Letöltés

Szintemelkedés

589 m

Nehézségi szint

Könnyû

lefelé

589 m

Max elevation

459 m

Trailrank

52

Min elevation

143 m

Trail type

Loop

Idõ

5 óra 19 perc

Koordináták

1595

Uploaded

2020. december 5.

Recorded

december 2020
Share
-
-
459 m
143 m
26,75 km

Megtekintve 272 alkalommal, letöltve 6 alkalommal

közel Vilafranca del Penedès, Catalunya (España)

Sortida amb molt de fred desde Vilafranca direcció Moja,passant per pista i corriol del Golf,fins a arribar al cim del Pic de L´Aliga,vistes espectaculars,es veu tot el garraf i part del Tarragonès,a l´àltra banda es veu tot el Solsonés nevat,seguím per pista fins al Castell D´Olèrdola, baixém per corriol fins a la pista de les aigues direcció cap a la C15 per fer inici de la pujada al Cim del Papiolet,fem baixada per passar per Can Torres,Ermita de Santa María dels Horts,i final a Vilafranca.
Kút

Font de L´Alba

El municipi d'Olèrdola (30 Km2) es reparteix entre la plana del Penedès al nord (Sant Pere Molanta, Moja, Sant Miquel d'Olèrdola) i l'extrem occidental del Massís del Garraf al sud (Puig de l'Àliga, Penya del Papiol, Olèrdola, fondo de la Vall, Viladellops i algunes urbanitzacions). Part del territori, tant de plana com de muntanya, es troba protegit dintre del Parc d'Olèrdola; Cal afegir-hi la Muntanyeta, un espai municipal situat entre St. Miquel, Olèrdola i Moja. Els llocs de major interès del municipi d'Olèrdola són: poblat ibèric, castell d'Olèrdola, ermita de Sant Miquel d'Olèrdola, Torre de Moja, el Fondo de la Vall i alguns dels nuclis i esglésies. El congost d'Olèrdola, per on ara passa la vella C-15, és un dels pocs passos naturals al Garraf. Però al terme hi ha nombrosos camins que comuniquen Olèrdola amb l'entorn. Aquesta part del Massís del Garraf, barrera i pont a l'hora, és el suport d'una xarxa de camins que connecta les dues comarques: el Garraf i l'Alt Penedès. Sobre aquests territoris, i per tant sobre Olèrdola, s'ha definit una xarxa de senders –camins, corriols i pistes per fer a peu, bicicleta i, fins i tot, a cavall-: els Camins del vi i del Cava i els Senders del Garraf. Olèrdola és a la zona de transició de les dues xarxes. Olèrdola té dues propostes locals encaixades sobre les xarxes: la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Vi. Les rutes de l'Aigua i del Vi són similars en llargada (12 i 11 km) i també en els desnivells acumulats (256 i 261 m respectivament). La ruta de l'Aigua té alguns trams de corriol i altres de carretera de molt baix trànsit, a més dels camins o pistes de terra. La Ruta del Vi pràcticament no té corriols però si alguns trams de carretera de molt poc trànsit. La Ruta de l'Aigua (12 km), cobreix el territori nord del terme. Els elements de major interès pels que passa són la Muntanyeta, Moja i el Fondo de la Vall. La ruta té una drecera entre can Castellví (extrem oest del Fondo de la Vall) i cal Passeres, que defineix dues rutes menors, una sobre el sector de Moja (6 km) i una sobre el bosc de Passeres, el Fondo de la Vall i Sant Miquel d'Olèrdola (8 km). La ruta sencera combina espais molt variats, amb el Fondo de la Vall com a element de major rellevància. Els recursos vinculats a l'aigua (fonts, pous, torrents, etc.) li donen nom ja que són els més significatius. La Ruta del Vi (11 km), circular des de la rotonda est de Sant Miquel d'Olèrdola, discorre prop del nucli de Viladellops, l'extrem NO de Can Trabal (urbanització), can Marc, cal Torres, la carretera de St. Pere Molanta. Un tram del GR 92-3, entre la Pedrera d'Olèrdola i can Marc, permet de fer dues rutes menors, una a llevant per Viladellops (7 km) i una a ponent per cal Torres (9 km). La Ruta del Vi recorre, bàsicament, terres de vinyes amb masies i caves. El GR 92-3 i una connexió especial des de cal Jesús permeten arribar al cim de la Penya del Papiol, amb molt bones vistes de l'entorn, el massís i la plana del Penedés.
Kút

