Idõ  5 óra 52 perc

Koordináták 1412

Uploaded 2020. július 11.

Recorded július 2020

-
-
2 320 m
1 678 m
0
2,9
5,8
11,62 km

Megtekintve 43 alkalommal, letöltve 0 alkalommal

közel Saldes, Catalunya (España)

Serra d'Ensija: Cap de la Gallina Pelada, Roques Blanques, Cap del Pla de les Tores i la Creu de Ferro, des de la Font Freda
David Soler, juliol 2020

Recorregut quasi complet per la Serra d’Ensija que, sense arribar a ser integral, ens permetrà conèixer a fons i gaudir d’aquest magnífic massís prepirinenc del Berguedà. La seva proximitat geogràfica el Pedraforca manté la Serra d’Ensija en un segon terme excursionista. Tanmateix, visitar-lo mereix la pena si volem fugir de massificacions a la muntanya en aquesta època convulsa. La ruta no revesteix massa dificultat, més enllà de la llargada i el desnivell acumulat, motius pels quals la qualifiquem de moderada. Es segueixen camins ben fresats i senyalitzats, i a la zona alta de la serra, els extensos rasos herbosos es poden recórrer per on es vulgui. Això sí, cal tenir present que no deixa de ser un paratge d’alta muntanya, i hem d’anar preparats amb roba i calçat adequats, avituallament i cartografia de la zona. El sector dels Rasos d’Ensija pot ser perdedor en cas de boira i perillós si hi ha tempesta elèctrica. El refugi Delgado Úbeda és guardat segons l’època, té un espai d’accés lliure, i prop d’ell hi ha una font. Ll’altre punt d’aigua és la Font Freda, al començament/final de la ruta.

El punt d’inici és al costat de l’àrea recreativa de la Font Freda, i s’hi arriba en vehicle per la pista asfaltada del coll de Pradell. Aquesta és una estreta, costeruda i revirada carretera que uneix Vallcebre amb el Coll de la Trapa, a Saldes. També es pot prendre aquesta carretera si es ve de Fumanya, havent passat per Sant Corneli i Fígols. Es vingui d’on es vingui, el paisatge al llarg de l’aproximació és molt bonic. Des del mateix punt on es pot aparcar (altitud 1670 m) ja es troben indicacions del camí a seguir, senyalitzat com a PR-C 79 amb marques de pintura groga i blanca. En un moment ens plantem a la Font Freda (wp 01), força malmesa per alguna mena d’esllavissada del terreny, però d’on brolla un generós raig d’aigua fresca. El camí entra al bosc de pi i va a buscar el torrent pedregós de la Font d’Ensija. Sense travessar-lo, deixant-lo a la nostra dreta, es comença a guanyar alçada ràpidament. Cap a la cota 1800 m, al sector indicat com a Font de l’Orri a la cartografia, notem que el torrent porta aigua durant un curt tram, fins que aquesta s’escola entre el rocam de la llera. La pendent pica fort en tot aquest tram inicial, així que val més agafar-s’ho amb calma.

Més amunt el sender s’aparta del torrent i el bosc es va aclarint, fins que sortim als prats de les Planelles de Baix (wp 02, 45 minuts, alt. 1950 m). Encara que en terreny obert, el camí és igualment dret, però almenys comencem a gaudir de bones vistes a la nostra esquena, on destaca imponent el Pedraforca. Passem pel costat d’un tancat per a bestiar i anem guanyant alçada fins que els arbres pràcticament desapareixen a les Planelles de Dalt. Superem un nou tram costerut a la Pleta de l’Ós i assolim un fals collet al Cap de la Canal Llisa, on hi ha una perxa nivomètrica (wp 03, 1 h 10 min). La vista se’ns obre cap als extensos Rasos d’Ensija. Decantant-nos lleugerament cap a la dreta (oest), superem un suau llom i baixem una mica cap al refugi d’Ensija o Delgado Úbeda (wp 04, 1 h 20 min, alt. 2165 m), rere el qual ja veiem el nostre primer objectiu, el Cap de la Gallina Pelada.

El camí, perfectament visible, continua més enllà del refugi, tot remuntant pel terreny herbós sense complicacions. Arribem a un coll que s’obre al sud (wp 05, alt. 2230 m), oferint-nos una primera visió de la notable Roca Gran de Ferrús sota nostre, i del massís dels Rasos de Peguera al darrere. Una última pujadeta i assolim el Cap de la Gallina Pelada o Cap Llitzet (wp 06, 1 h 45 min, alt. 2321 m). Al cim hi ha un pal metàl·lic amb una bústia per a llibreta de signatures i una figureta de la Mare de Déu (crec recordar), així com una altra creu metàl·lica més petita. Encara que el dia és mitjanament ennuvolat, les vistes de paisatge són extraordinàries en totes direccions. Al nord destaca, evidentment, el Pedraforca, tancat pel darrere per la imponent muralla de les serres del Cadí i del Moixeró. Treuen el nas, també, cims com el Puigpedrós, el Carlit o el Puigmal. Cap a l’oest, els massissos prepirinencs de la Serra del Verd i el Port del Comte, així com les serres de Busa i Bastets, i la vall de Lord. Cap al sud, els Rasos de Peguera i més enllà la Catalunya Central, arribant-se a intuir entre la calitja Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Cap a l’est les serres del Catllaràs i la resta de relleus entre el Berguedà i el Ripollès.

