Moving time  6 óra 4 perc

Idõ  8 óra 20 perc

Koordináták 4448

Uploaded 2020. június 6.

Recorded június 2020

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
595 m
2 m
0
6,5
13
26,01 km

Megtekintve 96 alkalommal, letöltve 2 alkalommal

közel l'Argilera, Catalunya (España)

Ruta que iniciem just al port de Llançà (urbz. Sant Carles) direcció depuradora. Enfilem cap el cim del Tifell i fins el mas Patiràs, seguim pujant direcció Puig d’esquers, gaudint del mar d’amunt, el cap de creus i la badia de Roses, dins el paratge de l’Albera. El descens ens desviem per visitar L’ermita de Sant Miquel de Colera i baixarem per visitar les ruïnes del castell de Molinas, i seguim direcció al veinat de molinas, seguim la riera paral·lelament per arribar al poble de Colera i un cop a la platja enfilem amunt a la muntanya dels cànons per fer descens vora mar i gaudir d’un mar viu i Penya-segats rocosos esculpits per la tramuntana, cales i platges verges. Arribem a cap ras i al punt de sortida de la nostra circular.
Tunnel

Camí dels estanys alts - direcció depuradora

Hágó

Serra del Socarrador

Hágó

Serra del Socorrador - Serra de Garbet

Hágó

Serra del Socorrador - Serra de Garbet

csúcs

Puig de les Aigües 333 m

fénykép

Foto

fénykép

Foto

panoráma

Foto

csúcs

Puig tifell

csúcs

Puig tifell

csúcs

Puig del Llop 455 m

panoráma

Massís de l’Albera

Ruins

Mas Patiràs

Mines de Mas Patiràs (Puig d'Esquers): Són, possiblement, les més importants de Colera. Es tracta de filons de quars (amb d'altres minerals), de direcció NW-SE, quasi verticals, i que apareixen encaixats dins els esquists del Cambro-Ordovicià. Els minerals presents són calcopmta, esfalerita(i), mispíquel, pirita, cuprita(i), goethita, hematites, pirolusita, atzurita, calcita, malaquita, siderita(i), guix, melanterita i quars.
Ruins

Mas Patiràs

Waypoint

Direcció Dolmen de mas Patiràs

panoráma

Massís de L’Albera - plana i vista sobre mas patiràs

fénykép

Foto

csúcs

Puig d’Esquers 606 m

El puig d'Esquers de 606 metres ,és una muntanya doble que està situada entre els termes municipals de Colera i Llançà, a l'Alt Empordà. És una muntanya amb una visió excepcional de la plana empordanesa, així com de les petites valls que hi ha entre els últims contraforts muntanyencs i el mar (Llançà, Colera, Garbet), cosa que va fer que s'hi construís una caseta de vigilància per als incendis. Als seus vessants, hi trobem diferents monuments megalítics, així com les esglésies romàniques de Sant Miquel de Colera i Sant Martí de Vallmala
panoráma

Puig d’esquers

Hágó

Coll de Sant Miquel

Hágó

Coll de Sant Miquel - direcció a L’ermita

Hágó

Coll de Sant Miquel

kút

Font de Sant Miquel

Sacred architecture

Sant Miquel de Colera

És una església d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta apuntada, de la mateixa manera que l'arc triomfal que també és ogival. En canvi, l'absis presenta una volta de quart d'esfera. Hi ha dues finestres que il·luminen l'interior, una al frontis i l'altra al centre de la zona presbiteral. Ambdues són d'arc de mig punt i de doble esqueixada. Al mur de tramuntana de la nau hi ha una gran fornícula d'arc de mig punt, actualment tapiada i, al seu costat, una de quadrada. Un banc corregut segueix tot l'interior del temple exceptuant la zona de l'absis. El paviment interior presenta un enllosat de grans peces de pissarra. La portada d'accés al temple està situada al mur de migdia. Presenta quatre arcs de mig punt en degradació, amb els brancals restituïts i la llinda i el timpà també. El campanar, aixecat sobre el mur de ponent, és de cadireta i està format per tres pilastres sense el coronament pertinent.L'aparell és de carreus de pissarra escairats i pedra desbastada, disposats en filades regulars. A les cantonades, els carreus són de mida més gran. Història L'església romànica de Sant Miquel pertanyia a l'antic poble de Colera, apartat de l'actual vila de Colera que hi ha a la vora, als darrers contraforts de l'Albera, en un replà enlairat, al sud-est del puig d'Esquers, a la serra Balmera. És un municipi carregat d'història i el nucli de Molinars -avui abandonat- i els canons de la Guerra de la Independència, situats a la punta de puig d'Esquer, en són alguns vestigis. En un document datat al darrer quart del segle XI s'indica que Dalmau Berenguer tenia, en feu del monestir de Sant Quirc de Colera, a la vila de Colera "ipsa sua domenedura propia" amb masos, terres, vinyes i pertinences, com també els ports i la "turre" allí fundada i la meitat de les vinyes de la vall de Freixe, nom antic de la vall i la cala de Colera, i l'església de Sant Miquel de Colera, amb terres, delmes i primícies. L'església parroquial de Sant Miquel de Colera, "l'església vella", és esmentada l'any 1219 com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera. També apareix en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV. L'església es trobava abandonada i en estat ruïnós però l'any 1983 es va endegar una intervenció promoguda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Colera i el Bisbat de Girona, conjuntament amb els Amics de Sant Miquel de Colera, que es va dividir en dos fases, la primera el mateix any 1983 i la segona l'any 1991. En aquestes intervencions es va reparar la façana, es va recuperar l'espadanya i es van restituir els muntants desapareguts de la portalada.
panoráma

