Idõ  egy nap egy óra 41 perc

Koordináták 48844

Uploaded 2015. február 10.

Recorded február 2015

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
896 m
122 m
0
20
39
78,09 km

Megtekintve 1287 alkalommal, letöltve 30 alkalommal

közel Tortellà, Catalunya (España)

Recorregut de la 33a edició de les 24 hores a muntanya organitzada pel Centre Excursionista d'Olot (CEO).

El recorregut consta de 6 etapes

1a Tortellà - Beuda
2a Beuda - Lladó
3a Lladó - Terrades
4a Terrades - Sant Llorenç de la Muga
5a Sant Llorenç de la Muga - Albanyà
6a Albanyà - Tortellà

Sortim de la plaça major de Tortellà,a les dues de la tarda del dissabte, i comencem a caminar en direcció a Beuda per carreteres secundàries, pistes i corriols molt ben fresats, fem un tomb per passar per la Font dels Rajolins, i arribem a les 5 de la tarda, on ens espera un berenar molt complert.

Sense temps de refredar-nos, fem un primer tram de carretera asfaltada, fins passat Coll de Jou, on agafem el GR que ens farà passar vora la majestuosa casa del Noguer de Segueró. Continuem fins creuar la carretera que puja a la Mare de Déu del Mont i seguim per pistes forestals que ens porten, passades les 9 del vespre, al nucli de Lladó on ens esperen uns macarrons per sopar que sempre es posen bé. Ja estem en ple Empordà.

Després de sopar, i ja de negre nit, continuem amb la tercera etapa. Una etapa molt planera, tota per pista, carretera secundaria o algun tram a camp a través, on creuarem el nucli de Vilarig i el poble de Cistella.Enllacem amb la carretera de Cistella a Terrades i arribem, a la una de la matinada, al final de l’etapa on ens espera un reconfortant caldo calent. Per sort, el clima acompanya i, tot i tenir un cel molt estrellat, no fa fred.

Un cop refets, seguim amb la quarta etapaque, amb només vuit quilòmetres, és la més curta de totes tot i que té amb un clar perfil de "puja i baixa". Tan bon punt sortim de Terrades ens enfilem per un corriol pedregós al Coll de la Salut, creuem la carretera que du a la Mare de Déu de la Salut, continuem per una pista que es converteix en un corriol molt pedregós fins que arribem a assolir un petit cim: el de la muntanya de Santa Magdalena on trobarem una petita ermita homònima.Aprofitem per fer un petit reagrupament i comencem a baixar, de nou per un sender pedregós i estret, fins a trobar la riera de la Muga i, al cap de poc, arribem a Sant Llorenç de la Mugaon finalitza la quarta etapa cap a les quatre de la matinada. Ja hem superat l'equador del repte, hi ha una mica de cansament però ja queda menys. Una xocolata desfeta ajuda a aclarir els dubtes.

A dos quarts de 5 del matí, sortim de Sant Llorenç per iniciar la cinquena etapa. Comença bé, amb un bon tram de pujada pel Serrat del Pi, encara que no ho sembli, va bé per les cames, així no carreguem tant els genolls. Anem pujant, fins arribar a l'ermita de Sant Jordi, on fem una petita pausa (un dels moments que podíem passar fred). Desfem un tros de camí i agafem un altre que va carenejant per la Serra de Sant Jordi i s'acaba convertint en una pista que ens porta al Coll de Ferrerós. A partir d’aquí comencem a baixar, primer per pista i després pel GR-11, fins al poble d'Albanyà (aquesta baixada ajuda a castigar les cames). Passades les vuit del matí, arribem a Albanyà, on ens espera l’esmorzar (bé, només per alguns, ja que encara espero el cafè amb llet mentre els nouvinguts –venien a fer només l'última etapa- endrapaven com golafres tot i que haurien pogut esmorzar a casa seva).

