Moving time  5 óra 26 perc

Idõ  8 óra 20 perc

Koordináták 3827

Uploaded 2018. október 20.

Recorded október 2018

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
2 380 m
1 599 m
0
5,4
11
21,69 km

Megtekintve 228 alkalommal, letöltve 13 alkalommal

közel Viliella, Catalunya (España)

Vall de la Llosa: De Cal Jan de la Llosa al Pla de Vallcivera (Cerdanya)

Ruta lineal que travessa les valls de la Llosa i Vallcivera, a la Cerdanya. Són uns 22 quilòmetres, anada i tornada, i amb un desnivell molt progressiu d’uns 800 metres.

La ruta s'inicia a Cal Jan de la Llosa, on arribem després de passar el poble de Viliella. Aquí s’acaba la carretera asfaltada i comença una pista de terra d’uns tres quilòmetres, amb alguns trams finals en mal estat que, al meu criteri, desaconsellen fer servir cotxes baixos o, en tot cas, aparcar a uns cinc-cents metres abans de Cal Jan per evitar el tram més deteriorat. Al final d’aquesta pista de terra arribem a Cal Jan de la Llosa, un mas amb varies edificacions. El propietari ens cobrarà 2€ per deixar el cotxe aparcat.

Una vegada aparcats, i amb el pagament efectuat, podem xerrar una estona amb el masover, que ens donarà informació valuosa sobre la zona, itinerari, previsió meteorològica i altres qüestions que compensen, amb escreix, la inversió feta.

Després de petar-la ens posem en marxa amb el Tuc, que ja està tip de conversa i vol començar a córrer. Travessem un pont sobre el Riu de la Llosa i agafem un corriol que surt per l’esquerra. Aquest curt tram de corriol, amb parets de pedra seca, ja és una declaració d’intencions de la vall: bellesa i harmonia. La vegetació en mil colors, el brogit de l’aigua i el camí empedrat, anuncien una bona jornada muntanyenca.

En poca estona el corriol retroba la pista principal i ja veiem, al nord, les restes de l’antic Castell de la Llosa i, al seu costat, l’ermita enrunada de la Mare de Déu dels Dolors, on arribem després de travessar una tanca que barra el pas als vehicles no autoritzats.

Faig unes quantes fotos del castell, de l’ermita i del riu que fa una platgeta molt agradable. A l’altra banda del riu hi ha el Prat del Castell, amb un bon ramat de vaques pasturant. Us aconsello “perdre” un parell de minuts per gaudir de la visió del conjunt.

La pista, amb alguns trams cimentats, però només apta per 4x4 que hagin pagat un peatge de 10€ al masover, s’enfila progressivament entre pastures i extenses pinedes de pi negre fins arribar al Prat de Xuixirà, on s’acaba la pista i comença un corriol que ens portarà al Pla de Vallcivera, objectiu d’avui.

Però anem a pams. Com deia, la pista s’enfila progressivament pel mig de magnifiques pinedes de pi negre i arriba fins a la capçalera de la Vall de la Llosa, un gran amfiteatre glacial. Prèviament, haurem passat per alguns llocs molt bonics i significatius que val la pena no perdre’s. Així, sempre en paral·lel al riu de la Llosa que, amb les intenses pluges dels últims dies, baixa cabalós, espectacular i sorollós, visitarem la Barraca de la Farga, amb grans vistes de la Serra del Cadí. Poc després, per l’esquerra, trobarem un pal indicador caigut al terra. Aquí podríem creuar el riu per un parell de palanques i anar al refugi del Cap del Rec o a la Tossa Plana de Lles.

Més endavant arribem al Prat de la Farga, travessada pel riu de Calm Colomer que desemboca al riu de la Llosa. A la part nord del prat hi han les restes enrunades de la Farga i, dominant tot l’escenari, el Pedró, de 1.818 metres.

Deixem enrere la Farga i la pista comença a pujar per fer una triple llaçada, primer a l’esquerra travessant el riu de Calm Colomer. Després a la dreta, amb un pont de pedra sobre el mateix riu i, per últim, novament a l’esquerra. En aquest tram, un xic més costerut, tenim grans vistes sobre el camí ja fet, el Prat de la Farga i, més lluny, la Serra del Cadí.

Quan arribem a la part alta d’aquest tram, entrem en un llarg passeig, pràcticament pla, pel conegut com Camí del Pla de la Molina. L’aigua baixa per tot arreu i humiteja la pista. A ponent de la vall veiem moltes taques grogues dels arbres que ja han decidit canviar d’estació.

A la part final d’aquest tram, passada una nova tanca metàl·lica pel bestiar, veiem al fons la imatge piramidal del Bony d’Engaït, de 2.744 metres.

Poc més enllà, arribem a una palanca sobre el riu de la Llosa que, a partir d’ara, tindrem a la nostra dreta. Aquest pont ens obre la portà al Prat Xuixirà de Baix, magnífica planúria de pastura amb un tram de riu espectacular i on podem comprovar per la llarga filera d’agulles de pi dipositades als marges que, aquests dies, el riu ha assolit un nivell encara més alt del que ara porta.