Rec de Sant Miquel i vistes al mar d’Amunt

Információ

Lexa - esperant seguir jugant, al fons cap de Creus

Waypoint

Els quatre camins

Vár

Castell de Molinas

Prop del poblet deshabitat de Molinàs hi ha les restes d'una torre-castell, de la qual no hi ha referències històriques precises. Podria ser una torre de guaita d'època medieval, reconstruïda i ampliada més tard, potser cap al segle XIII-XIV. Es conserva una part dels murs perimetrals, amb espitlleres, dividida en dues estances, una de les quals potser era descoberta des dels orígens. Hi ha un arc diafragma de mig punt i indicis d'alguns més.
panoráma

Cim del Querroig al fons

Waypoint

Molinas

Molinàs és un nucli construït bàsicament al segle XVIII, lligat al conreu de la vinya i que a principis del XX, va arribar a tenir cent habitants.
Híd

Molinas

Waypoint

Molinas

Vízesés

Riera de molinàs

Folyó

Riera de molinàs

Információ

Pont Gustave Eiffel a Colera

El pont del ferrocarril de Colera és una de les obres d’enginyeria civil més destacades de Catalunya. El pont, dissenyat per Gustave Eiffel, va ser inaugurat l’any 1878. Tant aquest pont com d’altres també construïts per la companyia Eiffel a les contrades gironines serviren per unir la línia ferroviària entre Tarragona, Barcelona i França. El pont de Colera té una alçada de 20 metres sobre el nivell de la vall i una longitud de 188 metres. Està suportat per quatre grans pilars prismàtics de formigó, recoberts amb maons de pissarra i embellits a les cantoneres amb pedra clara que imita l’estil dels carreus. A banda dels pilars, també en destaca l’estructura metàl·lica.
Strand

Platja de les Portes

Híd

Riera de Molinàs a la seva arribada al mar

Információ

Baga de Colera i ascens a la Muntanya dels Cànons

Strand

Platges de les Portes - dels Morts i d’en Goixà

panoráma

Pont Eiffel - badia de Colera

Història A la segona meitat del segle passat fou completada la via fèrria entre Barcelona i Portbou per part dels enginyers francesos. El pont del ferrocarril de Colera va ser construït per la companyia Eiffel entre 1877 i 1884. La companyia va subministrar diversos ponts a distintes localitats de Girona, entre els quals cal destacar el de Flaçà, el de la Valleta (Llançà) i el de les Peixateres Velles a la mateixa Girona. A partir de la segona meitat del segle XIX, l'arquitectura del Ferro va començar a tenir una forta ressonància no només a França sinó també en altres països europeus. Durant la guerra Civil (1936-1939), el pont de Colera va ser greument malmès doncs va ser un objectiu dels bombardeigs.
csúcs

Muntanya dels cànons

Els Canons de Colera són dos canons que van pertànyer a unes naus de l'armada espanyola, que van naufragar davant de Colera l'hivern de 1793.
panoráma

Cap Ras

Strand

Platja d’en Carbassó i Cap Lladró

Strand

Platja de Garbet i el cavall Bernat

panoráma

Punta del Borró

Strand

Cap Ras - platges del Borró

Strand

Borró d’en fora

Információ

Punta del Borró i d’en Rafel

Waypoint

Búnker Cap Ras

7 hozzászólás

  • Fénykép xavier Pijoan Coderch

    xavier Pijoan Coderch 2020.06.06.

    Per gaudir de l’Albera i el mar, molt recomanable.

  • Fénykép carai

    carai 2020.06.06.

    I have followed this trail  View more

    La ruta amb bones vistes, la pujada de Puig d’Esquers es curte i prununciada, la resta asequible, tambe el temps ha acompenyat sense gaire calor.

  • Fénykép xavier Pijoan Coderch

    xavier Pijoan Coderch 2020.06.06.

    I bona companyia i el joc de la Lexa que no pot faltar. Gràcies

  • Fénykép pilar.ortegahermosilla

    pilar.ortegahermosilla 2020.06.06.

    Buena ruta en paraje único

  • Fénykép xavier Pijoan Coderch

    xavier Pijoan Coderch 2020.06.06.

    Moltes gràcies

  • Oscar Pijoan 2020.06.07.

    Pinta molt be la ruta 😍, a més la possiblitat de combinar tant ruta de muntanya i acabar vorejant el mar de tornada, ho fa encara més preciós el paisatge.

  • Fénykép xavier Pijoan Coderch

    xavier Pijoan Coderch 2020.06.07.

    Moltes gràcies 😊

You can or this trail