanca electrificada amb maneta, que just travessar-la ens aboca a un corriol que el primer que ens mostra és la baixada cap a la dreta. Però aquest no és el camí que hem de prendre, aquest és l’inici del Grau de Cabrafiga. Amb la llum del sol entre el fullatge ens ha quedat amagat el corriol que s’inicia a l’esquerra pujant la pedra que ens trobem i segueix pla, donant continuïtat al que puja de baix.

Aquest tram és el més exposat perquè passem per la vora de la cinglera que ens queda majoritàriament amagada per l’arbrat i els matolls. Així que no és difícil de passar però no es pot badar. Les vistes cap els horitzons i cap avall són espectaculars. És un tram curt i desseguida ens anem separant de la cinglera per anar transcorrent a uns metres paral•lels a ella, sempre amb lleuger ascens, tot i fer petites remuntades.

Més endavant, a mig camí del santuari, ens trobem a una petita fageda on el camí a seguir es troba a la dreta entre dos arbres marcats amb blanc a banda i banda i deixem el camí més evident que ens convidava a seguir. Ara ens tornarem a apropar a la cinglera per anar a trobar Els Miradors, un fabulós contrafort que des de baix sembla tallat exprés de planta quadrada amb les cantonades amb angles rectes acabat amb una plataforma de dos cossos que ens permet sobresortir de la línia de la cinglera i tenir unes grans vistes i lleugerament diferents a les que hi ha al santuari.

Seguim cap al sud-est, com hem anat fent tota l’estona i desseguida ens trobem a l’aparcament del santuari, amb l’església de Santa Maria del Far del S. XV, amb la imatge restaurada, la Capella de les Ofrenes i el restaurant i l’hostatgeria. Culminant l’arc que forma la cinglera a la punta de la península hi ha el mirador protegit per una vella barana de ferro (la recordo de fa més de 40 anys), ara pintada de blau, que ens ofereix unes vistes des de l’oest fins el nord, passant pel sud i l’est i només ens amaga la visió entre el nord i l’oest tapats per les construccions i els arbres de la mateixa península. Cap a ponent podem veure tota la carena del Collsacabra, des de més enllà de Tavartet fins a davant, amb les Guilleries i els cims del Montseny darrera i als nostres peus, l’inic de la ruta, Sant Marti Sacalm. Seguim veient cap a llevant la Serra de Cadiretes, Les Gavarres, el Montgrí i per darrera el mar. El Puigsou i Rocacorba ens tapen la resta. Segueixen el Puigsallança i les capçaleres del Ter, segurament el Canigó i més a l’esquerra el Costabona i tot nevat. El Puigsacalm ens queda amagat pels arbres i la resta fins fer la volta sencera.

Abans de començar la ruta, ja havíem decidit de fer parada al restaurant de l’hostatgeria del Santuari del Far i dinar allí, on ho fem molt a gust i per sort trobant lloc sense reserva (però millor reservar).

Després de dinar, fem un tombet i reiniciem la marxa en direcció nord-oest, ara per la carretera, per fer més via i anar a trobar baixant suaument, l’Ermita de Santa Anna a mà dreta. Allí mateix a una gran pedra hi ha una fletxa vermella que apunta al nord(nord-est) amb la inscripció “Sant Martí Sacalm”, és l’inici del grau de Santa Anna, per l’obaga de la cinglera, que ens baixa de forma còmode per un camí prou ample tot i ser dret, fins a una fageda on el camí es va suavitzant. Entrem per uns moments a la Garrotxa i travessem un petit torrent a una cruïlla on seguim recte i seguim pel camí que a hores planeja a hores baixa i fent un parell de ziga-zagues ens condueix a una “pista” (per on ens passa un gran tot terreny) només apte per a 4x4 molt alts, que baixa passant pel costat del Puig Sigal, cap el Collet de Sant Martí, on retrobem el camí de l’anada i on parem per mirar enrere i veure el massís amb llum de tarda, majestuós damunt nostre i il•luminant amb el seu Far tota la contrada. Desfem la resta fins a Sant Martí Sacalm on trobem el cotxe.

Val a dir, que com la ruta que hem seguit, un cop pujada a wikiloc ens ha augmentat considerablement el desnivell total positiu i negatiu, que hem contat sobre uns 640 m (no pas 825 com indica wikiloc), sense baixar i pujar a la Cova i al Saltant del Goleró. I sense passar pel cim del Puig Sigal.

Del temps total, 90 minuts (una hora i mitja) els hem passat dinant i paint una mica. Així que si dineu de carmanyola o entrepà potser guanyeu 60 minuts.
El temps total se’n va al voltant de les 6 hores, sense pressa i parant a badar i gaudir sovint.
El temps en moviment és de 4 hores i 11 minuts atès a què els camins i els desnivells en general permeten un gran ritme i poques complicacions.

Ruta imprescindible al cor del terç nord-est de Catalunya.
Girem el cap per veure el Far
Pujant del Castell creuem la pista principal i després al fons del planell a l'esquerra hi ha el camí que puja.
Que no tanca prou bé... "Clavem" una mica la "porta" perquè quedi més fixada i tancada del que l'hem trobat.
Aquest tram de feixes es podria escurçar travessant-les en direcció al panell indicador que trobem al següent punt, i no caldria seguir la tanca fins aquest bosquet.
A una de les fotos es pot veure la part superior del salt d'aigua
A partir d'aquí, seguim recte tal i com indica "jspdetera", de qui seguim la ruta, per anar a creuar les portes de les tanques sense fer volta.
Passat el Puig Sigal, que l'hem deixat a la dreta i poc abans de retrobar el collet de Sant Martí

4 hozzászólás

  • Fénykép Sílvia A.

    Sílvia A. 2018.11.05.

    Una ruta preciosa i imperdible.

  • Fénykép Sílvia A.

    Sílvia A. 2018.11.05.

    I have followed this trail  View more

    Una ruta preciosa i imperdible.

  • Fénykép rsallasalarcon

    rsallasalarcon 2019.03.17.

    I have followed this trail  ellenőrzött  View more

    Hola. Varem seguir el treu trak fidelment Ruta preciosa

  • Fénykép Toni_Martí

    Toni_Martí 2019.03.25.

    Gràcies, ens va agradar molt també.

You can or this trail