Letöltés

Szintemelkedés

554 m

Nehézségi szint

Könnyû

lefelé

561 m

Max elevation

378 m

Trailrank

52

Min elevation

147 m

Trail type

One Way

Idõ

5 óra 13 perc

Koordináták

1611

Uploaded

2020. november 21.

Recorded

november 2020
Be the first to clap
Share
-
-
378 m
147 m
25,38 km

Megtekintve 93 alkalommal, letöltve 5 alkalommal

közel Vilafranca del Penedès, Catalunya (España)

Sortida desde Vilafranca i enfilém ja per el dret a fer el Cim del Papiol,baixém per el costat de la pedrera fins a arribar a Sant Miquel D´Olèrdola passant per el costat,agafém pista forestal de les fonts i girém a l´esquerra i fem pujada per corriol cap el Castell D´Olèrdola,travessem i torném a agafar pista ample i girém a la dreta per corriol per començar a fer cap a la Font de L´Atmatlló,seguim caranegant fins a arribar a Moja i baixém per el lateral de la carretera fins al punt d´inici Vilafranca.
Tunnel

Pas sota autopista

Vallási helyszín

Ermita de Santa María dels Horts

“ Descripció Capella d'una sola nau amb absis de planta semicircular i coberta a dues vessants. El campanar és de doble arcada, els arcs de les quals ha desaparegut. El portal frontal és d'arc de mig punt adovellat, amb rosetó superior. A la part posterior, hi ha una finestra petita també d'arc de mig punt i amb esqueixada. Notícies històriques La seva fundació data probablement del segle X. El 1395 va ser dotada del benefici de Santa Apolònia i Santa Bàrbara. Havia tingut un altar a la Verge Maria, a Sant Benet, Santa Apolònia i Santa Bàrbara.”
Waypoint

CAN TORRES

CAN TORRES
Csúcs

Cim del Papiolet

La Penya del Papiol és una muntanya de 376 metres que es troba al municipi d'Olèrdola, a la comarca de l'Alt Penedès. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic
Waypoint

