Idõ  4 óra 42 perc

Koordináták 1405

Uploaded 2013. január 26.

Recorded január 2013

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
292 m
56 m
0
3,5
6,9
13,89 km

Megtekintve 2347 alkalommal, letöltve 43 alkalommal

közel San Pol, Catalunya (España)

Bon dia nois, avui una sortideta pels voltants de Sant Pol, la Serra d'els Perduts, La Cavorca ,Puig de Rambols.
Com sempre amb en Toni descobrint el terreny: fites, camins, runes, etc....

El dia a estat una mica tapadot, però el passeig val la pena, aixi com les meravelloses vistes de les Gavarres.

Acabant la matinal i com sempre, i que no falti, un bon vermut a casa d'en Toni i la Mari.

Avui la Mari ens a preparat una truita de patates i ceba, que faria caure de cul en Ferran Adria.

Bé, espero que podeu gaudir d'aquesta ruta, de les fotos i de la lectura d'alguna documentació inclosa.

Adéu Companys
Ruins

BARRACA MODERNISTA

Archaeological site

BAUMA CLOT DE LA TINA

Waypoint

POSSIBLEMENT CAMI ANTIC DE CARRO

Információ

FITA CAN ANGUILA

Ruins

CAN BALDIROT

Ruins

CAN CASTELLÓ

Ruins

CAN MIRAMEU

Ruins

CAN SERRA

Vár

CASTELL MIRAVILES

Archaeological site

DOLMEN DEL CLOT DE LA TINA

El megalitisme (mega= ‘gran’- lithos= ‘pedra’) va ser un fenomen cultural que es va estendre per Europa occidental (des de la península Ibèrica fi ns al nord d’Europa, i des de les illes Britàniques fi ns a les illes del Mediterrani) durant el neolític mitjà, neolític fi nal, calcolític i edat del bronze; és a dir, entre el IV i II mil•lenni aC. Aquest fenomen va consistir en la construcció, per part de diferents comunitats agricultores i ramaderes, de grans monuments o estructures de pedra amb fi nalitats funeràries o sepulcrals. Aquest tipus de construccions, moltes vegades conegudes amb el nom de dòlmens o megàlits, varen ser concebudes com a cementiris o llocs d’enterrament, ja que a l’interior, s’hi enterrava de forma individual o col•lectiva les restes dels seus difunts, acompanyades dels seus objectes o pertinences personals (atuells de ceràmica, eines de sílex, objectes d’ornament, etc.). Un dels llocs on també es va produir aquest fenomen va ser al massís de les Gavarres-Ardenya. Es tracta de dos massissos muntanyosos de poca alçada, que conformen l’extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana i que se situen a cavall de les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva. Tot i que s’engloben sota el mateix nom són dues serralades independents ja que es troben separades entre si pel riu Ridaura que transcorre per la vall d’Aro. El meu treball de recerca ha consistit a establir quin és l’estat de la qüestió, en una posada al dia actualitzada i exhaustiva de tot el que s’havia fet des de fi nals del segle XIX fi ns a l’actualitat referent a l’estudi del fenomen megalític al massís de les Gavarres-Ardenya (Baix Empordà, el Gironès i la Selva). Per dur-lo a terme he hagut de treballar en dues parts fonamentals: la primera ha estat un enorme buidatge bibliogràfi c en arxius i biblioteques de la comarca per tal de consultar tots aquells llibres, articles i publicacions que feien referència a aquest tema. La segona ha consistit en una visita personalitzada a cadascun dels monuments megalítics existents en aquest sector (solament s’han estudiat de forma aprofundida els dòlmens i els menhirs). L’objectiu d’aquestes sortides ha consistit a estudiar-los de primera mà per tal d’extreure el màxim d’informació possible de cadascun d’ells i completar d’aquesta manera unes fi txes descriptives. Actualment es coneix en aquest sector més d’un centenar de monuments, construccions i manifestacions relacionades amb la cultura megalítica. Sí que és veritat que si ens centrem solament en els dòlmens i els menhirs el nombre es redueix al voltant d’una cinquantena de monuments (33 dòlmens i 20 menhirs). Per tal de facilitar-ne un estudi aprofundit es va procedir a la divisió del massís de les Gavarres-Ardenya en tres zones o sectors: -Sector nord: Es tracta de tota aquella zona amb terrenys pissarrosos esquistosos que s’estén entre els municipis de Girona, Quart, Celrà, Juià, Sant Martí Vell, Monells-Cruïlles-Sant Sadurní, la Bisbal d’Empordà, Forallac, Torrent d’Empordà i Llofriu (Baix Empordà i Gironès). En aquest sector destaca l’agrupament megalític de Fitor-Fonteta (Forallac) on al voltant de l’església de Santa Coloma de Fitor s’hi ha pogut documentar l’existència d’una quinzena de monuments. -Sector sud: Fa referència a tota la franja o façana costanera del massís de les Gavarres (àrea geològicament granítica) que s’estén entre els termes municipals de Cassà de la Selva, Llagostera, Romanyà de la Selva, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro, Calonge, Palamós, Palafrugell i Begur (Gironès-Baix Empordà). Hi destaca l’agrupament megalític de Romanyà de la Selva (Santa Cristina d’Aro) format per una desena de monuments, en el qual destaca el dolmen de la Cova d’en Daina. Mapa de distribucció dels monuments megalítics el massís de les Gavarres-Ardenya Font: GESEART, 1990/retocat: X.Niell 2011 - Massís de l’Ardenya: Fa referència a tota la superfície granítica de terra situada entre el riu Ridaura