Letöltés

Hossza

23,21 km

Szintemelkedés

446 m

Nehézségi szint

Mérsékelt

lefelé

512 m

Max elevation

677 m

Trailrank

21

Min elevation

269 m

Trail type

One Way

Idõ

7 óra 9 perc

Koordináták

1506

Uploaded

2022. május 30.

Recorded

május 2022

Outdoor Navigation

Guide yourself along millions of outdoor trails from your smartphone. Even offline!

Get Wikiloc Premium Upgrade to remove Ads
Outdoor Navigation Outdoor Navigation
Share
-
-
677 m
269 m
23,21 km

Megtekintve 21 alkalommal, letöltve 1 alkalommal

közel Sarria, Galicia (España)

Després d’un dia de descans, arranquem la 28a etapa, a partir d’avui i fins el final ja comptem amb la companyia de l’amic Joan Domínguez. Va arribar ahir de les calors de la costa catalana i es va trobar amb la fresqueta i la humitat de les muntanyes gallegues.

Em pensava que a galícia la pluja era fina i suau, però ahir al vespre va caure una tempesta i un aiguat força intens. A mès no va ser un momentet, no. Sort que va durar el mateix que el nostre sopar. Anàvem a menjar alguna cosa i el cambrer ja ens va dir que millor dins, que potser plouria.

El fet és que aquest matí feia núvol, però no plovia. Ideal per caminar. Amb ànims doncs hem iniciat l’etapa. Només sortir de Sarria hem pogut comprovar que som a Galícia. Per una banda, el recorregut és impressionant. El camí transcorre entre grans boscos i camps verds. Molta, molta vegetació. Poblets maquíssims amb les seves ermites i cementiris…

Per altra banda, però, també es nota que ets a Galícia per la quantitat de gent que trobes. Es nota que Sarria és l’inici del “camino” per a moltíssims caminants, ja que és el darrer lloc on es pot sortir per a fer el mínim de 100 Km que calen per obtenir la “Compostelana”.

Doncs això, una meravella de camí i entorns magnífics, però molta gent. També ha canviat el perfil dels pelegrins. Des de les primeres etapes que trobem gent, però, excepte algunes excepcions, com l’autocar de coreans o el grup dels amics cubellencs, la majoria són persones soles o en petits grups. I també la majoria estrangers, molts nord-americans, centre europeus, orientals…

Ara ens trobem que aquests també hi són, però no destaquen. Queden immersos per gent del país. Molts grups nombrosos, famílies, alumnes de centres educatius, exmilitars. Fins i tot ens hem trobat un grup força nombrós de llatins nord-americans que tots junts, mentre caminaven, anaven resant el rosari. Els teníem darrere i de moment no acabàvem d’entendre què feien, però desprès de parar, hem pogut escoltar com anaven fent les pertinents oracions. D’entrada ens ha sobtat, però cadascú fa el seu “camino” i s’ha de respectar.

El fet, doncs, és que amb molta més gent que les anteriors etapes, hem pogut anar gaudint d’uns paisatges fabulosos.

Sense donar-nos compte hem fet uns 23 Km. Tota l’estona ha estat un puja i baixa. Al començament ha predominat la pujada, després ha planejat i el darrer tram ha predominat la baixada.

Hem passat per molts nuclis habitats, tots molt petits i amb molt encant: Vileu, Bardadelo, Rente, A Serra, Leimam, Peruscallo, Cortiñas, Lavandeira, O Casal, A Brea, Morgade, Ferreiros, Mirallos, A Pena, O Couto, As Rozas, Moimentos, Botarelo (aquí hem fet un mos), Marcadoiro, Mouras, A Parrocha, Vilachá i per fi, després de passar el pont que travessa l’embassament de Belesar al riu Miño, arribem a Portomarín. Ja ho veieu quin munt de poblets, la majoria disposaven d’algun bar o alberg per reposar forces, i els que no, hi havia màquines de vending on s’hi pot trobar des de begudes i menjar, a crema muscular i tirites per les butllofes.

Val a dir que el pont que travessa el riu té 350 metres de llarg i com que hi ha sequera, l’aigua és molt avall i fa una mica de vertigen.

De fet, sota del pont actual, es pot veure perfectament el pont romà que normalment es troba cobert per l’aigua. També es poden observar els sostres de les construccions més altes de l’antic poble de Portomarín.

Quan es va construir el pantà el 1962, el poble es va edificar de nou al Monte de Cristo, un turó situat al costat però lluny de les aigües. Es va intentar respectar les construccions dels edificis mès importants. L’església romànica de San Nicolás es va deconstruir numerant totes les pedres per tornar-la a erigir al nou poble tal com era l’original.

_____________________________

Podeu veure totes les meves rutes al meu blog “Gaudim la natura”. Trobareu la pestanya “Camí De Santiago” amb la descripció de totes les etapes.

https://gaudimlanatura.wordpress.com

Hozzászólások

    You can or this trail