Gir esquerra travessem la cadena

Gir esquerra travessem la cadena
Vár

CASTELL SANT MIQUEL D´OLERDOLA

El Conjunt monumental d'Olèrdola, conegut també com a Ruïnes d'Olèrdola o Poblat d'Olèrdola és un enclavament arqueològic estratègic des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó. Actualment és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Història del conjunt Muralla romana Les excavacions arqueològiques realitzades al Conjunt Monumental d'Olèrdola han permès establir la cronologia d'ocupacions d'aquest indret des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó.[1] De l'antiga ciutat d'Olèrdola hom sap que fou habitada a l'època neolítica i a l'edat del bronze i, més tard, pels ibers. La seva posició estratègica constituïa un lloc fortificat en èpoques bel·licoses i poc convenient durant els períodes de pau. Ibers Tot i que a l'interior del recinte fortificat s'han recuperat materials i estructures del Bronze Antic (un vas campaniforme de complex Salomó i una cubeta amb materials ceràmics fets a mà del Bronze Antic-Bronze Mitjà, restes de fauna i sílex), és a partir del Bronze Final que es presenta un hàbitat estable i organitzat urbanísticament.[1] La primera fortificació coneguda és d'aquesta època (s. IX-VIII aC). Aquest mur defensiu és paral·lel a la muralla romano-republicana coneguda i conserva un mur transversal intern, la part superior del qual fou aprofitat en època ibèrica. Durant el segle IV i fins a finals del II aC es documenta una ocupació per part d'un poblat ibèric. En aquesta fase ibèrica es reutilitza la muralla del Bronze-Final i es produeix una adequació d'habitatges i d'un carrer, estructurats respecte al mur defensiu de la muralla i que es trobaria englobada en la torre posterior d'època romano-republicana.[1] Època romana Cisterna romana A finals del segle II aC els romans aixecaren una altra muralla davant de l'anterior, una talaia i probablement una gran cisterna tallada a la roca amb una capacitat de més de 350 m2. La cisterna amida 16,40 m de llargària x 6,50 m d'amplada x 3,5-4 m de profunditat. Aquesta cisterna es considera d'època ibèrica o romano-republicana i va ser reaprofitada en època medieval. Es localitzaren 2 pedreres també d'aquesta època (finals segle II - principis segle I a.C.), una dins del recinte emmurallat i l'altra davant de la muralla. Cap a mitjans del segle I a.C., Olèrdola va ser abandonada però es produí una ocupació medieval a partir del segle IX. Sembla que un camp de sitges tallades en el sediment pertanyen a un primer moment de l'ocupació medieval.[1] Època medieval A l'alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Segons la documentació, Olèrdola fou "fundada" l'any 929 per Sunyer I de Barcelona (912-954), que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d'Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona. Va patir moltes ràtzies musulmanes com la de l'any 985 d'Almansor, que saquejà el pla de Barcelona, la mateixa capital i va vèncer a la Batalla de Rovirans.[2] L'estructura urbana del vilatge alt-medieval mostra dos nuclis: dins el recinte fortificat es trobava, a la part superior, la zona militar, amb el castell i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. Ocupant la part mitjana de la plataforma rocosa hi havia una àrea d'activitat econòmica: premsa i celler de vi, la cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i altres. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases de pagesos benestants i per tallers d'artesans, entre ells un ferrer, que s'obrien al carrer principal entorn la porta d'entrada. La civitas s'estenia fora de les muralles, essent l'indret més conegut el Pla dels Albats, amb l'església de Santa Maria i la seva necròpolis de tombes antropomorfes o "olerdolanes". A inicis del segle XII, s'inicia la decadència d'Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. La gran invasió almoràvit de l'any 1108, darrere de les incursions musulmanes en territori català, causà la devastació d'Olèrdola. Els comtes, un cop retirats els invasors, intentaren estimular la repoblació concedint àmplies franqueses, demanant la col·laboració del monestir de Sant Cugat i encarregant la custòdia de castell i ciutat a Jordà de Sant Martí, els descendents del qual en posseïren la castlania fins al segle XIII. Tot el material ceràmic recuperat són vasos de ceràmica grisa, sense que hi hagi materials vidrats, fet que suposa un abandonament del lloc vers el segle XIII. Sobre el penya-segat oest es localitzà part de la muralla medieval que envoltava la plataforma, d'uns 60 cm d'amplada.[1] Època moderna La fortalesa perdé tota la seva importància estratègica. Esporàdicament tingué guarnicions temporals en època de conflictes armats, com en la guerra civil catalana del s. XV o durant la guerra del Francès al s. XIX. Després vingué l'abandó total tot i que en el segle xvii encara es tenia com a lloc del senyor Rey. L'església de Sant Miquel va ser parroquial fins al 1884, moment en què el Bisbat de Barcelona la va vendre juntament amb tot el recinte i el lloc passà a ser una explotació agrícola.[2] Època contemporània Existeixen estructures modernes (segle xix) corresponents al conreu en feixes, reconstruccions i un probable forn exhumat destinat a la fosa de metall.[1] L'any 1963 la Diputació de Barcelona va adquirir la finca. El mes de novembre de 1971, després d'algunes reformes a l'església i la construcció d'un nou edifici en el lloc ocupat per una antiga masia-rectoria, el conjunt monumental d'Olèrdola s'obre al públic. Des de 1995 el conjunt històric d'Olèrdola és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Olèrdola va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931 i Bé d'Interès Cultural (BIC). En l'any 2007 es va fer prospeccions geofísiques amb georadar i gradiometria magnètica, que han permès identificar estructures en el subsòl abans desconegudes. S'ha detectat una muralla preibera-ibera, paral·lela a la romana i separada per 6m, un possible tancament a l'Est de l'estructura i estructures de divisió interna de l'espai entre les dues muralles i nivells d'ús en les habitacions resultants. També s'ha localitzat un tancament a l'Oest, zones de combustió i divisions internes. Una altra detecció va ser l'antic camí d'accés al Pla dels Albats, paral·lel a l'exterior de la muralla romana. A l'interior del castell s'han localitzat la continuació de les parets desaparegudes dels murs laterals i han apuntat la presència de dos possibles nivells d'ús
Kút

Font de Fontanilles

Torrent de Fontanilles. La terra del margalló Per continuar el recorregut, cal tornar al camí principal, que coincideix amb el GR 92-3, seguint les indicacions cap a la font de Fontanilles. El paisatge s’obre i presenta menys vegetació, tot i que es poden veure exemplars de margalló, cards i algun roure. S’arriba a la font de Fontanilles, una caseta de maons d’on raja una mica d’aigua, i se segueix pel torrent del mateix nom fins arribar al creuament entre el fondo de la Seguera i el torrent de Fontanilles. Aquí hi ha un pi de grans dimensions i un antic forn de calç. 4 Fondo del cementiri. A la
Kút

Font de L´amatllò

Font de L´amatllò
Kút

Font de L´Alba

Font de l’Alba. Essències mediterrànies Per visitar el pla dels Albats (a 5 minuts a peu del recinte), on hi ha una interessant necròpolis medieval amb tombes excavades a la roca, cal sortir del conjunt monumental d’Olèrdola. El camí comença a l’entrada d’aquest, justament a l’altra banda de la carretera, i és fàcilment reconeixible perquè està senyalitzat amb una fita verda cap a la font de l’Alba. Cal seguir aquest camí fins creuar la carretera i trobar de nou la senyalització. Mitjançant un corriol ombrívol, on abunden les alzines, els pins, els llentiscles, les figueres i els galzerans, s’arriba a un pont, que se separa del camí principal per accedir a la font de l’Alba, a menys d’un minut de caminada. La font, a la vora d’un gran plataner, tot i que no compta amb molta aigua, està rodejada de vegetació de ribera i és un lloc agradable per ferhi una aturada.
Hágó

Sender Muntanya de Cal Passeres

Parkoló

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola. Els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, Molí d'en Rovira, Poble Nou, Les Clotes, Barceloneta-Sant Magí i La Girada. Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, Sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.[4] Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part del vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels vols de l'any 1600) i una vintena de balls, entremesos i colles castelleres.

Hozzászólások

    You can or this trail