Moving time  3 óra 51 perc

Idõ  4 óra 43 perc

Koordináták 3651

Uploaded 2020. december 10.

Recorded december 2020

-
-
1 006 m
254 m
0
3,9
7,8
15,61 km

Megtekintve 173 alkalommal, letöltve 5 alkalommal

közel la Garriga, Catalunya (España)

LA GARRIGA al TURÓ DE SANTA MARGARIDA per corriol directe (P.N. Montseny, Vallès Oriental).

☆ La Garriga - Turó de Santa Margarida (796 m.a.), per corriol sotabosc directe - Avenc de Prades (-7,5m) - Can Prades - Refugi ADF - Pla de Batalla - Mina de Can Valls - ROCA CENTELLA (1001 m.a.) - Retorn al Pla de Batalla - Alzina de Can Valls - Can Valls - Ermita Sant Cristòfol de Monteugues - Corriol "drecera" de senyals taronja - Túnel sota via del tren - La Garriga.

~~~~~~

▪︎INICI: Aparquem a prop de la zona industrial de Can Torres de la Riba, a la Garriga.

▪︎RECORREGUT (en sentit anti-horari):

Comencem a caminar, i de seguida, creuem la via del tren per un pas a nivell sense barrera: precaució.... (so estrident quan ve el tren).

Voregem un camp d'oliveres i, en breu, abandonem la pista d'asfalt i per endinsar-nos al bosc, entre pins, roures i alzines. Enllacem amb la pista de Ca l'Oliveró.

A la cruïlla, prenem la pista forestal de l'esquerra, en pujada i, als pocs metres, agafem un trencall a la dreta, que és una drecera directa que puja fins el Turó de Sta Margarida, per la obaga, sempre sotabosc.

És un corriol molt dret, de sauló, que patina i posarà a prova els nostres bessons. Tenia intenció de fer un altre recorregut, però aquests corriols són els que m'agraden, i quan l'he vist m'hi he tirat de cap. Em preguntava on conduiria aquest traçat tan dret, amb l'esperança que desemboqués en el Turó de Santa Margarida. I així ha sigut. He gaudit molt pujant.

A les bifucacions, cal seguir sempre recte i obviar tots els trencalls a dreta i esquerra: les fites de pedra ens aniran indicant.

Creuarem una pista transversalment, i continuarem enfilant pel corriol amunt, en fort pendent. Una mica més endavant, dues noves cruïlles (corriols), i seguim pujant i pujant.

Enllacem amb un sender perpendicular una mica més ample. A l'esquerra, mena a la FONT DE RUPIT, però, no hi anem, sinó que creuem el sender i continuem amunt. Entronquem amb un corriol que també puja.

TURÓ DE SANTA MARGARIDA (796m). El cim és una petita esplanada entre arbres, on hi ha un pessebre fet de roques i una pedra de terme rectangular amb la incripció "SA", o això sembla. Pertany al municipi de Cànoves i Samalús. [NOTA: En alguns mapes aquest turó apareix amb el topònim de "TURÓ DE PRADES". A l'ICGC l'he trobat com Turó de Santa Margarida, amb l'altitud que he indicat: 795,6 metres. Sembla que hi ha una mica d'embolic entre aquests dos turons i les respectives altituds].

Des del turó arribem a un collet i cruïlla de camins, on prosseguim per una pista forestal ampla, en pujada: és l'Avinguda de Sta Margarida.

Fem un anar-tornar fins l'Avenc de Prades.

AVENC DE PRADES (-7,5m). Actualment hi ha un palet tapant la boca, d'on surt aire calent; abans estava tapat amb troncs. Per arribar-hi, cal passar pel lateral d'una porta de reixa i seguir un camí avall, fins buscar l'avenc a la dreta. Reculem fins l'anterior pista ampla.

CAN PRADES. Masia del terme municipal de Cànoves i Samalús, actualment en ruïnes.

Bifurcació: seguim a la dreta, per un corriol molt maco (a l'esquerra aniríem al Coll de Carpis).

Cruïlla de camins (pistes): continuem pel corriol que puja.

Refugi ADF: petita caseta tancada amb una porta de ferro; té plaques solars.

PLA DE BATALLA (893 m): important cruïlla de camins on, segons la llegenda, va tenir lloc la batalla entre l’Emperador Carlemany i els sarraïns. Per celebrar la victòria, el fill de Carlemany -Lluís I el Pietós- va fer construir l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues.

Fem un anar-tornar fins la mina de Can Valls, amagada entre bardisses. Precaució, pou!

MINA DE CAN VALLS. Té uns 50m de recorregut horitzontal, força pla, malgrat la petita boca d'entrada. Hi ha un pou vertical a l’interior. Potser s’hi va extreure ferro i algun altre mineral, excavat en conglomerat. Al marge del camí superior, hem vist una altra bocamina, però massa coberta per les ortigues, i no hi hem entrat.