Passats dos quarts de nou del matí, comencem la sisena i última etapa de les 24hores a muntanya, la més llarga i amb un recorregut engrescador. Sortim del poble d'Albanyà i ja ens enfilem de manera pronunciada, per un camí típicament garrotxí amb molta pedra solta. Anem pujant amunt, deixant el poble d'Albanyà al fons de la vall, fins arribar als paratges de Lliurona, una de les millors estampes de tota la travessa. Arribem al Coll de la Creu, on fem un nou reagrupament, continuem per la pista que va a la Collada d'Espinau, on fem una altre aturada per esmorzar. A partir d’aquí, comença un corriol sense gairebé gens de desnivell que ens portarà fins la casa de Coma-de-roure en un dels trams on hi ha millors vistes de l'Alta Garrotxa. Un cop ens hem reagrupat a Coma-de-roure, comencem a baixar per un camí estret, poc fresat, brut i pedregós, que ens portarà a enllaçar amb la pista que puja per l'altre vessant de la muntanya. A partir d'aquí, comença una pista amb trams de terra i trams pavimentats que es fa eterna fins a Tortellà, passant per Sales de Llierca. Finalment, arribem a Tortellà una mica més tard de les dues de la tarda, degut a l’endarreriment a l’inici de l'última etapa i el temps que s'ha esperat a l'organització que ajudés a una persona lesionada.

Un recorregut molt assequible, sobretot la primera part, el tram final, s'acumula molt de desnivell que castiga les cames. L'última etapa, per si sola, ja és una bona excursió matinal.

Fins la propera edició!

