Moving time  3 óra 51 perc

Idõ  5 óra 25 perc

Koordináták 2660

Uploaded 2018. szeptember 19.

Recorded szeptember 2018

-
-
1 101 m
453 m
0
3,7
7,5
14,96 km

Megtekintve 366 alkalommal, letöltve 12 alkalommal

közel Escaladei, Catalunya (España)

Bonica excursió que ens permet gaudir de la serra del Montsant des de la perspectiva que ofereixen les ruïnes de la Cartoixa d'Escaladei i on a part dels indrets de l'anunciat, també passarem durant el nostre recorregut per les ruïnes de l'ermita de la Pietat, el forn del Rosalí, la punta Alta del Boter i el pi del Gugat, fent una bonica, fàcil i entretinguda excursió circular.
És una excursió fàcil, però l'he catalogat com a "moderada" degut principalment a que no és apta per a persones amb vertigen, tot i que no hi ha precipicis sota els nostres peus, però la sensació de vuit i d'espai obert és considerable en alguns moments.
Aquesta vegada per assolir l'extens altiplà de la serra Major hi accedirem pel grau de l'Escletxa i el descendirem pel grau de Salfores.
L'escletxa del grau del mateix nom, és una curiositat que ens ofereix la natura i que a la vegada permet acabar de superar el grau; ja que quan sembla que el camí quedarà barrat per les llises parets, s'ens obre als nostres ulls un estret pas que permet acabar de superar el grau sense cap complicació.
El grau de Salfores no té cap complicació, és un camí que va baixant entre mig de la vegetació i que en alguns moments té un pendent una mica pronunciat.
Haig de reconèixer que feia molts, però que molts, anys que no visitava les ruïnes d'Escalaei, concretament des del 1964 amb els meus pares.
En comparació amb les fotografies que varen fer (el meu pare era molt meticulós, i al darrera de les fotografies hi escrivia la data, el lloc, les persones que hi sortien i una mínima descripció) i les actuals, malauradament, no hi ha gaires diferències. Unes construccions a la dreta de les ruïnes (sense gaire gust, tot s'ha de dir), la neteja de la vegetació que l'any 1964 s'ho estava menjant tot i que per a visitar-les ara s'ha de pagar.
La resta, és a dir l'església, les cel·les i els dos claustres, és a dir "peccata minuta" segueix en el mateix estat ruïnós.
Tot i ser, segurament, el punt més baix per a fer excursions a la serra del Montsant volia tornar-hi a Escaladei per a recordar les excursions que feien els meus pares alguns diumenges amb l'autocar que organitzava el Museu de Badalona per aquelles llunyanes dates.
A part de la impressió de veure que el patrimoni arquitectònic segueix mancat de pressupost i/o de ganes (a Badalona també en tenim un bon exemple amb el monestir de Sant Jeroni de la Murtra) l'indret i l'excursió omplen una magnifica jornada; a més aquesta sortida té el valor afegit d'estar realitzada en època de verema, i permet contemplar els ceps carregats de raïm i sentir aquella olor tan típica d'aquesta època de l'any, d'una barreja de raïm i vi.
Per a començar l'excursió ens situarem a les ruïnes de la Cartoixa d'Escaladei. Hi ha un pàrquing, però obren a les 10,00h; òbviament hi arribarem abans i haurem de deixar el vehicle a fora el pàrquing, en un indret força ampla on també hi caben varis vehicles.
Aquí s'acaba l'estreta carretera que hi porta i seguirem la pista que arrenca d'aquest mateix indret i que ressegueix la paret de la cartoixa.
Acabada la paret hi ha una bifurcació, amb un cartell informatiu. Aquesta cruïlla serà d'anada i tornada. A l'anada seguirem la pista de l'esquerra que descriu un ampli revolt de 180 graus (podria ser que m'hagués "menjat" una drecera). Hem guanyat una mica d'alçada i veiem en la seva totalitat l'immens conjunt de les ruïnes de la cartoixa.
Hauríem de seguir la pista més estona, però no tardarem gaire en trobar una indicació a la dreta que ens porta a la Pietat.
Per anar-hi farem una mica de volta, si no volem anar-hi continuem seguint la pista, Però és un indret molt bonic i proper que és recomanable visitar.
El camí planeja tota l'estona fins arribar a les ruïnes de la Pietat.
Situada en un indret frondós i molt bonic amb vistes a la cartoixa aquest edifici en un inici complia la finalitat de servir de casa de repòs i oratori. Posteriorment fou convertida en granja i ermita.
A la planta baixa hi ha una profunda entrada, al fons de la qual hi ha una font que a vegades raja; però actualment, és a la part exterior que hi ha una canaló que sembla que surti d'una mina d'aigua; en un nivell inferior hi ha una bonica bassa d'aigua voltada d'arbres de diferents espècies, com per exemple d'un cedre i d'un til·ler.
