Moving time  3 óra 10 perc

Idõ  3 óra 51 perc

Koordináták 1967

Uploaded 2019. május 28.

Recorded május 2019

-
-
146 m
22 m
0
2,8
5,5
11,05 km

Megtekintve 77 alkalommal, letöltve 6 alkalommal

közel Sant Carles de Peralta, Baleares (España)

Passejada per Sant Carles, més que res perquè és ritme no ha set elevat per poder passejar per sa zona de ses mines i poder escoltar alguna explicació d'en Mariano Blai de anècdotes que sabia, ja que es seu Güelo hi havia fet feina.
Sa primera part anam per un camí per sortir a n'és agroturisme de Can Correu i després per darrera de Ses Dalies, per creuar sa carretera i per es cami (aquí s'ha d'anar per en mig des Torrent, lo que los obliga a buscar un bon punt de baixada a n'és torrent per poder-lo creuar), abans de creuar ja trobam es primer Pou de sa nostra ruta. Passada sa carretera arribam a ses mines de s'Argentera aon hi ha més pous (anar amb cura perquè n'hi ha que no es veuen bé) alguns de molta profunditat. Hi ha ses fundiciones I safareigs i acequies aon feien net per poder separar d'argent des plom.
Després de aquesta visita, pujam a n'és Puig de s'Argentera, aon un bon troç anam bosc a través, perquè si hi havia algun carrerany, aquest ha quedat tapat per sa vegetació. Arribam a n'és cim i desde allí si hi ha un carrerany marcat en maderes i pintades en blau que a mig camí deixa'm per arribar a n'és area recreativa de Sant Carles, ben acondicionat per fer torrades i menjar.
Tornada un troç per carretera fins trobar per fer sa curta i dura pujada a n'és Puig d'en Toni Andreu.
Destacar que per es area de ses mines hi ha trams vallats que mos han obligat a buscar una sortida per fer sa pujada a n'és Puig de s'Argentera, no se si per s'altre banda fes estat més ben definit es carrerany.

Argentera, mines de s’ INDÚST Mines de galena argentífera situades als puigs de s’Argentera i des Miquelet , prop del nucli rural de Sant Carles de Peralta. Estan constituïdes, en filons, capes o bossades de galena argentífera lleugerament inclinats cap al NE, incrustats a les dolomies i calcàries argiloses juràssiques de la zona, que tenen un potencial variable que arriba als 2 m. La riquesa en plom oscil·la entre el 55 i el 80 per cent, amb un contengut d’un 1 per cent de plata, circumstància que els dóna nom (del llatí argentum ‘plata’). Amb el plom i la plata, s’hi trobaven petites quantitats de zinc, mercuri i manganès. Diversos autors coincideixen a assenyalar que l’explotació, que algú fa remuntar a l’època púnica , degué ser molt intensa en el període romà , del qual encara en queda un pou estret de secció quadrada de 82 cm de costat i de 22 m de profunditat. Els dragatges del port i les excavacions del puig d’en Valls proporcionaren gran quantitat de glans de plom, usats segurament com a projectils, que podrien estar en relació amb les mines. A la crònica de Pere Marsili , del segle XIV, es diu que l’illa «amaga mines de plata». Aquesta plata va ser buscada devers 1789-90, però només es va trobar plom i el jaciment va quedar abandonat. La Societat Catalana de Navegació i Indústria va fer diverses exploracions i proves entre els anys 1827 i 1830 sense cap resultat satisfactori. El 1870, gràcies a la llei de mines de 1869 i la forta demanda del mineral, s’obriria un període d’explotació efectiva que arribaria fins a 1909. Primer, quan Frederic Lavilla González-Turijo , comisari de guerra a Eivissa, persisteix en l’intent de recerca i troba galena argentífera amb una riquesa d’un 60 a 80% i amb 720 g de plata per cada tona, i n’obté uns beneficis de 135.000 pessetes, quantitat molt important en aquella època. És aleshores quan la societat Companyia de Mines d’Eivissa , constituïda en un principi per capital eivissenc, amb Lavilla, Joan Calbet i Bartomeu Vicent Ramon com a socis, explota aquestes mines, entre 1870 i 1900. El 1879 hi havia nou mines en producció i deu més en prospecció. Aleshores hom extreia una unça de plata per cada quintar de plom. El mineral s’exportava per cala Pada . El treball de les mines mantendria una plantilla de dos centenars de persones. El director de l’explotació era l’enginyer de mines de Balears Eugeni Molina , que també en va ser soci i va dirigir les salines d’Eivissa. Des de la feliç troball

View more external

Információ

Sant Carles de Peralta

Waypoint

Agroturisme Can Correu

Waypoint

Camí vell Sant Carles

Anava I va de Santa Eulària a Sant Carles
Waypoint

Torrent de s'Argentera

Argentera, torrent de s’ TOPON Torrent del municipi de Santa Eulària que neix a la vénda de Morna, de la parròquia de Sant Carles de Peralta, discorre en direcció N-S i desemboca a sa Caleta, a ponent de s’Estanyol, ja prop de Santa Eulària des Riu. En el seu tram final pren el nom de torrent d’Arabí, ja que travessa aquesta vénda ( vénda d’Arabí). [ERM]
Waypoint