i la riera de Tossa. Comprèn els municipis de Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Vidreres, Lloret de Mar i Tossa de Mar; i s’estén per les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva. Cal remarcar la presència en aquest sector de dos agrupaments megalítics importants: el del puig Gros (Sant Feliu de Guíxols) i el del puig de les Cadiretes (Llagostera/ Tossa de Mar). Un element interessant del meu treball és que a partir de l’estudi detallat de cadascun d’aquests monuments megalítics, i sobretot a partir de les seves característiques arquitectòniques, s’ha pogut establir una llista tipològica dels diferents tipus de monuments megalítics que hi ha al massís de les Gavarres-Ardenya (cistes amb túmul, sepulcres de corredor,galeries catalanes, menhirs,sepultures alternatives...). Això ha permès al mateix temps establir una seqüència cronològica sobre l’evolució del megalitisme al massís de les Gavarres-Ardenya. D’aquesta manera s’ha pogut veure com es van anar construint i evolucionant (des del més antic al més modern) els diferents tipus de monuments megalítics al llarg del temps; i com van anar canviant al mateix temps les diferents societats humanes i la consciència vers la mort al llarg de la prehistòria recent. 1) Els monuments megalítics més antics d’aquest sector són les cistes amb túmul o cistes megalítiques. Són pròpies del neolític mitjà (4000-3400 aC). Estan formades a partir de la construcció d’una cambra funerària de tendència rectangular o quadrada de petites dimensions, feta amb lloses de pedra clavades verticalment sobre el terreny, que conformen una mena de caixa de pedres completament tancada gràcies a una llosa de coberta, i tapada per un petit túmul o monticle fet de blocs de pedra i terra. Se solen situar en llocs planers, però al mateix temps elevats (cims de turons o en petits replans) i sempre amb molt bona visibilitat sobre l’entorn immediat. La majoria de cistes solen estar orientades cap al quadrant nord-oest/sud-est. Es tractava de monuments megalítics no reutilitzables ja que solament s’hi enterrava una vegada a una persona important o bé en parella, retirant la llosa de coberta. En l’actualitat al massís de les Gavarres-Ardenya tenim onze cistes amb túmul segures i cinc de dubtoses repartides de la següent manera: en el sector nord de les Gavarres es coneixen quatre cistes segures (cista de l’Abel, cista de la Cadira del Bisbe, cista del cim del Clot Llorer i cista del puig d’en Roura) i dues de dubtoses (cista del mas Puig-sec i cista dels Àngels). En el sector sud de les Gavarres hi podem trobar cinc cistes amb túmul segures (Pedres Dretes de Ruàs, carretera de Calonge, Suro del Rei, fi nca d’en Güitó i bosc d’en Roquet) i una de dubtosa (l’Olivaret). Per últim, al massís de l’Ardenya o de les Cadiretes actualment s’hi poden trobar dues cistes amb túmul segures (roca de l’Ivet i puig de les Cadiretes)i dues de dubtoses (Mare de Déu de Gràcia i caixa de la vall del Roc). 2) A continuació destaquen els sepulcres de corredor. Són propis de fi nals del neolític mitjà, inicis del neolític fi nal (3400- 2500 aC). Es tracta de monuments megalítics de caràcter col•lectiu formats bàsicament a partir de la construcció d’una cambra sepulcral de tendència normalment geomètrica o poligonal (subcircular, trapezoïdal o rectangular), feta de lloses de pedra clavades verticalment, amb la particularitat que s’encavalquen entre si. A la part davantera sol haver-hi un corredor o passadís d’accés fet amb lloses de pedra o bé amb murs de pedra seca que presenten una alçada inferior a les lloses de la cambra. Al mateix temps tot el monument sol estar cobert per diferents lloses de coberta, i tapat per un túmul (se’n coneixen de dimensions variables) fet a partir d’una barreja de blocs de pedra i terra. Aquest tipus de monuments megalítics es troben si- Dolmen del Mas Estanyet (Fitor-Fonteta) tuats normalment en llocs planers, però relativament elevats (cim de muntanyes o petits turons) i dominants. Un element interessant és la seva orientació. Segons la forma arquitectònica de la cambra presenten una orientació determinada: els sepulcres de corredor amb cambra subcircular (els més antics) presenten una orientació cap al quadrant sud-est. Els sepulcres de corredor amb cambra trapezoïdal, en canvi, mostren una orientació majoritària cap al quadrant sud-oest. I per últim, els sepulcres de corredor amb cambra rectangular (els més moderns) mostren un predomini per l’orientació sud-est, tal com ho faran posteriorment les galeries cobertes o galeries catalanes dels quals deriven. En l’actualitat al massís de les Gavarres-Ardenya es coneixen solament 5 exemples de sepulcres de corredor: dos d’ells presenten una cambra subcircular (puig ses Forques a Calonge i can Mina de Torrents a Palafrugell) i això els situa entre els més antics de l'Empordà (3400-3000 aC). Al mateix temps se’n coneixen dos més amb cambres trapezoïdals (serra Mitjana i Llobinar a Fitor-Fonteta) construïts entre el 3000 i el2700 aC, i solament un amb cambra rectangular (mas Bousarenys, a Santa Cristina d’Aro) que és el de tipologia més moderna (2700-2500 aC).
Információ

