Idõ  6 óra 6 perc

Koordináták 2543

Uploaded 2019. május 8.

Recorded április 2019

-
-
2 093 m
1 333 m
0
3,3
6,6
13,11 km

Megtekintve 59 alkalommal, letöltve 3 alkalommal

közel Pardines, Catalunya (España)

Cartografia:
Mapa RIPOLLÊS d’ALPINA, 1:50000, edició 2009-2010, Datum Europeu 1950.
Aproximació:
Hi ha dues formes d’aproximació per a fer aquests dos cims, una es pujant des del sud des de Ogassa a on si arriba seguint la carretera C-26 fins tocar Sant Joan de les Abadesses i després seguir la carretera GIV-5211 vers Ogassa on iniciar la caminada.

La segona forma, que es la que nosaltres hem escollit, es baixant des de el nord, per això cal seguir la carretera N-152 fins Ribes de Freser, entrar-hi i des del centre de la població seguir durant uns 15 quilòmetres la carretera GIV-5262 vers Pardines; no cal arribar-hi, sinó que la deixarem poc abans per seguir una pista asfaltada a la dreta anomenada “Camí de Vilaró a Pujalt”; al poc deixarem a la dreta l’accés al càmping “Pardines de Girona”, seguirem deixant a la dreta els edificis de Cal Pai una casa de turisme rural; seguim i al poc deixarem una altre turisme rural a la dreta, es Cal Sastre davant per davant a l’altre costat de la pista asfaltada veurem l’ermita de Sant Magdalena. Seguirem encara la pista, deixarem a l’esquerra l’accés a Can Roca i per la dreta farem cap a una bifurcació, la pista de l’esquerra es el Camí de Pòrtoles i la de la dreta es el Camí de Santa Magdalena, seguirem aquest darrer i cal recercar el millor lloc per deixar el vehicle; nosaltres el vàrem deixar just davant d’un plafó de la Serra Cavallera-Pardines on també hi ha una rústega taula de pedra.