Des del cim mateix, continuem en direcció oest, davallant uns metres i resseguint la carena culminal, en direcció al proper cap de les Roques Blanques. Recorrem un tram a prop del caire de la cresta de conglomerats calcaris, que cap al sud cau en picat, mentre el vessant nord, on el bosc arriba quasi fins a dalt, ofereix un pas fàcil i amb molta menys sensació d’alçada. Ja a la punta de les Roques Blanques (wp 07, 2 h, 2295 m), gaudint d’una visió frontal íntegra i realment espectacular de la cara sud del Pedraforca, fem una parada de mitja horeta per esmorzar.

En acabat, reculem de nou fins al Cap de la Gallina Pelada i comencem a davallar pel camí en direcció al refugi. Una mica abans d’arribar-hi, però, abandonem el camí principal i ens decantem a la dreta, tot remuntant sense camí cap a la carena divisòria de la serra. Coronem una cota sense nom al sud del refugi (wp 08, 3 h 15 min, 2256 m), d’on es gaudeix d’una magnífica perspectiva de tota la zona alta de la serra. Continuant ara tota l’estona per la carena en sentit sud-est, arribem al Cap del Pla de les Tores o del Serrat del Pal (wp 09, 3 h 40 min, 2281 m). Hi ha una barnilla d’acer clavada al terra, amb dos trossos de ferro que devien ser el suport d’algun cartell ja desaparegut. Des d’aquí, cap al sud ara es pot contemplar molt bé tota la zona de Peguera i els seus Rasos. Prosseguim per la zona alta i ens apropem fins a una punta on es veu una fita grossa de pedres (wp 10, 4 h, 2268 m), que als mapes no té nom però que en podríem dir Cap de les Mitjanelles pel fet que és el punt culminant de la Costa de les Mitjanelles, sota seu. Acte seguit seguim contornejant la carena cimera, primer en direcció nord i anem girant al nord-est, per assolir la Creu de Ferro (wp 11, 4 h 20 min, 2297), segona elevació del massís. En efecte, una creu de ferro marca la fita, però és més aviat modesta i sembla desmerèixer el nom del cim (potser en el passat n’hi havia hagut una de més entitat?).

Des de la Creu de Ferro existeix l’opció d’allargar la ruta si es continua camí enllà, sempre per la carena divisòria, podent arribar fins al Serrat Voltor (d’ascensió més escarpada). Des d’aquesta part de la serra el PR-C 79 fa un llarg descens encaixonat pel Barranc de les Llobateres fins a la carretera del Coll de Portell. Nosaltres decidim deixar aquesta part per una altra ocasió (no es tracta de “cremar” tot el massís a la primera), i iniciem el retorn en direcció oest, travessant les amples prades dels Rasos d’Ensija al nostre aire. Tot contornejant la capçalera de diversos barrancs que davallen al nord cap al d’Ensija, caminem per un sector on els pins negres tornen a fer acte de presència. Al wp 12 passem pel costat d’una petita dolina de col·lapse, una concavitat en el terreny d’uns pocs metres de diàmetre i parets rocoses trencades i esllavissades. Més endavant arribem al tàlveg del Barranc d’Ensija (wp 13, 5 h), on ens adonem que no existeix una llera de torrent, sinó que en el seu lloc hi ha tot un reguitzell de minúscules dolines arrenglerades al llarg del teòric traçat del curs d’aigua. Són senyal evident que, sota terra, tenen lloc processos càrstics de dissolució i col·lapse de la roca calcària que configura el massís. Passada la zona de dolines ens enfilem en una curta però feixuga pujada al Cap de la Canal Llisa, des d’on enllacem amb el camí de l’anada. De nou al PR, baixem per on hem pujat al matí, fins arribar de nou a la Font Freda i donar per acabada aquesta fantàstica caminada amb unes cervesetes fresques que ens esperaven al cotxe.
Kút

01 Font Freda

Waypoint

02 Les Planelles

Waypoint

03 Rasos d'Ensija

Menedékház

04 Refugi Delgado Úbeda

Panoráma

05 Collet amb vistes

Csúcs

06 Cap Llitzet o de la Gallina Pelada

Panoráma

07 Roques Blanques

Csúcs

08 Cota al sud del refugi

Csúcs

09 Cap del Pla de les Tores

Waypoint

10 Cota Cap de les Mitjanelles

Csúcs

11 La Creu de Ferro

Waypoint

12 Dolina

Waypoint

13 Barranc d'Ensija i dolines

Hozzászólások

    You can or this trail