ENTRADA SISTA

Információ

FITA ANGUILA

Információ

FITA BISBAL FONTETA

Információ

FITA CARAMANY

Információ

FITA1

Ruins

LA CAVORCA

Ruins

LA TORRE

POU DE CAN MIRAMEU

Információ

EL REBOLCALL DEL LLOP

Archaeological site

SISTA DE LA CADIRA DEL BISBA

Archaeological site

TAULA DELS 3 PAGESOS

4 hozzászólás

  • Fénykép jmarticampmajo

    jmarticampmajo 2013.06.05.

    I have followed this trail  View more

    He fet la teva ruta fins la creu de la Cavorca. Llavors, he tornat a baixar a la casa de colònies per la pista principal. Preciosa la serra dels Perduts!

  • Fénykép jmarticampmajo

    jmarticampmajo 2013.06.05.

    Segons en Xavier Cortadellas, el que dius que és la torre ell diu que és el Castell de Miralles. En parla al llibre El poble dels Centfocs.

  • Fénykép Santi gavarres

    Santi gavarres 2013.06.05.

    Gràcies jmarti, serà qüestió de documentar-ho millor.
    A veure, si ens trobem algun dia per aquest camins de les Gavarres.

    Salud

  • Fénykép montagut

    montagut 2018.01.18.

    I després de la ruta a fer una "siesta"
    Salut amic!!

You can or this trail