Moving time  egy óra 45 perc

Idõ  3 óra 13 perc

Koordináták 1244

Uploaded 2018. november 3.

Recorded november 2018

-
-
734 m
567 m
0
2,0
3,9
7,85 km

Megtekintve 276 alkalommal, letöltve 17 alkalommal

közel La Bauma, Catalunya (España)

> Català:
Ruta clàssica de senderisme de la Casa Nova de l'Obac a la Font de la Portella. A partir de la font, us proposso en aquesta ocasió una ruta menys tradicional i menys concorreguda, el camí a la Font i el Cau del Solitari, en la Canal de la Calcina i en el ben mig de la Roca Salvatge i el Paller de Tot l'Any.
Aquesta ruta circular comença en la Casa Nova de l'Obac i la Casa de la Pastora i passa per Casa Vella de l'Obac, el Pou de Glaç de la Portella, el Turó Roig, la Font de la Portella, la Calsina i fins el Cau i la Font del Solitari, punt extrem de l'itinerari. Fins aquí hem caminat 3,8 km.
Així com el camí d'anada és una mica aventurer, pel mig de boscos tapats de vegetació i d'alzines. Es nota que són molt poc transitats (trobareu algunes marques de color vermell en els arbres i moltes fites de pedra que ens ajudaran a seguir pel camí, de vegades amagat entre la vegetació). El camí de tornada és un passeig. Des de la casa en ruïnes de la Calsina i fins a la Casa Nova de l'Obac, el camí és una ampla pista forestal amb desnivells molt suaus.
Una ruta molt recomanable per a fer en un matí, apte per a portar nens.
En el peu de les fotos trobareu més informació d'interés.
Espero us agradi i si la feu, agrairé els vostres comentaris i valoració de la ruta :-)
Salut i muntanya!

> Castellano:
Ruta clásica de senderismo de la Casa Nova de l'Obac a la Font de la Portella. A partir de la fuente, os propongo en esta ocasión una ruta menos tradicional y menos concurrida, el camino a la Font y Cau del Solitari, en la Canal de la Calsina y en medio de la Roca Salvatge y el Paller de Tot l'Any.
Esta ruta circular empieza en la Casa Nova de l'Obac y la Casa de la Pastora y pasa por Casa Vella de l'Obac, el Pou de Glaç de la Portella, el Turó Roig, la Font de la Portella, la Calsina y hasta la Cueva y la Fuente del Solitario, punto extremo del itinerario. Hasta aquí hemos andado 3,8 km.
Así como el camino de ida es un poco aventurero, por medio de bosques tapados de vegetación y de encinas, se nota que son muy poco transitados (encontraréis algunas marcas de color rojo en los árboles y muchos hitos de piedra que ayudan a seguir por el camino, a veces escondido entre la vegetación). El camino de vuelta es un paseo. Desde la casa en ruinas de la Calsina y hasta la Casa Nova de l'Obac, el camino es una ancha pista forestal con desniveles muy suaves.
Una ruta muy recomendable para hacer en una mañana, apto para llevar niños.
En el pie de las fotos encontraréis más información de interés.
Espero os guste y si la hacéis, agradeceré vuestros comentarios y valoración de la ruta :-)
Salud y montaña!
Anirem per la dreta i tornarem pel camí de l'esquerra (ruta circular)
> Informació: "Els origens de la Casa Vella es remunten al segle IX quan el Senyor del Castell de Terrassa va ordenar construir una torreta de vigilancia i una casella pels soldats al camí que unia Vacarisses amb la ciutat egarenca, davant del Paller de Tot l'Any. La seva funció era protegir la frontera sud de la Catalunya Vella enfront als freqüents atacs dels serrains. Al Segle XII el Castell de Terrassa va permetre a una familia de pagesos provinent del Besos que visquès a la torrota ja desocupada. Sembla que va ser aquest familia qui va decidir edificar la casa al costat de la torrota. El primer document que acredita la seva existencia està datat en el 1133. La nissaga dels Ubach, propietaris del mas, va demostrar el seu esperit innovador ben aviat. Una novedad de la casa era una cisterna de pedra que s'omplia amb aigua de la pluja. En aquell temps l'aigua encara s'obtenia dels bassals. Aquesta tècnica va demostrar els seus beneficis un temps més tard, quan els habitants de la Casa Vella de l'Obac van ser els únics de la zona que es va lliurar dels efectes d'una greu epidemia de pesta. No obstant, si que van patir la manca de ma d'obra. Fins tot, l'abat de Sant Llorenç els va permetre l'any 1.424 no pagar cap tribut perquè tenien els camps sense conreuar per manca de pagesos. De fet, aquella epidemia va provocar un despoblament del Massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Aquest fet va facilitar l'expansió dels dominis de la casa, que va passar rapidament a tenir en propietat 1.500 hectàrees i annexionar-se altres masos de la zona, com la Calsina o la Portella. Com a reflexe d'aquesta etapa de prosperitat la casa s'amplia a tres plantes i alguns membres de la familia comencen a tenir nous oficis, com a notaris i jutges. Al segle XVIII els Ubach demostren tenir força emprenedora en quatre àmbits: 1- substitueixen els conreus tradicionals per vinyes amb l'objectiu d'entrar en el comerç d'aiguardents i vins. 2- concedeixen l'explotació dels seus boscos als carboners, 3- construeixen dos pous de glaç per comerciar amb aquest producte durant l'hivern, El primer va ser el pou de l'Estepar (1706) i el segon el de la Portella (1760). 4- i obren un forn de vidre al lloc que avui ocupa La Pastora. L'activitat vinícola va incrementar la prosperitat de la familia. Per això, el 1786 Jaume Ubach va decidir iniciar (uns 600 metres cap a l'est) la construcció d'una nova casa, més gran i millor preparada per a la producció de vins i aiguardents. El 1812 la familia es va traslladar a la Casa Nova i va deixar la Vella a uns masovers. Poc temps després, el 1836, els carlins van incendiar l'antic mas perquè el seu masover es negava a pagar una penyora. Entrant en el mon de les llegendes, hi ha una que assegura que el bandoler Capablanca va morir a la Casa Vella ofegat en una bota de vi." Font: trailsantllorenc.blogspot.com
> Informació: "A la serra de l'Obac hi ha quatre pous de glaç. El de la Portella va ser construït per la família Ubach, probablement al segle XVIII, i es conserva en molt bon estat. Va ser restaurat l'any 1990 per la Diputació de Barcelona. Els pous de glaç servien per emmagatzemar el gel que es recollia a l'hivern de les muntanyes i conservar-lo fins a l'estiu. Llavors es transportava durant les nit als pobles i ciutats on era venut. El comerç de glaç es va iniciar durant el segle XVI i es va seguir fent fins al primer terç del segle XX." Font: poblesdecatalunya.cat
He buscat informació del nom d'aquesta seta i no he pogut identifcar-la. O sigui que no dono més informació de si és comestible o no per a no confondre a ningú... per si les mosques
Diu l'inscripció: "FONT DEL SOLITARI CONSTRUIDA L'ANY 1949 PER EN GORI JOVER"
Estem en el Pla de les Ginebres

Hozzászólások

    You can or this trail