Deixem enrere el prat i, en un curt ascens, arribem al Prat Xuixirà de Dalt, encara més gran que el seu germà de baix. Per l’esquerra del prat trobem l’Oratori de la Mare de Déu de la Llosa i, al seu costat, una taula rodona de pedra, on mengem una mica de fruita. Poc més enllà tenim les runes de la Barraca de l’Isidro i, per l’altra banda, un tancat pel bestiar.

Aquí s’acaba la pista més ampla i comença un corriol molt fressat que, travessant el bosc de la Moixa, ens deixa al Camí del Pla de Vallcivera, paral·lel al riu homònim. Trobem un pal indicador (amb el GR-107 a la Portella d’Andorra i el GR-11 a Malniu). Just aquí havia una palanca per travessar el riu i anar a la Cabana dels Esparvers, però amb la força de l'aigua ha desaparegut. Com no podem passar sense mullar-nos i amb grans possibilitats de caure, busquem amunt i avall un lloc per passar i descobrim la palanca de fusta arrossegada uns cent metres aigües avall del seu lloc original. Sembla precària i inestable. Desistim i seguim buscant un pas, ara aigües amunt, fins trobar-lo a uns cent metres al nord. Fem un bon salt per travessar-lo, amb gran alegria del Tuc, que pensa que ha estat una juguesca. Ja a la riba dreta del riu de Vallcivera seguim el corriol fressat (tram del GR-11 a Encamp amb marques vermelles i blanques) que ascendeix amb més intensitat per una canal més estreta i esquitxada pels colors tardorencs de l’arç i les moixeres de guilla.

Aquest tram de pujada ens deixa a la Pleta de l’Espanya, creuada pels meandres d’un riu de Vallcivera més “pacífic” que el que hem deixat enrere. Al sud-oest de la pleta trobem una precària palanca que podríem fer servir per anar a la zona de la Muga. Nosaltres tornem al corriol i afrontem un altre tram de pujada que ens deixarà a les Tortes de Vallcivera. Poc abans haurem vist, al nord, la imatge inconfusible del Pic de Ríbuls que ens dona la benvinguda. Aquesta serà una imatge que ja no deixarem de veure en tota la resta de la ruta fins que tornem a passar per aquest tram, a la tornada.

Arribats a les Tortes de Vallcivera, només en resta que gaudir de l’espectacle de les formes del riu sobre la planúria. Val la pena embadalir una bona estona.

Seguim amunt i, en una petita collada, sortim al Pla de Vallcivera, objectiu final del dia. Sembla impossible, però aquí l’espectacle encara millora més. Envoltats de cims i collades, descansem i dinem sota un pal indicador. Després de dinar, com encara tenim marge de temps abans de retornar, gaudim d’un petit passeig resseguint el riu fins el seu naixement, a la part alta de la vessant herbada que tenim al nord-est, sota el Pic de Ríbuls i el Coll de l'Illa.

Després de visitar la font del riu de Vallcivera, tornem al lloc del dinar, recollim la motxilla i emprenem la tornada pel mateix camí (GR-107 o Camí dels Bons Homes), fins arribar a la Cabana dels Esparvers, on descansem una estoneta per menjar una mica de fruita i fer quatre fotos. La Cabana seria útil en cas de necessitat urgent, però no sembla un lloc gaire confortable.

Seguim camí i, novament, busquen un lloc proper per travessar el riu. Trobem la palanca arrossegada per l'aigua i, amb penes i treballs, aconseguim passar a l'altre banda, amb algunes humitats sobrevingudes al peu esquerre.

Una vegada retrobat el camí de la pujada, només ens queda desfer els nostres passos fins arribar a Cal Jan de la Llosa, on recollim el cotxe i tornem cap a casa.

Gran ruta lineal que segueix el sender de gran recorregut GR-107, també senyalitzat com a itinerari nº 25, ample i ben fressat. És un itinerari llarg, però sense dificultats tècniques de cap tipus, que ressegueix el riu de la Llosa fins a la petita Cabana dels Esparvers, envoltada per un ampli amfiteatre glacial on destaca el pic de la Muga (2.861m), i després segueix el riu de Vallcivera fins Les Tortes i el Pla de Vallcivera, sota el Pic de Ríbuls, on girem cua.

Valls magnifiques, rius cabalosos i espectaculars envoltats de muntanyes i corriols solitaris. Què més podem demanar.

Un plaer pels sentits.

