-
-
627 m
515 m
0
3,6
7,1
14,28 km

Megtekintve 41 alkalommal, letöltve 1 alkalommal

közel Tona, Catalunya (España)

Excursió que sortint i acabant a l'església de Tona, fa un recorregut circular per la plana
seguint tot l'entorn de la població. Es l'Espai Natural Protegit dels Turons de la Plana Ausetana Espai Natural Protegit
Es tracta d'un espai que agrupa el turó del Castell de Tona, el de Torrellebreta, el de Mont-rodon i el de Gurb, tots a la plana de Vic. Són interessants en el terreny geològic, biològic, històric i cultural, ja que incorporen alguns conjunts monumentals interessants.

Es tracta d'un espai que agrupa quatre petits turons representatius dels relleus eocènics de la plana de Vic: el turó del Castell de Tona, el de Torrellebreta, el de Mont-redon i el de Gurb, i el contrast que creen amb la plana cultivada ofereix multitud d'ambients i refugis per a la flora i la fauna.

Els turons de la plana de Vic, molt visibles i fàcilment identificables, reuneixen, a part dels indubtables valors geològics i biològics, un gran interès paisatgístic en el conjunt de les conques centrals catalanes. Són també interessants en el terreny històric i cultural i tenen una especial fragilitat a l'erosió.

Aquests turons incorporen alguns conjunts monumentals interessants, com el de Tona (castell i església), a més d'algunes masies de caire monumental, i s'hi practica el senderisme, els esports de motor en el medi natural i la BTT.

Els turons són relíquies de la història geològica de la zona. L'entorn de
Tona sorprèn per la diversitat de paisatges que s'hi poden contemplar. El
paisatge és típicament agrícola, però es troba fragmentat per les petites
illes que formen els turons de la Plana ausetana protegits pel PEIN.
Aquests turons, denominats "turons testimoni", són testimoni relicte de la
història geològica i del paisatge vegetal primitiu de la Plana de Vic i al
municipi de Tona n'hi ha uns quants com el turó del Pla de Tona, el turó
del Castell o el turó de Puigbonic. Als turons més emboscats hi ha la
comunitat de roureda de roure martinenc força conservada, sobretot als
seus vessants obacs. A les parts culminants i als altres vessants hi creix una
vegetació més pobra, amb comunitats de prats, garrigues i bruguerars.
Els turons actuen de refugi i de corredor biològic per a la fauna entre les
zones naturals del Montseny, els cingles de Bertí, el Moianès i el Lluçanès .
La fauna hi és representada per un elevat nombre de mamífers (guineus,
senglars, genetes, toixons...) i micromamífers (ratolí de bosc, talpons,
musaranyes, ratpenats...). Entre els ocells cal destacar la presència d'algun
rapinyaire diürn i nocturn i també de moltes espècies de moixons. En els
petits cursos d'aigua també hi ha amfibis (granotes, gripaus,
salamandres...), rèptils i també una gran diversitat d'invertebrats.
La zona per on passa mostra diferents valors naturals de Tona. Comença a
la Plaça de l'Església, aprofitant un tram del PR. C-43 (Sender de Tona), on
hi ha un primer plafó informatiu i els indicadors.
Primer passem per una zona urbana, fins a sortir a l'entorn rural amb importans masies diseminades.

Sant Joan del Prat és una capella amb elements romànics i barrocs de Taradell (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Capella de St. Joan del Prat situada a la part de tramuntana de la masia el Colomer. La nau és de planta rectangular coronada amb absis semicircular, i està orientada com les església romàniques, amb l'absis situat a llevant. És coberta a dues agües i té el campanar d'espadanya al damunt. A la part de tramuntana hi ha uns grossos contraforts que aguanten el mur. La façana té un portal rectangular datat al 1752 i un òcul amb vitralls. L'interior és cobert amb volta un xic aplanada. L'església és arrebossada de blanc, no obstant a la part de l'absis s'endevina una finestra romànica, avui tapiada,i a la part de migdia les dovelles de l'antic portal que descriuen un arc de mig punt. Al davant mateix s'hi forma una placeta.
A l'altar de la capella hi ha un retaule de Sant Joan del Prat del segle XVIII (1783) del taller dels Ral.

La primera notícia que tenim és la donació que feu un tal Dalmau al 1099 de la capella de St. Joan del Prat al monestir de St. Tomàs de Riudeperes. Als segle XIII-XIV la trobem encara sota el domini dels agustins de St. Tomàs i un prepòsit de dit monestir dóna a Pere Serra, rector de Sta. Maria de Montrodon la capella de St. Joan del Prat, doncs la capella era propietat d'aquella comunitat per trobar-se dins de les terres de St. Joan del Munt, alou de St. Tomàs. Sembla que al segle XIII el mas Colomer era el benefactor de dita capella. Al 1391 després de la pesta negre que produí una greu despoblació, tenia cura de dita capella Na Maria, viuda d'Arnau Vilaseca. Com s'ha pogut observar pels llibres de visites pastorals, a finals del segle xvii fou restaurada doncs la volta amenaçava ruïna. Durant la Guerra de Civil, fou profanada i posteriorment restaurada.

Masia de planta quadrada, coberta a quatre vessants. La façana és orientada a migdia i presenta un portal adovellat, al centre del qual hi ha l'escut de la casa amb el nom "Colomer Llopart". A la part dreta del portal s'hi conserven els típics graons per a pujar a les cavalleries. A la part esquerra de la façana hi ha unes galeries adossades, que foren construïdes a mitjans de la darrera centúria. La casa està envoltada per un mur que la tanca junt amb les dependències agrícoles i la lliça. A la part posterior hi ha una masoveria adossada al mas. Els materials constructius són bàsicament, la pedra, la qual es troba arrebossada, visible només als elements ornamentals.

L'any 1209, en Berenguer de Mayoles amb Ermessenda, la seva muller, i els seus fills, fan escriptura del seu domini sobre el mas Colomer. El cens a pagar són dos coloms blancs, d'aquí vindria el nom de la masia, segurament es dedicaren a la cria de coloms. Per aquest temps hi havia altres masies anomenades Colomer que segurament tenien la mateixa ocupació, però, avui han desaparegut. La família Colomer d'ençà del 1200 guardaren el nom fins que vers el 1700 el perderen per raons d'enllaços matrimonials. A uns kilòmetres de la masia, vers a tramuntana, hi ha una capella dedicada a St. Joan del Prat, propietat del mas des del segle XIII. La capella fou bastida en època romànica i reformada al segle xviii.

La masia Comelles que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter, actualmente terme de Muntanyola a la comarca d’Osona; apareix esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època Benet Comelles, obrer. No hi ha cap dada constructiva que ens permeti identificar les reformes que es degueren produir vers el XVII-XVIII, com en la majoria de masos de la contrada.
El terme de Múnter comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996.

Informació extreta de Viquipèdia
Waypoint

Antic baixador de Taradell-Montrodon

Waypoint

Antigues Escoles

Waypoint

Aparcament, inici i final de ruta

Waypoint

Camp de les lloses

Waypoint

Can Coll

Waypoint

Comelles

Waypoint

Deixar la carretera i girar a la dreta

Waypoint

El Colomer

Waypoint

El Prat Verd

Waypoint

El Vendrell

Waypoint

Església de Tona

Waypoint

Espai Natural els Turons de la Plana

Waypoint

La Rocassa

Waypoint

Parroquia de Munter

Waypoint

Plans del Coll

Waypoint

Sant Joan del Prat

Waypoint

Seguir la carretera a la dreta

Waypoint

Torrellebreta

Hozzászólások

    You can or this trail