Font de Fontanilles

El municipi d'Olèrdola (30 Km2) es reparteix entre la plana del Penedès al nord (Sant Pere Molanta, Moja, Sant Miquel d'Olèrdola) i l'extrem occidental del Massís del Garraf al sud (Puig de l'Àliga, Penya del Papiol, Olèrdola, fondo de la Vall, Viladellops i algunes urbanitzacions). Part del territori, tant de plana com de muntanya, es troba protegit dintre del Parc d'Olèrdola; Cal afegir-hi la Muntanyeta, un espai municipal situat entre St. Miquel, Olèrdola i Moja. Els llocs de major interès del municipi d'Olèrdola són: poblat ibèric, castell d'Olèrdola, ermita de Sant Miquel d'Olèrdola, Torre de Moja, el Fondo de la Vall i alguns dels nuclis i esglésies. El congost d'Olèrdola, per on ara passa la vella C-15, és un dels pocs passos naturals al Garraf. Però al terme hi ha nombrosos camins que comuniquen Olèrdola amb l'entorn. Aquesta part del Massís del Garraf, barrera i pont a l'hora, és el suport d'una xarxa de camins que connecta les dues comarques: el Garraf i l'Alt Penedès. Sobre aquests territoris, i per tant sobre Olèrdola, s'ha definit una xarxa de senders –camins, corriols i pistes per fer a peu, bicicleta i, fins i tot, a cavall-: els Camins del vi i del Cava i els Senders del Garraf. Olèrdola és a la zona de transició de les dues xarxes. Olèrdola té dues propostes locals encaixades sobre les xarxes: la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Vi. Les rutes de l'Aigua i del Vi són similars en llargada (12 i 11 km) i també en els desnivells acumulats (256 i 261 m respectivament). La ruta de l'Aigua té alguns trams de corriol i altres de carretera de molt baix trànsit, a més dels camins o pistes de terra. La Ruta del Vi pràcticament no té corriols però si alguns trams de carretera de molt poc trànsit. La Ruta de l'Aigua (12 km), cobreix el territori nord del terme. Els elements de major interès pels que passa són la Muntanyeta, Moja i el Fondo de la Vall. La ruta té una drecera entre can Castellví (extrem oest del Fondo de la Vall) i cal Passeres, que defineix dues rutes menors, una sobre el sector de Moja (6 km) i una sobre el bosc de Passeres, el Fondo de la Vall i Sant Miquel d'Olèrdola (8 km). La ruta sencera combina espais molt variats, amb el Fondo de la Vall com a element de major rellevància. Els recursos vinculats a l'aigua (fonts, pous, torrents, etc.) li donen nom ja que són els més significatius. La Ruta del Vi (11 km), circular des de la rotonda est de Sant Miquel d'Olèrdola, discorre prop del nucli de Viladellops, l'extrem NO de Can Trabal (urbanització), can Marc, cal Torres, la carretera de St. Pere Molanta. Un tram del GR 92-3, entre la Pedrera d'Olèrdola i can Marc, permet de fer dues rutes menors, una a llevant per Viladellops (7 km) i una a ponent per cal Torres (9 km). La Ruta del Vi recorre, bàsicament, terres de vinyes amb masies i caves. El GR 92-3 i una connexió especial des de cal Jesús permeten arribar al cim de la Penya del Papiol, amb molt bones vistes de l'entorn, el massís i la plana del Penedés.
Vár