ROCA CENTELLA (1001m). Vèrtex geodèsic on conflueixen els municipis de Figaró, Tagamanent i Cànoves i Samalús. Des d'aquest cim s'albira el Tagamanent, el Pla de la Calma, el Turó del Monner, El Sui, el Turó de Samon, Vallforners, els Cingles de Bertí, el Turó del Home... fins i tot el Puigmal. A prop del vèrtex també hi ha una pedra de terme.

Corriol de baixada directa des de la Roca Centella, que ens retorna al PLA DE BATALLA.

Continuem per una pista forestal ampla, en suau baixada.

ALZINA DE CAN VALLS: arbre monumental, de 5,40 m de soca (la més ampla del Montseny), inclosa dins el catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya. És espectacular, preciosa... se la reconeix de ben lluny estant! Vistes damunt la Garriga i el Vallès Oriental.

MASIA DE CAN VALLS (particular), gran mas del s. XIV.

SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES: Ermita romànica, documentada de l'any 1021, depenent de la parròquia del Figaró, amb capella d'una sola nau, coberta amb volta de canó. La Llegenda diu que va ser construïda per Lluís I el Pietós (el fill de Carlemany) quan anava a conquerir Barcelona. L’ermita està ubicada en una bucòlica esplanada, amb magnífics til.lers, i s'hi accedeix pujant unes escales.

Des del Pla de Sant Cristòfol seguim una "drecera" amb senyals de color taronja, una baixada que també m'agrada molt.

Enllaç amb el Camí de Ca l'Oliveró.
Trencall a Mina Valliverd (obviar).

Segona drecera de marques taronja, de fort pendent negatiu, que més avall torna a enllaçar amb el Camí de Ca l'Oliveró.

Tercera drecera de marques taronja: baixada molt dreta i descomposta de sauló relliscós.

Fem un anar-tornar pel PR C-33 fins la Font de la Teula.

FONT DE LA TEULA (seca): arranjada en pedra al terra i parets. Hi ha un rètol de pedra del C.E. Garriguenc 1983. En teoria la font raja l'aigua per una teula de metall, però jo no l'he vista rajar mai.

Rètols "Benvinguts al Parc / Parc Natural del Montseny"

Creuar torrentet (fil d'aigua) - Camí de Sant Cristòfol PR C-33.

Cruïlla (pal indicador) Camí de St Cristòfol /PR C33. Podem anar per qualsevol dels dos camins: A l'esquerra, enllacem amb el camí de l'anada o, a la dreta, farem un tram pel voral de la carretera.

Creuem la via tren per sota d'un túnel, on s'acaba la pista forestal de sorra. En sortir del bosc, veiem una gran sitja (silo) i unes llums automàtiques que s'obren. Ens envolten diverses fàbriques de la zona industrial de Can Torres de la Riba.

Caminem pel marge herbós al costat de la carretera, passant per l'antiga fàbrica SATI, fins tancar la circular a La Garriga.

Amunt i muntanya!
Waypoint

Pas a nivell sense barrera: creuar via del tren

Waypoint

Deixem pista asfalt: bosc

Waypoint

Esquerra: pista forestal en pujada i després a la dreta: corriol directe

Waypoint

Creuar pista i continuar corriol amunt

Waypoint

Enllaç amb corriol perpendicular: recte amunt (esquerra: Font de Rupit)

Waypoint

TURÓ DE SANTA MARGARIDA (796m)

Waypoint

AVENC DE PRADES (-7,5m)

palet tapant boca. Surt aire calent.
Waypoint

Masia Can PRADES (ruïnes)

Waypoint

Cruïlla camins

Waypoint

Refugi ADF (tancat)

(plaques solars)
Waypoint

MINA DE CAN VALLS (precaució! Pou)

Waypoint

Mina de Can Valls (Precaució! Pou)

Waypoint

ROCA CENTELLA (1001m). Vèrtex geodèsic

Waypoint

Corriol a Roca Centella

Waypoint

PLA DE BATALLA

Waypoint

ALZINA DE CAN VALLS.

Exemplar monumental catalogat
Waypoint

Masia de Can Valls

Waypoint

SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES

Waypoint

Corriols senyals taronja

Waypoint

Trencall a Mina Valliverd (obviar)

Waypoint

Drecera marques taronja

Waypoint

Nova drecera en baixada dreta

Waypoint

FONT DE LA TEULA (seca)

rètol de pedra C.E. Garriguenc 1983. Teula metall arranjat de pedra en terra i paret anar-tornar PR.
Waypoint

Cruïlla (pal indicador) Camí de St Cristòfol /PR C33.

Podem anar per qualsevol dels 2: rpetir esquerra o no dreta
Waypoint

Creuem via tren per sota túnel.

Fi pista de sorra

Hozzászólások

    You can or this trail