Besalú - Santa Maria de Palera - Sant Sepulcre de Palera - Beuda - Besalú.

Baixant d´Olot direcció Girona a la vorera del restaurant Siqués i a l´esquerra, trobem unes marques que son del GR-2 i que, seguin-les tot pujant uns escalons, ens encaminant al començament de la nostra ruta.

Antiga església parroquial construïda al segle XI i que, a l´acabament del XVI o començament del segla XVII, passà a convertir-se en en sufragània de Sant Pere de Lligordà. Ve documentalment citada l´any 1085 a l´acte de consagració del monestir del Sant Sepulcre de Palera situat dins la seva jurisdicció eclesiàstica. La denominació del lloc es convertí en " Paleria " al segla XII, així consta igualment anotada, l´any 1362, en el " Llibre verd " del Capítol de Girona. Al Museu Diocesà de Girona es conserva la imatge de Santa Maria, del segle XIV, d´alabastre policromat i 55 centímetres d´alçada, que s´hagué de restaurar desprès dels fets iconoclastes de 1936. L´església fou construïda al segla XI i es de estil Romànic . Informació procedent de Viquipèdia.

L´església, romànica del segle XI, és de tipus basilical amb tres naus, amb capçalera de tres absis semicirculars, llisos i sense creuer. A la nau central, la volta es de canó i en les laterals de quart de segle, separades per dos pilars de planta rectangular per banda. Cada un dels absis té una finestra central de doble esqueixada i cornisa. A l´exterior, es continua amb la mateixa austeritat interior, no hi ha cap mena d´adorn. A la façana principal, la porta està construïda amb arc de mig punt, té quatre finestres i un petit òcul, rematada amb un campanar de cadireta amb dos ulls. Era un priorat benedictí que fou consagrat pel bisbe de Girona Berenguer Guifré l´any 1085, amb l´assistència dels també bisbes de Barcelona, Carcassona, Albi i Elna. L´any 1107 va passar a dependre del monestir de Santa Maria de la Grassa, fins a mitjan del segle XVI. A partir de llavors, va comptar amb priors de monestirs com el de Besalú, Banyoles i Ripoll. Es va constituir un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgències com les que s´obtenien per visitar Terra Santa. Informació procedent de Viquipèdia.

L´any 1004 l´església apareix esmentada per primera vegada amb motiu d´un judici per la seva possessió entre el bisbe Ot de Girona i el comte Bernat Tallaferro. De plata Basilical, amb tres naus que es fan més estretes. La nau central la cobreix una volta de canó i les laterals tenen voltes de quart de cercle. La porta d´accés de mig punt, té tres arquivoltes en gradació. A l´interior destaca una pica baptismal de finals de segla XII de grans dimensions, ornamentada per dos registres : l´inferior representa cinc palmetes i el superior, quatre personatges sota unes arcades que podrien estar relacionats amb el pecat i la redempció per mitjà de l´aigua baptismal. Informació procedent de Viquipèdia.