Idõ  5 óra 8 perc

Koordináták 1238

Uploaded 2018. augusztus 28.

Recorded augusztus 2018

-
-
2 399 m
2 103 m
0
1,2
2,4
4,82 km

Megtekintve 37 alkalommal, letöltve 1 alkalommal

közel Bordes d'Envalira, Canillo (Andorra)

Recorregut circular a cavall dels circs dels Colells i dels Pessons, fet a l’estiu amb nens de 9-10 anys, a pas tranquil i incloent moltes parades. Posem nivell de dificultat moderat pensant en els menuts, per bé que el desnivell no és gaire important i si estan mínimament acostumats a caminar per muntanya, els resultarà fàcil. Encara que el temps total invertit és de 5h, en realitat de caminada efectiva hi ha unes 3 h.

Sortim de l’aparcament de la Comella (wp 01, altitud 2105 m), l’últim de l’estació d’esquí de Grau Roig (Grandvalira). Travessem el pont sobre el riu de la Valira d’Orient i passem entre tres estacions inferiors de remuntadors. La pista forestal es bifurca, a la dreta cap al circ dels Pessons i a l’esquerra al dels Colells. Triem aquesta segona opció. Remuntem una pista amb el riu dels Colells a la dreta, el passem per un pontet i poc abans d’arribar a uns altres edificis de l’estació d’esquí, prenem una nova pista pedregosa que s’enfila a la dreta (wp 02, 15 min). La pista puja fort entre el bosc de pi negre, fins arribar al cap de mitja hora a un planell on el sender GR-7 hi desemboca per l’esquerra (wp 03, 45 min). Continuem per la mateixa pista, que fa un gir a la dreta i guanya alçada ràpidament, regalant-nos unes precioses panoràmiques del circ dels Colells. Finalment assolim l’estanyet de Coma Estremera (wp 04, 1h 5 min, alt. 2385 m), on hi fem una llarga parada. Val la pena gaudir de les fantàstiques vistes que es tenen des d’aquest indret.

Aquest petit estany, recrescut una mica per a aprofitament de l’estació d’esquí, es troba al principi de la Coma Estremera, per on un camí perfectament senyalitzat permet assolir fàcilment la Collada (en 1h 15min) i el Pic de Montmalús (1h 40 min), connectar amb la cresta que uneix molts dels cims de la zona, així com enllaçar rutes de llarg recorregut cap a la vall del Madriu. Sobta el fet que aquesta coma és estreta i allargada, amb formes més suaus i situada a més altitud que el fons dels dos amplíssims circs que la limiten a banda i banda (Colells i Pessons). Probablement ocupà una posició marginal respecte les llengües de gel que en davallaven durant el darrer màxim glacial quaternari, i per això es devia mantenir més protegida de l’erosió per sobreexcavació. La reduïda cubeta glacial de l’estanyet té forma de 8, amb la meitat de la capçalera ja quasi completament colmatada per sediments que hi aporten els torrents que hi arriben, fenomen que tard o d’hora acabarà provocant el reompliment total del petit llac.

Per a la tornada, sortim de l’extrem nord de l’estanyet i anem seguint les marques de pintura blanca i vermella del GR-7. Remuntem uns pocs metres fins a un collet des d’on es té una vista esplèndida de l’estany Primer dels Pessons, amb els dos pics piramidals (Alt i Baix) del Cubil sobre seu. La baixada pel sender és una mica pronunciada, però es fa bé. Arribem al riu dels Pessons, sota la sortida d’aigües de l’estany, i el travessem per sobre les roques. Si el cabal fos massa gran, hi ha l’opció de resseguir amb el riu a la dreta fins a l’estany, on hi ha un altre pas que possiblement serà més fàcil de superar. Una pujadeta curta ens deixa a la riba de l’Estany Primer dels Pessons (wp 05, 2h de caminada efectiva, 2305 m). A la nostra esquerra, el sender senyalitzat continua cap als altres estanys, però això és una altra excursió que ja la tenim feta. Aquest llac és súper concorregut a l’estiu, perquè és el més fàcil d’assolir caminant, hi arriben taxis tot terreny i, a més, disposa d’un edifici de bar-restaurant. Per tant, paciència si hi trobeu molta gent cridanera, cosa -per altra banda- més que probable en època estival. Les aigües de l’estany són curulles de juvenils de truita, així que juguem una llarga estona a “pescar-los” amb un tupper de plàstic (en acabat els tornem tots a l’aigua, eh!).

Al punt més alt del turonet que voreja l’estany per on hi hem arribat hi ha un plafó indicador de fusta, i a prop seu, l’inici d’un corriol de baixada marcat amb dues fites de pedres. D’entrada costa de detectar, però és una alternativa més tranquil·la a la pista forestal que baixa fins a l’aparcament. Aquest sender davalla decididament per dins del bosc, fins enllaçar amb una pista d’esquí (wp 06, 2h 25) que ens durà quasi fins al punt d’inici. Abans, però, ens desviem uns metres per anar a saludar un grup de marmotes que viu en unes roques pròximes a l’aparcament.

Hozzászólások

    You can or this trail