IBP 255 HKG

View more external

Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines. És el tretzè municipi més habitat de la comarca amb 771 habitants (2010) i una extensió d'11,07 km². El topònim de Tortellà és d’origen romà: TORTELIANUS. Tortellà és documentat des del segle X. Durant el segle XV els terratrèmols feren estralls en les construccions del poble. L’any 1787 s’assolí el nivel màxim de població amb 1.480 habitants. A la fi del segle XIX un gran incendi va cremar part del nucli urbà. La tradició musical de Tortellà es va iniciar amb la ja desapareguda Principal de Tortellà. La fabricació de culleres de fusta i objectes de boix, com espardenyes i de xiruques han estat importants exponents de l’artesania de Tortellà.
Sales de Llierca és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Situat a cavall de les valls del Llierca i del Borró, pertany a la sub-comarca de l'Alta Garrotxa, amb relleu accidentat en la zona nord (riscos d'Entreperes), i pla en la zona sud (vall del Fluvià). Boscos de pinedes, rouredes i alzinars. L'economia es basa en l'agricultura de secà (cereals, patates) i en la ramaderia bovina i porcina. Una carretera local relaciona el municipi amb Tortellà. En documentació del segle X, figura amb el nom de Salas, referent al castell de Sales, en el mateix segle surt el nom de Lizerca (Llierca) aquest probablement d'origen preromà. Tant el castell com la seva jurisdicció formaren part d'una baronia. Sales de Llierca és dispers prop del castell. Les restes dels castells de Menera i de Sespasa també es troben al seu entorn.
Can_Ripoll
Font_de_Rajolins
Can_Tries
Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú. Els principals recursos econòmics de la població són l'agricultura de secà (vinya, oliveres i cereals, la trilogia mediterrània), la ramaderia bovina, ovina i porcina, les pedreres d'alabastre i granit, i la fàbrica de paper. Una carretera local relaciona el municipi amb Besalú.
El Noguer de Segueró és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local. La pairalia del Noguer de Segueró és una gran mansió de senyors rurals ubicada en els primers estreps de la serra de la Mare de Déu del Mont. La façana principal està orientada a migdia. Disposa de planta baixa, primer pis amb una àmplia terrassa i quatre balcons que hi donen accés, segon pis amb quatre obertures i golfes, amb les finestres ovalades. Està decorada amb esgrafiats, destacant-ne el rellotge de sol.[1] A les façanes nord i sud hi ha un cos amb teulat a dues aigües que disposen de baixos, pis i golfes. Pel costat de tramuntana són apreciables diverses espieres i una garita de guàrdia.[1] A la porta de llevant hi ha l'escut dels Noguer en relleu i a la porta de tramuntana hi ha la inscripció "FELICIA 1631 NOGUER". Totes les obertures de la pairalia es troben emmarcades per carreus molt ben tallats, així com les cantoneres.[1] Els interiors del Noguer, corresponen a una gran casa senyorial del segle XVIII i XIX, amb grans estances, sales de convit, alcoves i decoracions realitzades per Joan Carles Panyó, primer director de l'escola de Belles Arts d'Olot.[1] La capella de la casa es troba ubicada a l'angle de les façanes de migdia i ponent. Una gran porta, feta de carreus ben tallats hi dóna accés des de l'exterior; damunt la porta hi ha un ull de bou i al costat el campanar de torre, amb teulat a quatre aigües. Els murs exteriors, igual que la resta de la façana principal, tenen esgrafiats. Els interiors foren decorats per Joan Carles Panyó amb cinc quadres que representen escenes de la vida de sant Isidre i un calvari.[1] Està dedicada a sant Teòfil, un màrtir del que la família Noguer va aconseguir les relíquies del seu cos a Roma l'any 1848 i està ben detallat en els goigs que la capella té dedicats[2]. Els jardins del Noguer de Segueró conserven una bonica font anomenada de Mossèn Cinto, perquè quan el casal era propietat d'Estanislau Vayreda i Vila, botànic, fou visitat nombroses vegades per Mossèn Cinto Verdaguer. Va ser realitzada amb pedra poc tallada i arrebossada; l'ornamentació es va fer amb estuc, representant diversos motius geomètrics. Té inscrita la data "1739".
Coll_Sacreu
Lladó d'Empordà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Lladó és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans defensa la forma Lledó d'Empordà. La dita diu: A Terrades tots són lladres, a Cistella de vegades, a Lledó fins el rector, i a la vila de Banyoles, fins el capellà major. La primera documentació del lloc de Lladó es troba en l'acta de dotació, per part del comte-bisbe Miró, d'unes vinyes i terres del terme de Lucduno al monestir de Sant Pere de Rodes l'any 977. L'any 1089 es restaura el culte i la vida monàstica a Santa Maria de Lladó al voltant del que es crea la vida del poble. El nucli antic de Lladó és un conjunt monumental inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Els edificis més emblemàtics del nucli antic són el monestir de Santa Maria de Lladó, l'església de Sant Feliu i l'edifici de l'ajuntament, a més dels diferents casals d'època moderna. Està situat al bell mig del nucli urbà de la població, al voltant de l'església de Santa Maria i de les restes conservades de l'antiga canònica. L'urbanisme d'aquesta zona presenta diverses places i carrers estrets, disposats en pendent. En origen aquestes vies eren empedrades i actualment han estat arranjades. També hi ha algunes travessies consistents en passadissos coberts per voltes de canó i rebaixades que comuniquen el nucli. Les cases que conformen el nucli, determinades per les restes de la canònica, són rectangulars, amb les cobertes de teula de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes. Bona part d'aquests edificis presenten trams del parament d'origen medieval. Les construccions són bastides en pedra sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter de calç.
