-
-
1 032 m
575 m
0
4,3
8,6
17,17 km

Megtekintve 31 alkalommal, letöltve 1 alkalommal

közel Montesquiu, Catalunya (España)

Excursió que comença a l'estació de la Farga de Bebié i fem cami cap a Santa Maria de Besora, pugem al castell i seguim la ruta cap al castell de Montesquiu, per acabar finalment a l'estació de sant Quirze de Besora. Es un itinerari que tot i no ser circular, ho es a la pràctica gràcies al tren de la R3 de Rodalies.

Llocs a destacar del recorregut

La Farga de Bebié és una antiga colònia tèxtil, que encara està en funcionament, que ocupa una part dels municipis de les Llosses (Ripollès) i Montesquiu (Osona). Aquest itinerari, s'inicia en aquest enclavament fabril i remunta fins a Santa Maria de Besora.

Per començar el recorregut, es travessa el Ter seguint la via del ferrocarril. A l'arribar a l'altura de dues petites cases, situades a la dreta, s'ha de seguir per un camí que comença entre les cases i que condueix fins a l'ermita de Sant Moí. Aquest tram del camí va guanyant altitud amb decisió fins a arribar a una construcció preromànica del segle X. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que compta amb un absis i un petit campanar. El conjunt va ser restaurat el 1920 i actualment és propietat de la Diputació de Barcelona.

A partir d'aquest punt, la ruta es converteix en una pista forestal que va ascendint fins al coll del Beví Gros, a la serra de Bufadors, poc després d'haver abandonat els límits del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.

La ruta continua per un ampli camí que desemboca a la pista asfaltada que uneix Llaés amb Santa Maria de Besora, on s'arriba seguint la pista cap a la dreta. Val la pena visitar l'església de la localitat i el seu entorn.
Santa Maria de Besora és un municipi de la comarca d'Osona dins de la subcomarca del Bisaura, entre Sant Quirze de Besora i Vidrà. Té una església romànica i hi ha una gran activitat pel que fa al turisme rural. A la zona hi ha diversos llocs d'interès, reclam pels turistes rurals com ara el Molí de Mir que actualment s'està rehabilitant mitjançant un camp de treball. També hi trobem l'espectacular Salt del Mir, els Bufadors de Beví i el castell de Besora.
El nucli i cap del municipi és conegut com el Pla de Teià. També trobem dos veïnats: el Mir, vora el torrent de la Clarella; i els Bevís, a la capçalera del torrent del Beví, afluent del Ter.

El castell de Besora
El Castell de Besora és un edifici romànic de Santa Maria de Besora (Osona) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Corona un turó, situat a ponent del poble de Santa Maria de Besora, i a una altitud de 1.023 metres, a la comarca d'Osona, del qual avui tan sols en queden les runes. Va ser el centre històric del territori dels actuals municipis de Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Montesquiu.[1] L'historiador Carreras Candi publicà el 1892 una sèrie de dades sobre el castell de Besora i la seva decadència física, la qual s'ha anat agreujant amb el pas del temps fins a quedar només restes de murs del castell i de l'església romànica que encara conserva l'absis i algunes faixes llombardes al cos lateral. Actualment s'hi fan obres de restauració.

El castell és esmentat l'any 895. El seu terme comprenia els actuals termes municipals de Sant Quirze, Santa Maria de Besora i Montesquiu. Els comtes de Barcelona el van donar en feu a una família de vicaris comtals anomenats Besora. Gombau de Besora va ser el personatge més conegut d'aquesta família, ja que va intervenir activament al costat del comte de Barcelona Ramon Borrell.
L'església de Santa Maria, documentada el 898, era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i tenia funcions parroquials.

A finals del segle XIV el castell i les seves terres van passar a mans d'una branca lateral de la família Besora, i al segle XV apareix vinculat a la família Canet. Durant la guerra remença l'edifici va ser més fortificat, però al segle xvii, durant la Guerra dels Segadors, el castell ja es trobava en mal estat. Els comtes de Santa Coloma, els Queralt, van ser els darrers senyors del castell fins al segle xix. Durant aquest segle, la utilització continuada del castell per les tropes carlines va provocar que l'any 1839 els liberals el fessin enderrocar, com també l'església de Santa Maria.

L'església fou transformada i renovada al segle xiv i novament el 1590, quan es construí el portal i l'ull de bou del mur de ponent, i encara al llarg del segle xvii, quan s'obriren als murs de la nau les capelles de la Mare de Déu del Roser i de sant Isidre. La volta devia ser refeta potser a causa dels terratrèmols del segle XV i l'interior fou arrebossat.
La capella deixà de ser parròquia el 1759, quan es construí la nova parroquia al Pla de Teia, tot restant com a santuai marià.

Informació de Viquipèdia
Waypoint

Alerta sender a l'esquerra

Waypoint

Castell de Besora

Waypoint

Castell de Montesquiu

Waypoint

Collet de la Bassa

Waypoint

Desvio a la dreta

Waypoint

Desvio de pujada al Castell

Waypoint

Ermita de Sant Moí

Waypoint

Església de Sta. Maria de Besora

Waypoint

Estació de La Farga de Bebié

Waypoint

Estació de Sant Quirze de Besora

Waypoint

La Coromina

Waypoint

Pla del Revell

Hozzászólások

    You can or this trail