Idõ  2 óra 11 perc

Koordináták 756

Uploaded 2015. február 5.

Recorded február 2015

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
434 m
184 m
0
1,8
3,7
7,39 km

Megtekintve 3402 alkalommal, letöltve 149 alkalommal

közel la Cellera de Ter, Catalunya (España)

Circular a La Cellera de Ter: Dolmen de Colldegria i Cova del Pasteral.

ACCÉS i RECORREGUT: Des de La Cellera de Ter farem un recorregut circular, tot seguint el PR verd i blanc, en direcció a la Cova del Pasteral, coneguda per les troballes arqueològiques de l'època neolítica, amb tres boques d’accés, dues tancades amb reixat, i la tercera boca - l’entrada natural-, que resta penjada més amunt, al mig del cingle. Fa temps es va explotar com a mina per l’extracció de marbre, comunicant els passadissos naturals (290 metres) amb ampliacions de la mina.

A partir de la Cova del Pasteral comença una constant pujada, primer fent ziga zagues, i després el corriol es fa més tupit, fins arribar a una clariana (Coll de Gria?), on ens desviem per admirar la ubicació del Dolmen de Colldegria, amb grandiosa panoràmica sobre l’embassament del Pasteral. Ens quedem bocabadats pel bonic meandre que fa el riu Ter, i el gaudim una bona estona des del mirador, al costat de l’arbre i la gran pedra de sota, que servirà de banc.

Seguint altra vegada el PR, ens desviem una mica per veure la Pedrera que hi ha al costat, i les casetes pedra adossades a la paret. Una mica més enllà ens tornem a desviar per veure una altra pedrera, malgrat els corriols d’accés estan molt embardissats i costa apropar-se.

Veurem un rètol del recorregut de la Ruta de les Pedreres SL-C9, que passa per petites explotacions on s'extreia bàsicament marbre o granit. Podem observar la magnitud de les pedreres, malgrat la vegetació és molt espessa i costa apropar-s’hi.

En el punt més elevat de la ruta, el corriol entronca amb una pista ampla i l’inici de la baixada: un primer tram per aquesta pista ampla i seguidament prendrem un bonic corriol a l’esquerra fins arribar a la cruïlla del Viver de Can Vinyes, on hi ha un pal indicador i un gran rètol amb les rutes de la zona.

NOTA: Recomano fer la ruta en sentit contrari al del track, és a dir, millor seguir-lo en sentit horari. Degut a la batuda del senglar d’enguany, hem hagut de modificar el recorregut que volíem fer al prinicipi, passant per el Puig d’Afrou o Puigdefrou.

Des del municipi de La Cellera de Ter també podem passejar per la Via Verda Girona-Olot, el Camí de Sant Jaume i la Ruta de l’aigua.

****
CURIOSITATS:

* "LA CELLERA DE TER està al massís de les Guilleries, dins la comarca de la Selva. Els primers habitants d’aquestes valls es remunten a l’any 100.000 ac., datació que correspon a la troballa més antiga feta dins del municipi: restes d’una tribu nòmada que es va moure per bona part de l’actual comarca de la Selva. Cal destacar també les troballes de la Cova del Pasteral, sepulcre funerari del neolític, i les restes d’un poblat ibèric situat al capdamunt del Colldegria.

El poble de la Cellera neix com a Cellae depenent del monestir de Santa Maria d’Amer. Les Cellae eren esglésies parroquials depenents d’un monestir i que situades en punts més o menys llunyans donaven peu al naixement de noves colònies humanes. La “sagrera” era un terreny sagrat posat sota la protecció eclesiàstica que envoltava aquestes esglésies i on, a causa d’aquesta immunitat, es construïren els cellers o sagrers que no eren més que petits graners dels masos veïns on guardar-hi les collites i protegir-les del pillatge. D’aquí, fou parcialment destruïda pels importants terratrèmols de l’any 1427 i reconstruïda posteriorment fins arribar als nostres dies. Cal fer esment de la particular relació de l’església amb el castell d’Anglès, propietat dels comtes de Cabrera. Si bé els habitants de la vall estaven sotmesos a la batllia i jurisdicció del castell, la parròquia de la vila continuaven essent la de la Cellera. Això va provocar no poques tibantors fins que l’any 1788 la Cellera assoleix la seva independència municipal. Amb tot i això, els lligams entre els dos pobles són i continuen sent molt estrets." Extret de: http://turismelacellera.com/vistes/

* El PANTÀ DEL PASTERAL és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de la Cellera de Ter. Juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament té una llargada de 17 Km i 3 Km d'amplada, amb una capacitat màxima de 2 hm³. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.

* COVA DEL PASTERAL: Aquesta cavitat natural va ser utilitzada al Neolític antic com a hàbitat residencial, i reutilitzada durant el Neolític final i Calcolític com a necròpolis. D'aquest jaciment s'hi van trobar restes d'un mínim de 22 individus, així com diversos materials, com ceràmiques, eines de pedra i d'os, i objectes d'ornament personal. La cavitat està força malmesa per l'extracció minera.

* Els dolmens són sepulcres col.lectius prehistòrics (neolític mitjà - calcolític, entre el IV-III mil.lenis aC), els més antics dels quals estan formats per una cambra sepulcral, un corredor d'accés i un túmul de pedres i terra que cobreix tot el monument. Sobre el megàlit i el jaciment ibèric d’aquesta zona no he trobat gaire informació.
Cova del Pasteral
Dolmen de Colldegria i vistes Pantà del Pasteral.
Vistes
Retol ruta pedreres
Entronquem amb pista ampla. Punt + alt ruta. Inici baixada
Fita esquerra: corriol
Pal indicador. Cruïlla Viver de Can Vinyes

2 hozzászólás

  • Fénykép cramgi

    cramgi 2015.09.27.

    I have followed this trail  View more

    Ruta fàcil i de bon fer, sobretot si es va amb mainada. Nosaltres l'hem fet al revés.
    Gràcies per compartir.

  • Jordicua 2017.08.22.

    Bona ruta. Entretinguda i les vistes des del Dolmen són espectaculars. Gràcies.

You can or this trail