El santuari de la Mare de Déu de Vida centra un sector de masies disseminades, un km a ponent del poble, a la falda de la serra d'en Clotes. L'ermita està situada dalt d'un turó, al costat de la masia Mas Vida, des d'on es contempla una esplèndida panoràmica de la vall. La primera capella va ser construïda l'any 1429 i dedicada a sant Miquel. A la segona meitat del segle XVII, a iniciativa del rector Francesc Vehí, l'edifici va ser reconstruït completament i se'n va alterar l'orientació. Només se'n va salvar l'absis, convertit en capella lateral. A la façana hi ha una porta tapiada a la llinda de la qual llegim el nom del rector i l'any 1667. El més destacat és, tanmateix, la porta principal, feta amb grans carreus bisellats. Hi ha també una inscripció on torna a llegir-se el nom de Francesc Vehí i l'any 1698. Damunt la porta hi ha un relleu amb anagrama i sanefes.
Cistella forma part de la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 26 km2 i 130 m. d’altitud. Els límits del terme municipal són al nord amb Terrades i Llers, a l’est amb Avinyonet de Puigventòs, al sud amb Lladó i a l’oest amb Albanyà. Té agregats els nuclis de La Mare de Déu de Vida, La Ribera de les Planes, Sant Baldiri i Vilarig. Se’n tenen les primeres notícies amb el nom de VILLA CESTELLA del comtat de Besalú l’any 947 en l’acta de consagració de Santa Maria de Finestres.
El poble de Vilarig està situat al nord del nucli urbà de la població de Cistella, tocant amb el terme municipal de Terrades, al peu de la serra on neix la riera de Vilarig. El nucli s'estén al peu de la carretera GIP-5101 i està format per l'església de Sant Martí, el castell de Vilarig i diversos masos agrupats, tot i que a la rodalia hi ha altres masies escampades pel terme. L'urbanisme del poble presenta algun carrer disposat en pendent, que encara conserva el paviment empedrat original, tot i que reparat. Les cases són de grans dimensions i planta rectangular, amb les cobertes de teula de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes. Les més modernes són fetes amb maons. Les construccions són bastides en pedra sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter de calç. Encara que les troballes arqueològiques demostren que el lloc ha estat poblat des de la prehistòria, la primera menció de Vilarig es remunta al 978 en un document del comte-bisbe Miró on donà un alou "in villa Redi" al monestir de Sant Pere de Besalú. Posteriorment en les "Rationes Decimarum" és esmentada l'"ecclesia de Villaricho". Els edificis més representatius de Vilarig són el Castell-palau del segle XIV, l'església de Sant Martí del segle XVIII i els diferents casalots d'època moderna.
Terrades és un municipi de les Garrotxes d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa. Limita al nord amb els pobles de Darnius i Boadella i les Escaules; amb Llers a l'est; amb Cistella i Vilanant al sud; i amb Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga a l'oest. El poble queda encaixat al centre d'una vall reduïda entre les muntanyes que conformen el sector nord-oriental de la serra de la Mare de Déu del Mont (la Penya, 484 m; Santa Magdalena, 527 m; els Avalls, 347 m), a la conca de les rieres Rissec i Murga, afluents del riu Manol. La dita diu: A Terrades tots són lladres i a Lledó fins el rector. La parròquia de Santa Cecília de Terrades s'esmenta el 982, quan el clergue Guiu (o Guigó) deixa al monestir de Sant Pere i Sant Prim de Besalú dos masos situats en aquest lloc. L'església romànica dedicada a Santa Cecília, de tres absis i tres naus, s'esmenta el 1115, quan Ricard de Terrades empenyora a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia en aquesta parròquia, que va ser del tot destruïda al final de la Guerra civil espanyola, el febrer del 1939. L'actual església es va construir el 1954. El Castell de Terrades, les ruïnes del qual són a la Roca, va ser lliurat per l'Infant Pere, en nom de Jaume I, als vescomtes de Rocabertí, el 1272.
Coll_de_la_Salut
Situada a 570 metres sobre el nivell del mar. Per accedir-hi s’ha d’agafar el camí que surt del Santuari de la Salut. És un camí senyalitzat i de bon fer.L’ermita, restaurada al segle XV, es troba envoltada de grans roques i des de dalt es contempla una magnífica vista.
Coll_de_Vellis
La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) que desemboca a la Mediterrània. És possible que el seu nom provingui de Sambuca o Sambroca. Muga també pot provenir del mot basc, o iber, significant frontera o límit. En són afluents principals l'Àlguema, l'Anyet, l'Arnera, el Llobregat d'Empordà, el Manol, l'Orlina i el Ricardell. Travessa les poblacions d'Albanyà, Sant Llorenç de la Muga, Boadella d'Empordà, Les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries i Empuriabrava. Neix sota el Pla de la Muga (1186 m d'altitud), a migjorn de la muntanya de Montnegre (1425 m), al límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà, i des de l'Hostal de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de les Salines, serra de l'Albera), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l'ampla plana de l'Alt Empordà. Prop de Darnius, en un engorjat epigènic, ha estat embassat (pantà de Boadella). Prop de Peralada rep el Llobregat d'Empordà, més cabalós que ell mateix, i després de Vilanova de la Muga, el Manol. Desemboca al golf de Roses, al terme municipal de Castelló d'Empúries, entre els aiguamolls de l'Empordà i Empuriabrava, després de 58 km de curs. Els aterraments n'han destruït l'antic estuari i el grau medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la Mugueta, antic braç del riu. El seu cabal mig a la desembocadura és de 3,34 m³/s. A l'octubre del 1940 va provocar una terrible inundació a la plana empordanesa. Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres. Pel que fa a la diversitat zoològica és poblat per típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... A la desembocadura hi ha llisses i llobarros.