Descripció:
Iniciem la caminada tot seguint la pista on hem deixat el vehicle anomenat “Camí de Coll de Bac”; passarem un bosc i farem cap al Pla de Sinan. Al poc, fem cap a un pla on a la dreta hi ha un corral i repartits una sèrie de abeuradors, es el Pla de Noufonts. La pista acaba, cal seguir el sender fresat en franca pujada deixant a l’esquerra el camí que du a la Portella d’Ogassa i paral·lels al Torrent de Vilaró que poc a poc augmenta la seva fondària i de la mateixa manera la perd farem cap al peu del bosc de l’Obaga (bac) de Conivella, en una dura ascensió d’uns 150 m en línia recta pel mig del bosc farem cap al cim del Taga (2038 m). Vam poder constatar que aquest cim es ventós, tan que a la pràctica no ens podíem ni posar dempeus ja que era inestable aquesta posició, va ser difícil fer una fotografia al cim per la inestabilitat de mòbils i càmeres pel que ens vam haver de conformar amb una foto ja mentre baixàvem del cim.
Durant l’ascens vàrem poder gaudir d’unes excel·lents imatges del Puig Cerveris (2208 m) amb el cim nevat del Puigmal (2911 m) al fons.
La idea era fer també el cim del Estela pel que les nostres passes des del Taga varen anar encaminats cal a l’est, vers la Portella d’Ogassa (1792 m); es deixa el Pla de la Llagosta a la dreta i tot passant pel llom de la Coma Llonga, lloc on a la dreta hi ha el cim de la comarca del Ripollès, el Turó de la Portella d’Ogassa (1902 m), fem cap a la Portella, ens sorprèn el que en aquest lloc no bufa gens de vent.
Des de la Portella d’Ogassa i deixant a baix a l’esquerra el toll de La Llagona casi sec, cal iniciar una suau i continua pujada per la carena de la Serra Cavallera fins el Puig de Coma d’Olla (1938 m) amb una petita torre de pedres al cim, iniciem una suau baixada per finalment i per una rocosa carena culminar el cim del Estela (2013 m).
Com som una mica agosarats, per baixar no vàrem retornar sobre les nostres passes sinó que fent ziga-zagues i ajudats per les petjades que les vaques deixen als costers herbats a modo d’esglaons, vàrem fer cap al bosc del Tarter on vam seguir un sender pedregós cap a la dreta fins fer cap a la pista que passa pel estany del Tarter, més tard deixem la barraca del Orri Vell a la dreta i fem drecera al Collet de Puillangort tot creuant el Torrent de Burgill. Un cop passats la bifurcació al Pla de l’Estany i els plans de Foranques, la pista fa una llarga corba pel que si es vol tallar camí cal passar per sota d’un filat a l’esquerra i baixar per un prat (Els Beços), creuar el torrent i seguir la pista cap a la dreta que ens durà al punt inicial.
La pista deix un ramal a l'esquerra, seguim cap a la dreta.
Per evitar els problemes quan el sol es fangós aquest tram roman cimentat
En surt un camí per l'esquerra, seguim recta.
A la dreta, un xic enrere, podem admirar la extensa panoràmica del Pirineus nevat amb la particularitat de que el cim mes elevat es el Puigmal de 2911 metres d'alçada.
Creuem una tanca de filferro per els ramats i al girar-nos per tornar-la a tancar contemplem una bnica estampa de la silueta del Puig de Cerveris
Tomba el camí cap a la dreta i just fem cap al davant d'un corral pel bestiar, refugi pels ramats.
Un xic més endavant i deixem a la nostra dreta uns abeuradors repartits pel pla, som a la Pleta de Noufonts.
A la nostra esquerra deixem una curiosa estructura similar a una cabana.
Tot seguit passem pel Pla de la Llagosta.
Aquest torrent primer es fondo i a mida que guanyem alçada s'esvaeix sobre el terreny.
Als peus del Taga i a tocar del bosc s'obre la ample Obaga (bac) de Conivella.
Entre avets, roques i clapes de neu anem superant els casi 150 metres de desnivell entre el bac i el cim del Taga fins fer cap a un filat que ens indica per on continuar per fer cim.
Baixem de cara al llom del Comallonga.
La baixada pel llom del Comallonga es llarg i suau; a la dreta deixem el cim comarcal del Turó de la Portella d'Ogassa.
Mentre perdem alçada per la Comallonga vers la Portella d'Ogassa albirem a l'esquerra la Llagona totalment seca amb algunes parts humides.
A la portella hi ha plantat el pal R41 dels instal·lats per Itineraria, per la dreta ve el sender que per les Roques Roges puja des de Sant Martí d'Ogassa i per l'esquerra baixa el sender vers El coll de Bac i les cases de Vilaró. Els deixem i seguim cap l'est el camí vers el Puig Coma de l'Olla de la Serra Cavallera, ara en forta pujada.
Al cim existeix com un cilindre de pedres d'un metre, mes o menys, d'alçada.
La carena, amb grans pedres i petites roques ens fa anar serpentejant per a tal de conseguir la nostre meta.
La Serra Cavallera es torna planera i ja albirem el nostre cim al fons, poc a poc ens hi anem apropant mentre estudiem el camí de baixada. Aquest cop el cilindre pedregós es una mica més alt, de mes o menys dos metres diria jo.
La baixada, res tranquila, ens obliga anar contínuament veient on posem els peus ja que sota l'herba trepitjada per els ramats de vaques que hi pasturen hi ha fang tou que de quan en quan ens fa relliscar.
Passem per un aclarit bosc d'avets, es el bosc del Tarter.
Ja a prop del fons, ens sorprèn un desdibuixat corriol pedregós que seguim cap a la dreta.
A mida que seguim el corriol aquest es torna més pedregós, el curiós es que semblen còdols de riu més que pedres de la alta muntanya.
A baix ja es veu el estany del Tarter, així que ens hi apropem decidits al veure que vora seu passa una pista que més tard seguirem cap a l'esquerra (oest/nord-oest).
Deixem a la dreta de la pista la Barraca de l'Orri Vell, a la part que no es veu i que es per on s'entra hi ha disposat un plafó amb la identificació de les muntanyes dels voltants. La porta es metàl·lica i es tancada amb un forrellat lo que la fa inservible de poder-la utilitzar com a refugi d'emergència.
La pista fa una llarga corba, com hi ha possibilitat i facilitat tallem per camp a través deixant el coll de Puillangort a la dreta.
De nou som a la pista que seguim cap a l'esquerra; el coll de Puillangort el deixem a la dreta.
A sota mateix del Puillangort (1588 m) creuem el torrent de Burgill que en aquesta ocasió, per sort per a nosaltres, du poca aigua.
Bifurcació, som a prop del Pla de l'Estany i el Pou de Glaç, seguim recta tot baixant molt suaument.
Al Pla de Foranques també hi ha lloc per deixar els vehicle, clar que aleshores s'ha de planificar el recorregut de modo diferent a com ho hem fet nosaltres.
A poca distància un nou encreuament i plafons informatius, seguim cap a l'esquerra. Recte aniríem directes a Puigsac i a Santa Magdalena.
Quan la pista es torna sender la deixem i creuem un filat a l'esquerra per baixar ràpidament per una llom herbat. Si hi ha algun problema, podem seguir recte i després retornar cap a l'esquerra per la pista fins fer cap al punt de sortida que des de aquest punt el veiem a baix a l'esquerra.
Una mica mes avall, ens creuem amb un desdibuixat corriol que seguim cap a l'esquerra per anar a creuar un torrent.
Creuem un torrent i seguim la pista que trobem després cap a la dreta fent cap al punt de sortida.
Aparquem als peus del Plafó EIN Serra Cavallera al Camí de Santa Magdalena
Anem pel damunt de l'herba del prat sense cap sender fresat sempre de cara a baix.
Finalment arribem al cim on ens saluda un fortíssim vent que pràcticament no ens deixa aixecar cap, ens de arrastrar pel terra com fan els comandos per poder tocar el vèrtex geodèsic; altres excursionistes s'agafen a la creu pintada de groc i alguns buscan sopluig darrera un altar de roques. No ens es possible treure ni el mòbil ni la càmera per fer les fotos de rigor. La fem un cop hem iniciat la baixada i des de un punt en el que encara es veu el vèrtex.

Hozzászólások

    You can or this trail