Pou de ses mines de s'Argentera

Argentera, mines de s’ INDÚST Mines de galena argentífera situades als puigs de s’Argentera  i des Miquelet , prop del nucli rural de Sant Carles de Peralta. Estan constituïdes, en filons, capes o bossades de galena argentífera lleugerament inclinats cap al NE, incrustats a les dolomies i calcàries argiloses juràssiques de la zona, que tenen un potencial variable que arriba als 2 m. La riquesa en plom oscil·la entre el 55 i el 80 per cent, amb un contengut d’un 1 per cent de plata, circumstància que els dóna nom (del llatí argentum ‘plata’). Amb el plom i la plata, s’hi trobaven petites quantitats de zinc, mercuri i manganès. Diversos autors coincideixen a assenyalar que l’explotació, que algú fa remuntar a l’època púnica , degué ser molt intensa en el període romà , del qual encara en queda un pou estret de secció quadrada de 82 cm de costat i de 22 m de profunditat. Els dragatges del port i les excavacions del puig d’en Valls proporcionaren gran quantitat de glans de plom, usats segurament com a projectils, que podrien estar en relació amb les mines. A la crònica de Pere Marsili , del segle XIV, es diu que l’illa «amaga mines de plata». Aquesta plata va ser buscada devers 1789-90, però només es va trobar plom i el jaciment va quedar abandonat. La Societat Catalana de Navegació i Indústria va fer diverses exploracions i proves entre els anys 1827 i 1830 sense cap resultat satisfactori. El 1870, gràcies a la llei de mines de 1869 i la forta demanda del mineral, s’obriria un període d’explotació efectiva que arribaria fins a 1909. Primer, quan Frederic Lavilla González-Turijo , comisari de guerra a Eivissa, persisteix en l’intent de recerca i troba galena argentífera amb una riquesa d’un 60 a 80% i amb 720 g de plata per cada tona, i n’obté uns beneficis de 135.000 pessetes, quantitat molt important en aquella època. És aleshores quan la societat Companyia de Mines d’Eivissa , constituïda en un principi per capital eivissenc, amb Lavilla, Joan Calbet i Bartomeu Vicent Ramon com a socis, explota aquestes mines, entre 1870 i 1900. El 1879 hi havia nou mines en producció i deu més en prospecció. Aleshores hom extreia una unça de plata per cada quintar de plom. El mineral s’exportava per cala Pada . El treball de les mines mantendria una plantilla de dos centenars de persones. El director de l’explotació era l’enginyer de mines de Balears Eugeni Molina , que també en va ser soci i va dirigir les salines d’Eivissa. Des de la feliç troballa de Lavilla i sota la direcció de Molina, les mines de s’Argentera tenen un període de prosperitat ininterrompuda de devers 30 anys. Però els darrers anys del s XIX, quan les excavacions han assolit els 27 m de profunditat, es troben venes d’aigua que inunden les galeries i que fan difícil i costós l’aprofitament de les mines. Tan sols s’havien excavat uns 600 m dels més de 3.000 que hom havia previst. Comença aleshores un procés caracteritzat pels intents continuats i fallits de treure’n l’aigua amb bombes. El 1903 es creà la societat anònima Nova Minera Eivissenca , constituïda a Palma, amb participació de capital mallorquí, que arrendà les mines i les explotà entre 1906 i 1909, any en què les abandonà definitivament. La producció mitjana anual havia experimentat un rendiment decreixent: d’unes mil tones el decenni de 1870-80 es passaria a 400 el de 1881-90 i a 350 el de 1890-1900, i només 250 tones per any entre 1906-1909, data del tancament definitiu. Un darrer intent de la Compañía Minera Bética Manchega , acollint-se a la llei de mines de 1947, va ser abandonat, finalment, el 1952, tot i que un estudi assenyalava que l’explotació era rendible. A la vista queden, encara, les restes de la forja, regadores i safareigs per al rentat del mineral, entrades d’alguns pous i diverses dependències mineres. [RVC/ERM]
Waypoint

Pou 2 vallat I profund

Waypoint

Pou 3 profund vallat

Waypoint

Fundición

Waypoint

Safareig I sèquia

Waypoint

Galeria

Waypoint

Puig Argentera

Argentera, puig de s’ TOPON Puig de 137 m d’altura ubicat a la parròquia de Sant Carles de Peralta, municipi de Santa Eulària des Riu. Aquest puig queda a llevant de la carretera de Santa Eulària a Sant Carles, i entre aquesta carretera i la que la uneix amb es Canar. S’Argentera  i el puig de s’Argentera són noms que es troben mencionats sovent en la documentació antiga. Al cim del puig es conserva una fita divisòria entre la cavalleria de Peralta  i el delmari reial . Al seu vessant nord hi ha ses Mines ( Argentera, mines de s’), antiga explotació minera de galena argentífera, i al seu vessant de ponent hi ha la plana i el torrent de s’Argentera . [JMC/ERM]
Waypoint

Mines (més naturals)

Aprofitant s orografia des terreny
Picnic

Area recreativa de Sant Carles

Hozzászólások

    You can or this trail