Sant Llorenç de la Muga és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Forma part també de la subcomarca de l'Alta Garrotxa. Està situat en la vall alta del riu Muga, envoltat de muntanyes on els boscos són de pins, alzines i roures. S'hi conreen cereals, vinyes i oliveres. El nucli urbà de Sant Llorenç de la Muga és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya El lloc de Sant Llorenç de la Muga és documentat ja al segle X amb el nom Santi Laurenti de Sambuca, encara que hom creu que ja era habitat en època romana. El nucli històric actual fou fortificat vers els segles XIV-XV, conservant avui en dia el traçat de la muralla format per quatre torres i tres portals, creant un recinte de forma gairebé triangular. Al llarg del segle XVIII la població es desenvolupà gràcies a l'activitat menestral de paraires i cardadors. Sota el regnat de Carles III, s'explotaren les mines de ferro i plom, fundant diverses fargues, com la Farga Reial de Sant Sebastià, dedicada a l'elaboració de munició. Al maig de l'any 1794 va ser destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla de Sant Llorenç de la Muga, durant la Guerra Gran. Les ruïnes d'aquesta fosa estan cobertes actualment pel pantà de Boadella. Els elements més destacats del nucli són el Castell medieval de Sant Llorenç, amb les diferents torres, portals i trams de muralles de la fortificació, l'Església romànica de Sant Llorenç i les diferents carrers i cases d'origen medieval i d'època moderna. El nucli antic de Sant Llorenç de la Muga està situat a la banda de migdia del nucli urbà. Es tracta d'un nucli recentment arranjat, dels més destacats de la comarca. Està format per un recinte fortificat de planta irregular, allargada. Els trams conservats que presenten més llargada són els costats de tramuntana, que conserva diverses torres, espitlleres i restes emmerletades, i migdia, aquest últim en paral·lel al riu i més degradat que l'anterior ja que moltes cases foren afegides al mur. El sector de llevant és més curt que la resta i, a l'extrem de tramuntana, es conserven els vestigis del portal de Baix, el qual actualment forma un passadís. A ponent es conserva el portal de Dalt, de planta quadrada, amb restes de merlets i espitlleres allargades, i format per dos arcs de mig punt adovellats. Ambdós portals donaven accés a l'interior de la vila, travessant-la de llevant a ponent. En general, els quatre sectors del recinte emmurallat esmentat conserven prous i evidents restes de fortificació com sageteres, espitlleres, merlets i torres. L'urbanisme del conjunt està estructurat mitjançant dues grans vies que el travessen d'est a oest. Es tracta de carrers de traçat rectilini, estrets i que en algun racó conformen petites placetes. Les cases situades dins l'antic recinte murat estan datades dels segles XVI, XVII i XVIII. En general es tracta de grans casals de planta rectangular amb les cobertes de dues vessants, distribuïts en planta baixa i dos pisos. Majoritàriament presenten portals de mig punt adovellats i grans portes i finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats i les llindes planes. Estan bastides en pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter i disposada d'una forma regular. Moltes d'elles han estat rehabilitades en els últims temps i d'altres presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats.
L'ermita de Sant Jordi es troba al nord est de Sant Llorenç de la Muga , a dalt d'un turonet. És una ermita d'una nau amb absis semicircular. Al frontis hi ha la porta d'arc de punt rodó, adovellada, i una finestra d'un sol vessant, rectangular. Al cim un campanar de cadireta de dues pilastres, sense arc. Als mus laterals de la nau no hi ha obertures. A l'absis hi ha una finestra rectangular d'obertura a l'interior, ara tapiada, que no és situada al centre sinó a la meitat meridional. La coberta és de lloses i la volta de la nau és apuntada.
Collet_de_les_Corts
Coll_de_Ferreros
El poble d’Albanyà és a l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà, a l’alta vall de la Muga, en terres pirinenques que són en contacte amb l’Alta Garrotxa. L’any 1969 el municipi veí de Bassegoda, va ser incorporat al d’Albanyà. Es un dels termes mes grans de la província de Girona, i el tercer més alt de la comarca de l’Alt Empordà. El poble d’Albanyà és a tocar la riba esquerra de la Muga. Es formà a l’entorn del monestir de Sant Pere d’Albanyà que pels anys 820-825 fundà un abat de nom Dònmul. L’atractiu nucli d’Albanyà és centrat encara per l’església de Sant Pere, interessant exemplar del romànic primitiu. A l’interior s’hi pot veure una làpida sepulcral esculpida, romànic-gòtic, que procedeix de l’església de Carbonils, d’aquest mateix terme. L’extens terme actual s’estén per terres molt accidentades, d’altes carenes amb abruptes cingleres i pregones fondalades. És una rodalia que identifiquen i emfatitzen els pics del Mont i de Bassegoda amb les seves enlairades i peculiars siluetes, tan familiars als habitants de tot l’Empordà i de la Garrotxa. En el terme municipal hi podem trobar les 13 Esglésies, d’estil romànic. El nom d’Albanyà és documentat des l’any 869 amb el nom Albaniano, però ja amb anterioritat es té coneixença de la fundació de l’antic monestir benedictí dedicat a Sant Pere.
La_Parada
Coll_de_la_Creu
Tot i que la ruta no passa pel nucli de Lliurona, val molt la pena conèixer aquest indret, sobretot la Massanella i el nucli on trobem l'ermita de Sant Andreu de Lliurona. Per conèixer l'història i les característiques, es recomanable llegir el segent article: http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/247338/331224