Salut i bona caminada !
Cal Jan de la Llosa. Aparcament (dos euros) i inici de la ruta.
Pont i corriol d'inici de la ruta.
Mirades des del corriol de pujada.
Corriol que arriba a la pista principal i tanca que barra el pas als vehicles
Castell de la Llosa i Ermita de la Mare de Déu dels Dolors sobre el Riu de la Llosa. Per la dreta de la pista baixa el canal del Riu.
Palanca sobre el Riu de la Llosa i nova tanca que barra el pas.
Barraca de la Farga.
Pal indicador caigut, cruïlla de camins i ponts sobre el Riu de la Llosa: per l'esquerra, travessant el riu, a Cap del Rec i la Tossa Plana (Ruta 26), entre altres. Nosaltres anem per la dreta, per la Ruta 25 a la Cabana dels Esparvers. Coincideix amb el GR-107 o Camí dels Bons Homes.
La Farga, el Torrent de la Ginebrosa (que baixa de la Serra de Comaerma) i el Riu de Calm Colomer, que travessa el Prat de la Farga i desemboca al Riu de la Llosa, una mica més enllà. Tot sota la mirada del Pedró, de 1.828 metres.
Deixem enrere la Farga i el Torrent de la Ginebrosa, que baixa de la Serra de Comaermada i travessa la pista per morir al Riu de la Llosa. Travessem el Riu de Calm Colomer que baixa per la dreta i, passant pel davant de la Farga, desemboca al Riu de la Llosa.
Pont de pedra sobre el Riu de Calm Colomer. Ruta nº 25.
Panoràmica a La Farga i a la Serra del Cadí.
Tram del Camí del Pla de la Molina. Tardor a la vessant de ponent de la Vall de la Llosa.
Tanca metàl·lica.
Mirada al Bony d’Engaït.
Palanca del Prat Xuixirà sobre el Riu de la Llosa i entrada al Prat Xuixirà de Baix.
Entrada al Prat Xuixirà de Baix.
Prat Xuixirà de Baix, Riu de la Llosa i mirada al Bony d’Engaït. Es pot veure clarament on ha arribat el nivell de l'aigua per la línea contínua d'agulles de pi que han quedat als marges.
Oratori de la Mare de Déu de la Llosa i taula de pedra al Prat Xuixirà de Dalt.
Barraca de l’Isidro al Prat Xuixirà de Dalt.
Prat Xuixirà de Dalt. Final de la pista i comença el corriol que travessa el Bosc de la Moixa.
Corriol que travessa el Bosc de la Moixa.
Mirada a la Serra de l'Esquella i a la Portella d'Engorgs. Riu de Vallcivera.
Riu de Vallcivera.
Pal indicador i Riu de Vallcivera. Per la dreta, aniríem a la Portella Blanca d'Andorra (GR-107) i a Malniu (GR-11) creuant el riu per la palanca de fusta que habitualment està aquí, però ha desaparegut. Buscant un lloc assequible per passar, trobem la palanca arrossegada pel corrent uns cent metres més avall. Busquem més al nord i finalment el travessem fent un salt i seguim el GR-11 per anar a Vallcivera i Encamp, per l'esquerra del Riu de Vallcivera. A la tornada creuarem el riu per visitar la Cabana dels Esparvers.
El Riu de Vallcivera va molt crescut però, finalment, podem creuar-lo fent un salt.
Seguim el GR-11 per la banda dreta del Riu de Vallcivera.
Pleta de l'Espanya i meandres del Riu de Vallcivera.
A la capçalera de la Pleta de l'Espanya.
Mirada als Pics de Ríbuls des del camí que puja a les Tortes de Vallcivera.
Les Tortes de Vallcivera. Mirada al Pic de Ríbuls.
Creuament amb el riu que baixa per la dreta, des de l’Estany de Montmalús a les Tortes de Vallcivera, i desemboca al riu de Vallcivera.
Creuament: el senyal de la pedra diu que hem de seguir rectes per on veníem. Tornarem per la dreta. Al fons el Pic de Ríbuls.
El Pla de Vallcivera, amb el Pic de Ríbuls al fons.
El Pla de Vallcivera
El Pla de Vallcivera, en direcció al Coll de l’Illa.
Pal indicador del Pla de Vallcivera. Està molt esborrat, però es poden endevinar les direccions d’Encamp i Puigcerdà.
Dinar al Pla de Vallcivera, sota el pal indicador.
Mirades des del Pla de Vallcivera.
Neixement del Riu de Vallcivera.
Pla de Vallcivera.
Bassa al Pla de Vallcivera
Desviament a l’esquerra per visitar l’estany que habitualment està sec.
Estany, sense nom, que habitualment està sec però que avui veiem molt ple.
Estanyol.
Arribant a la Cabana dels Esparvers i pal indicador.
Cabana dels Esparvers.
Riu, Castell de la Llosa i Ermita de la Mare de Déu dels Dolors.
Final de la ruta a Cal Jan de la Llosa i tornada a casa.

1 comment

  • Fénykép Pitcollonsiamunt2

    Pitcollonsiamunt2 2019.06.07.

    I have followed this trail  View more

    Ruta clàssica per un entorn tan bonic que aclapara. Per fer una i mil vegades.

You can or this trail