Moving time  4 óra 31 perc

Idõ  5 óra 53 perc

Koordináták 2682

Uploaded 2018. január 4.

Recorded január 2018

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
613 m
172 m
0
3,7
7,4
14,85 km

Megtekintve 548 alkalommal, letöltve 26 alkalommal

közel Molinàs, Catalunya (España)

Surto de l'aparcament i em dirigeixo a creuar el rec de la Perdiu per un pont de fusta. Només de creuar-lo ja connecto amb un camí esglaonat que puja a la recerca de la font del Convent. Resta apartada uns metres fora del camí, a l'esquerra segons el sentit de pujada. Ja es comencen a veure senyals de pintura groga.
Poc temps porto caminant i ja trobo el primer desviament. Per l'esquerra, en sentit nord-est se'n va el camí que puja al coll de Pallerols. Aquest serà el camí pel qual tornaré, així doncs, ara tiro en sentit sud-est, amb la traça força més precària. El camí comença estret per culpa dels arbusts, majorment garrics que dificulten una mica la progressió però que es deixa fer. En aquests primers centenars de metres trobo imprescindible l'ús de pantalons llargs i samarretes de màniga llarga perquè la vegetació és lo suficientment alta com per rascar els braços.
El camí, sempre en sostinguda pujada, supera la llera d'un rec o còrrec eixut, més endavant passa per sobre de la capçalera del rec dels Forns i comença a eixamplar-se fins que finalment em deixa en un encreuament. Hi ha un pal de fusta amb cartells informatius. El trencall de la dreta baixa a una zona d'interès prehistòric per l'existència d'unes inscultures i més avall al Mas Mallol. Per l'esquerra segueix el camí pintat que porta a Vilamaniscle.
Segueixo aquesta darrera opció per la qual cosa vaig pujant, ara en sentit est. La meva intenció primera era diferent del que finalment vaig fer. M'explico: l'última vegada que vaig trescar per aquest vessant, allà pel maig de l'any 2013, vaig aconseguir baixar per la sureda d'en Castelló fins al pla de les Guilles i d'allà al casal del Colomer i pujar per l'Argentinar per connectar amb aquest camí. En aquesta ocasió volia fer el mateix, en sentit contrari, i així fer altre recorregut diferent del clàssic del coll de Dofines, molt present ja a internet. El cert és que no les tenia totes amb mi per què ja aquell any la cosa va anar molt justa. I és clar, vaig ensopegar-la. No va poder ser. Ara tot és vegetació. No vaig voler esbrinar fins a on.
Aquest contratemps em portà a seguir pel camí senyalitzat i arribar finalment al coll de Dofines, que com ja he dit no era la meva intenció però la cosa a anar com va anar. El cas és que la pujada fins al coll és fàcil fins que s'acaba la pista i esdevé sender. Aquest camí també té els seus punts incòmodes, però s'arriba prou bé al coll.
Una vegada sóc a la carena tots els mals s'esvaeixen. El camí s'aclareix i sempre seguint la carena en sentit sud, el rastre, trencacames, puja al dolmen de Dofines, em fa passar pel lloc al qual volia haver sortit si hagués pogut fer el recorregut originàriament programat, més endavant baixa al coll del Trauc, torna a pujar al puig del Roure i finalment davalla al coll de la Ròssa, primer punt important del recorregut.
Aquí deixo el camí que pel sud comença a remuntar la serra de la Baga d'en Ferran i també el que pel nord-oest se'n va cap a Rabós i segueixo la direcció que marca el cartell amb el text «Dòlmens». Quina diferència ara amb l'any 2013. Avui unes grans ratlles grogues i un camí perfectament desbrossat fan molt fàcil el descens fins al torrent de la Balmeta. S'ha d'anar amb compte a la part final, ja que el vessant és molt pendent i hi ha risc de relliscades, en principi sense conseqüències greus però si amb un bon cop al cul.
No cal que expliqui grans històries. Sols cal anar a l'aguait dels senyals grocs. Ja s'ha perdut l'esperit d'aventura que anys enrere tenia aventurar-se per aquests vessants de vells camins aperduats i difícils de seguir. Ara ja és un plàcid passeig que ens porta a sota del dolmen del Passatge. Per Pujar-hi s'ha de tenir molt interès. A hores d'ara del recorregut les cames ja van una mica carregades i la distància a superar per arribar, no seran més de 15 o 20 metres, té un fort pendent, que s'ha de pujar per després baixar. En fi, ja que hi sóc....
De nou tornat al camí segueixo igual. Senyals grocs endavant i enllaço amb la pista que porta a Sant Martí de Vallmala, a l'alçada de la font d'en Perassa, tapiada. Ja sóc a les quatre pedres que hi han posat per dir que s'ha fet una restauració. Una foto per allò que no sigui dit i de nou toca pujar de valent, acompanyat de les omnipresents ratlles grogues i pujo a enllaçar amb la pista que puja del coll de la Serra. L'any 2013 vaig baixar del dolmen del puig d'Esquers fins aquí, directament, sense camí ni fites. Ara ja hi ha traça, fites i pintura. Pensava pujar al cim per la pista però que carai, si hi ha camí, estalvio voltar per pista.
Costa superar el pendent però s'arriba fàcil al dolmen i al cim. Acostuma a bufar vent fort i avui també em dóna la benvinguda, de fet, des del coll de la Ròssa ja m'estava avisant. Sort que el tenia d'esquenes. Fa sol i les vistes són immillorables. És el millor de tot el dia. Tot i el vent, m'estic una bona estona gaudint-les.
Per seguir amb la proposta, del cim baixo al coll de Sant Miquel seguint un senderó que baixa directe i que permet estalviar la pista. Del coll es pot continuar pel sender senyalitzat amb els senyals grocs, que porten a l'ermita romànica de Sant Miquel de Colera. Això és el més natural i normal. Al meu cas, ja havia visitat el lloc en dues ocasions anteriors així que vaig optar per seguir la carrerada que recorre tota la carena de la serra de la Balmeta i aprofitar el cel net per seguir gaudint de l'horitzó, ja que pel camí de l'ermita no hi ha vistes. No són diferents de les ja contemplades des del cim, però fan que el camí sigui més entretingut.
Aquesta vella carrerada de transhumància pastoral fa de nou diversos puja i baixa que continuen carregant les cames (l'opció de l'ermita és més planera), passa per un coll on es troba amb un desviament que porta, o ve, de l'ermita de Sant Miquel de Colera, i arriba fins al coll d'Artigues, punt al qual arriba també la pista que ve de la mateixa ermita i del coll de Sant Antoni, a Colera.
En aquest coll seguim els senyals de pintura groga, com sempre, que em fan flanquejar, en lleugera pujada, les muntanyes de les Orelles de la Mula i les Barbes del Boc i passar a tocar de la font Jordana.
No baixo perquè les bardisses ho dominen tot, malgrat la neteja recentment feta. El camí desbrossat em porta a enllaçar amb el camí que porta de Sant Quirze de Colera al coll de Banyuls.
Una vegada sóc al camí el segueixo en baixada, en sentit sud-oest, per baixar al coll de Pallerols.
Una vegada al coll es deixa el trencall que segueix recte en direcció a Vilamaniscle i s'agafa el trencall que, en sentit sud-oest, baixa directament a Sant Quirze de Colera, punt final d'aquesta proposta.

1 comment

  • Carmetaradell 2018.04.30.

    I have followed this trail  ellenőrzött  View more

    La resenya molt be pero es millor fer-la en direccio contraria es un trecacames pero val la pena

You can or this trail