6 hozzászólás

  • prt1715 2015.02.10.

    Sóc de l'organització i encara que mirem de estar presents al llarg de les 24 hores no ens és possible i per això és molt valuosa aquesta crònica. T'agrairia que ens permetessis utilitzar-la si cal.
    Ens omple de satisfacció el teu comiat de l'escrit que demostra la teva comprensió per alguns entrebancs que hi pot haver hagut.
    Gràcies.
    Pere Rifà
    coordinador de les 24 hores

  • Fénykép ascaso7

    ascaso7 2015.02.10.

    I have followed this trail  View more

    Jo tmb la vaig fer, les 6 etapes ! Llàstima de la organització en la ultima etapa, el mapa inicial no corresponia amb la 6ª etapa realitzada, massa asfalt x gent que porta 20 i pico hores caminant i amb parades absurdes que només feien que desgastar la moral i amb una part del recorregut massa brut, pedres soltes e in apropiat ! desd el meu punt de vista...! I si no es va poder fer foto dels 33 en arribar es xk no es va coordinar prou be, xk varem estar parats durant gairebé 3/4 h en un punt sense saber xk! mentrestant que d´altres varen marxar...!

  • Fénykép ascaso7

    ascaso7 2015.02.10.

    per cert ...espectacular descripció de tota la ruta amb tot detall ! felicitats champ!

  • Fénykép kje

    kje 2015.02.10.

    Pere: evidentment que us permeto que l'utilitzeu, de totes maneres, he estat benevolent amb l'organització, ja que en conec a molts i entenc la dificultat d'organitzar un event d'aquestes característiques. De totes maneres, si vols critiques constructives i sense filtres, passa'm el teu correu electrònic i m'explaiaré, sempre amb l'objectiu de millorar l'event.

    Ascaso7: Crec que l'organització ha de fer un pas endavant i adaptar l'event als nostres dies. Hem fet la 33a edició, això són anys d'experiència, però hi ha detalls a millorar. El calendari està molt atepeït i aquesta prova ha d'estar un pas endavant de la resta. En quant el recorregut, a mi també em va fotre baixar de Come-de-roure pel dret i llavors menjar pista fins a Tortellà, potser el recorregut no era l'adequat, potser començant i acabant a Beuda, allargant la part empordanesa, hauria estat millor o no fer tant de desnivell a la part final... de totes maneres, jo sempre feia l'última etapa i sempre he notat la mateixa sensació amb els que completen les 24 hores: ganes d'arribar a port el més aviat possible.

  • Fénykép Centre Excursionista Olot

    Centre Excursionista Olot 2015.02.11.

    Gràcies per les vostres valoracions kje i Ascaso7, us hem enviat una breu enquesta a tots els participants per tal que amb les vostres opinions i experiències ens pogueu ajudar a millorar les 24h a Muntanya.
    A aquesta enquesta podeu fer-nos arribar totes les vostres inquietuds més enllà de les preguntes que us fem.
    Una forta abraçada!

  • Fénykép Akhim

    Akhim 2015.02.14.

    Molt bona ruta
    Enhorabona

You can or this trail