Després de contemplar l'indret seguim el camí i immediatament després ens trobem en un nou replà on hi ha una bassa.
Seguim a l'esquerra i en pocs minuts arribem novament a la pista que havíem abandonat per anar a la Pietat.
En aquest indret hi ha l'antic forn del Rosalí i un panell indicatiu. Una mica a l'esquerra hi ha un nou cartell per ens indica el camí a seguir. No haurem fet ni deu passes que un nou cartell ens indica a la dreta a l'Escletxa. El seguim i ens trobem novament amb la pista que hem deixat en el Forn del Rosalí i que descrivia un revolt de 180 graus.
Travessem la pista i seguim pujant pel camí fins que de nou ens tornem a trobar la pista que seguim pocs metres per a continuar pujant pel camí que surt a l'esquerra.
Finalment arribem al collet de l'Hort.
Aquí ens retrobem novament amb la pista. Dit i rebatut, si des d'Escaladei haguéssim seguit la pista tota l'estona, hauríem arribat al mateix indret, això si, amb força més temps.
En aquest collet, situat gairebé al peus de la impressionant muralla del Montsant hi ha un nou cartell que ens assenyala el camí al grau de l'Escletxa. Des d'aquest indret és gairebé impossible de distingir quin serà el punt feble de la muralla que ens permetrà superar-la.
Ara ja diem definitivament adéu a la pista i seguim el camí que s'enfila pels darrers pendents directament de cara a la paret que tanca l'indret.
La Cartoixa, el collet de l'Hort, les vinyes i tot el paisatge va quedant enfonsat; la vista és molt bonica.
Més endavant el camí comença a enfilar-se de valent; en algun punt ens hem d'ajudar de les mans, però sense cap mena de dificultat.
En alguns punts on no hi ha vegetació podem contemplar la grandiositat de l'indret. Passem a tocar de la cova Roja i ara el camí planeja a l'esquerra i ens apropem a les llises parets del Montsec i encara no veiem per on en sortirem.
Però després d'un lleuger revolt del camí ens trobem davant del pas "salvador". Una roca separada de la paret deixa una estreta escletxa al darrera que permet el pas.
A l'entrada de l'escletxa hi ha una placa del Reus Esportiu on recorda que l'any 1963 i en motiu d'una marxa de Regularitat per Muntanya hi varen passar prop d'un miler d'excursionistes.
Per entrar a l'escletxa ens ajudarem de les mans, però una vegada a dins és pràcticament pla i curt. Tot hi així és curiós el corrent d'aire que crea aquesta escletxa.
A la sortida ens trobem amb una amplia canal que permet guanyar els metres que ens falten per arribar al capdamunt; però per a més seguretat hi ha un cable i uns graons excavats a la roca. No és un pas vertical ni molt menys, però el cable dona seguretat, ja que amunt no hi ha gaire pendent, però avall la caiguda a partir de l'escletxa és una caiguda lliure.
El cable s'acaba, la canal s'obre encara més i més amunt girem a l'esquerra i comencem una fàcil flanquejada.
Al fons dalt d'unes roques és distingeix un pal indicador. El camí ens hi porta, primer passem per sota i arribem a un collet on cal girar a la dreta per fer una fàcil grimpada fins el cartell que està situat en un mirador fantàstic de la zona.
Ara ja estem situat al capdamunt del gran altiplà del Montsant i la serra Major.
Així doncs a partir d'aquí tot canvia i de les parets verticals passem al terreny pla i amb dilatades vistes de 360 graus tota l'estona.
El camí que seguim ens porta fins la poc definida punta Alta del Boter. És tan poc definida que el camí no hi passa, ens hem de desviar uns metres a la dreta per arribar-hi. No es veu ni més ni menys que el que anem veiem tota l'estona. Tornem al camí i anem fent via pel capdamunt de la serra.
Arribem a una cruïlla situada en un collet, on un cartell ens indica que estem al collet del Punt d'Espera, els mapes en diuen portell del Rosalí. Sigui el nom que sigui, l'indret és força bonic, amb un gran pi a tocar.
Hem de seguir a la dreta, i ara ja veiem el cim de la Cogulla, que aquesta vegada si que queda destacat respecta a la resta de la carena.
En pocs minuts hi arribem; la Cogulla és un vèrtex geodèsic i un gran mirador on cal destacar-ne la vista (encara que parcialment) del pantà de Margalef.
Després de contemplar el panorama deixem el cim i immediatament trobem una nova cruïlla amb un cartell informatiu. Seguim a la dreta per la carena, i comencem una nova i llarga marxa per la mateixa.
