Palas de Rey - Leboreiro

Tal com vaig dir ahir, per avui s’esperaven pluges. Així que hem matinat una mica més i ben d’hora ens hem posat en marxa. D’entrada, amb un cel força tapat que al cap de ben poc ha deixat anar una pluja persistent però soportable. Després de posar-nos tot el parament antipluja, ha parat i hem hagut de tornar a desar paraigües i cangur.

Durant una bona estona el camí ha estat fantàstic. Seguint la mateixa tònica dels darrers dies, el paisatge no ha deixat de ser magnífic. Hem pogut gaudir una bona estona d’una temperatura idònea, fins i tot ha sortit el sol.

Però som a Galícia, i de sobte, el cel s’ha tancat, han començat a caure unes quantes gotes, desprès unes quantes més. En aquest moment érem a Leboreiro, havíem recorregut 8 Km, i passavem per davant d’un alberg amb una terrasseta coberta. Hem optat per entrar i fer un cafè per esperar a veure cap a on anava la situació.

Les gotes cada cop eren més grosses. Al final, una cortina d’aigua que no parava, acompanyada de llamps i trons. La terrasseta cada cop era més plena de pelegrins.El camí un riu. Ahir ja vam arribar totalment xops i amarats, hem sortit al matí amb les botes humides encara.

Davant d’això hem hagut de tornar a prendre una decissió: hem trucat un taxi. I hem tingut molta sort, ja que després de trucar nosaltres, el servei s’ha col.lapsat. El taxista ens ha explicat que hi ha 14 taxis a la zona i tots estan fent viatges sense parar. En fi, per una banda em sap greu perquè tenia moltes ganes de fer l’etapa. El paisatge i l’entorn val la pena. Però caminant sota aquesta pluja, no gaudeixes de res, ja ho hem comprovat altres dies, sobretot ahir. Has de mirar al terra i cada cop estàs mès moll i empapat.

Ja vaig dir un dia que per mi i els meus companys, fer el “camino” ès i està sent un repte i ja portem 700 Km al damunt, però tot i l’esforç i patiment que en força moments hem hagut de passar, la idea és gaudir, no patir. Tot això de la màgia doncs potser sí que hi ha gent que ho sent més i sigui com sigui, ha de tirar endavant. Per a mi la màgia, tal com vaig dir responent un comentari de fa dies, és llevar-se cada dia i anar avançant cap a ponent, anar descobrint pobles, ciutats, paisatges, gastronomia, persones, momuments… i això no m’ho treu ningú.

Demà hem d’anar a O Pedrouzo, l’etapa no és tan llarga però també les previsions apunten a pluges intenses i tempestes.

No avancem esdeveniments, nosaltres hi volem anar i volem gaudir de tot el recorregut. Demà serà un altre dia.

_____________________________

Podeu veure totes les meves rutes al meu blog “Gaudim la natura”. Trobareu la pestanya “Camí De Santiago” amb la descripció de totes les etapes.

https://gaudimlanatura.wordpress.com