Una nova cruïlla amb un nou cartell. Seguim carenejant; nova cruïlla i nou cartell informatiu. Aquí, a l'esquerra baixa el camí al clot del Cirer, un indret molt bonic que aquesta vegada deixem de banda, a la dreta arrenca el camí principal que porta al grau de Salfores. Nosaltres seguim recta fins arribar al bonic indret del pi del Cugat; un arbre catalogat, amb un improvisat banc a la seva ombra que convida a fer-hi una "parada i fonda". Si haguéssim anat al clot del Cirer arribaríem igualment a aquest mateix indret, havent fet una relativament curta marrada.
Seguim una mica més i arribem al proper piló dels Senyalets, on hi ha una gran pilastra de pedra amb un vèrtex geodèsic al capdamunt. Dels tres "cims" d'avui, el que té més aparença de "cim" és la Cogulla, ja que els altres dos (la punta Alta del Boter i el piló dels Senyalets) son dos petits relleus de la carena.
A part de la pilastra, al cim també hi hi un cartell que indica les diferents direccions i indrets. Un d'ells és el grau de Salfores.
Aquí pots tenir uns moments de dubte, perquè fins ara sempre hem seguir camins marcats i del piló en direcció a Salfores no s'en veu cap.
Hem de sortir directament del cim en la direcció que marca el cartell i baixar sense camí uns metres. Aviat ja veurem fites i en arribar al fons de la torrentera a part de les fites també trobarem un corriol força ben marcat.
Cal seguir aquest corriol que va sempre pel fons de la torrentera, que va baixant amb poc desnivell i sense cap dificultat. Després d'una estona de seguir-lo, el corriol s'uneix al camí principal al grau de Salfores que ve de la cruïlla que he esmentat abans d'arribar al pi del Cugat.
Aquest camí és molt més ampla i transitat que el que seguíem fins ara.
Ara seguim aquest camí que a mesura que anem caminant tornen a aparèixer les impressionants parets del Montsant. Ens estem apropant novament al caire de la cinglera.
Travessem un boquet de pins i veiem que la plàcida, tranquil·la i planera torrentera que hem seguit des del seu inici, comença a precipitar-se cinglera avall; però el camí que seguim va girant a l'esquerra per a separar-se'n.
El camí ens porta al caire del cingle, però en una zona molt ample. La vista torna a ser espectacular. Anem de cara a les grans parets i de moment no es veu per on podrem baixar. Però aquest dubte dura poca estona, perquè el Grau de Salfores és un indret on el camí busca i troba tots els punts febles de la cinglera, i que permeten baixar-la sense cap problema, tret d'alguns moments de força pendent, però sempre envoltats de vegetació.
Anem baixant i ara ja tenim que aixecar el cap per veure les impressionants parets que tenim a sobre.
D'aquesta manera arribem al peu de la muntanya, i ara només ens queda seguir el camí que en una molt llarga flanquejada ens apropa molt al poble de la Morera del Montsant, fins que després de passar per una cruïlla que indica el camí a la via ferrada arribem a una nova cruïlla on deixem el camí a la Morera i girem a la dreta per a seguir-ne un en direcció a la Cartoixa.
Poc després arribem a una pista al costat d'unes vinyes. Hem de girar a l'esquerra per a seguir aquesta pista que ja no abandonarem fins arribar de nou a la Cartoixa d'Escaladei.
Després de baixar del grau de Salfores, el camí descriu una gran marrada que et porta molt a prop de la Morera, i em va quedar el dubte de si hi ha una camí que desconec que porti més directament a la Cartoixa. En el mapa hi és, però jo no el vaig saber trobar; i en aquesta zona, més val no fer invents ni experiments, ja que com a minin pots sortir-ne amb les cames plenes d'esgarrinxades; però si realment el camí existeix la tornada pot ser força més curta.
HORARIS:
de la Cartoixa d'Escaladei a la Pietat: 20mn
de la Pietat al collet de l'Hort: 20mn
del collet de l'Hort a l'Escletxa: 30mn
de l'Escletxa al mirador: 15mn
del mirador a la punta Alta del Boter: 10mn
de la punta Alta del Boter a la Cogulla: 20mn
de la Cogulla al pi del Cugat: 20mn
del pi del Cugat al piló dels Senyalets: 05mn
del piló dels Senyalets a la Cartoixa d'Escaladei: 1h 55mn
TOTAL: 4h 15mn
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2018/09/cartoixa-descaladei-grau-de-lescletxa.html
O bé clicant aquí sota a "veure més"

View more external

Hozzászólások

    You can or this trail