Castell de Sant Miquel d´Olèrdola

Castell d'Olèrdola • Comarca Alt Penedès • Municipi Olèrdola Coordenades N 41 18 13,8 E 01 42 34,4 Altitud 358 msnm Construcció segle X Documentat Des del 929 Llista de castells dels Països Catalans El castell d'Olèrdola és una fortalesa medieval bastida sobre una torre-talaia d'època romano-republicana i forma part del recinte emmurallat del poblat d'Olèrdola. El conjunt monumental d'Olèrdola és situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d'altitud, als vessants occidentals del massís del Garraf, tot dominant la plana del Penedès. Dins el recinte fortificat medieval, l'espai s'estructurava en tres àrees. A la part superior es trobava la zona militar, amb el castell al cim i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases. Història del conjunt De l'antiga ciutat i castell d'Olèrdola hom sap que fou habitada a l'època neolítica i a l'edat del bronze i, més tard, pels ibers. La seva ocupació fou, possiblement, intermitent, ja que per la seva posició estratègica constituïa un lloc fortificat en èpoques bel·licoses i poc convenient durant els períodes de pau. La història del castell està molt lligada a la del conjunt de l'acròpoli. Un document ens diu que el comte Sunyer I de Barcelona (912-954), l'any 929, edificà un castell a les ruïnes de l'antiga fortalesa romana i també l'església de Sant Miquel d'Olèrdola. Aquest castell, juntament amb la població, és esmentat molt sovint en la documentació del s X ("castrum i civitas Olerdulae"). Des de l'inici fou de domini comtal i va patir moltes ràtzies musulmanes. L'any 985, degué patir l'expedició d'Almansor, que saquejà el pla de Barcelona, la pròpia capital i la Batalla de Rovirans|comarca del Vallès]]. El castell d'Olèrdola tingué un paper important en les lluites polítiques del s XI. Mir Geribert encapçalà la rebel·líó contra Ramon Berenguer I, comte de Barcelona esdevenint veritable senyor absolut d'Olèrdola fins al 1059 en que la revolta finalitzà i Mir Geribert reconegué la potestat del comte sobre el territori. La gran invasió almoràvit de l'any 1108, darrere de les incursions musulmanes en territori català, causà la devastació d'Olèrdola. Els comtes, un cop retirats els invasors, intentaren estimular la repoblació concedint àmplies franqueses, demanant la col·laboració del monestir de Sant Cugat i encarregant la custòdia de castell i ciutat a Jordà de Sant Martí, els descendents del qual en posseïren la castlania fins al s XIII. a partir del s XII, amb el despoblament de la ciutat, la fortalesa perdé tota la seva importància estratègica. Esporàdicament tingué guarnicions temporals en època de conflictes armats, com en la guerra civil catalana del s XV o durant la guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola).Després vingué l'abandó total tot i que en el segle XVII encara es tenia com a lloc del senyor Rey. Església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola Església de Sant Miquel d'Olèrdola L'església de Sant Miquel és a la part alta del recinte arqueològic de l'antic poblat d'Olèrdola. Molt afectada per la ràtzia d'Almansor l'any 985, es reconstruí i consagrà novament el 992. En l'acta de consagració d'aquesta data hi consta que fou construïda i consagrada per primer cop pel bisbe Teodoric i el comte Sunyer, vers el 935. Al s XI hi ha moltes donacions referides a Sant Miquel. Parciälment destruïda pels almoràvits el 1108, El comte Ramon Berenguer III la donà a la catedral de Barcelona perquè la refés. El despoblament de la zona n'explica la decadència tot i que va mantenir el culte fins al final del XIX. Actualment està reduïda a la categoria d'ermita. L'església de Sant Miquel d'Olèrdola és un element referencial en el paisatge penedesenc. Al segle X, el comtat de Barcelona guanyava terreny al territori controlat pels musulmans i Olèrdola es convertí en nucli principal del nou territori, el castrum o civitas. La recent restauració de l'església (2011) li ha renovat la imatge, un edifici romànic amb alguns elements gòtics i renaixentistes. La recerca ha permès apropar-se als fidels que l'utilitzaren com a temple i cementiri durant més de mil anys.
Csúcs

Puig del Papiol o Cim del Papiolet

PUIG DEL PAPIOL (383 m).- Vèrtex geodèsic de segon ordre. Bona vista sobre la depressió del Penedès i els massissos de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Montseny, Ordal i Garraf, serres del Montmell i la Llacuna, etc. Es deixa el cim per un camí carener que va en direcció sud-oest.
Sports facility

Moja zona esportiva

MOJA. Localització Localització d'Olèrdola respecte de l'Alt Penedès.svg 41° 19′ 33″ N, 1° 41′ 28″ E Estat Espanya Autonomia Catalunya Població Total 1413 hab. (2012) Modifica dades a Wikidata Moja és una entitat de població d'Olèrdola, a la comarca de l'Alt Penedès.[1] Se situa a una zona plana, a uns 233 metres d'altitud sobre el nivell del mar i a uns 2,5 km de Vilafranca del Penedès. Moja ja s'esmenta l'any 981 en un document de compra de terres, en un altre document del 1010 l'alou de Moja és donat en testament al monestir de Sant Cugat del Vallès. El principal atractiu del poble és la capella romànica de Sant Esteve, del segle XII, d'una nau amb un absis semicircular amb decoracions exteriors llombardes i un campanar de torre amb planta quadrangular sobre el creuer. Aquesta capella es troba avui annexada a l'església parroquial de Sant Jaume del segle XIX. Al centre del poble hi ha una antiga torre de defensa de planta circular amb l'entrada situada al segon pis (avui és una finestra). La torre fa uns 14 metres d'altura i uns 5 m de diàmetre interior; la torre actual seria del segle XII atès que en un document del 1114 l'abat de Sant Cugat encomana la seva reconstrucció.
Vallási helyszín

Ermita de Santa María dels Horts

“ Descripció Capella d'una sola nau amb absis de planta semicircular i coberta a dues vessants. El campanar és de doble arcada, els arcs de les quals ha desaparegut. El portal frontal és d'arc de mig punt adovellat, amb rosetó superior. A la part posterior, hi ha una finestra petita també d'arc de mig punt i amb esqueixada. Notícies històriques La seva fundació data probablement del segle X. El 1395 va ser dotada del benefici de Santa Apolònia i Santa Bàrbara. Havia tingut un altar a la Verge Maria, a Sant Benet, Santa Apolònia i Santa Bàrbara.”
Waypoint

Can Torres

Barriada de Can Torres
Waypoint

Gir dreta travessem la cadena

Gir esquerra travessem la cadena
Picnic

Moja

Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola. El nom del municipi prové de l'antiga ciutat d'Olèrdola, capital històrica del Penedès que hi havia al turó de Sant Miquel d'Olèrdola (385 m). Entre tots els municipis del Penedès, Olèrdola és dels que té més importància històrica i un valor arqueològic més consolidat. Des de la prehistòria i, posteriorment, ibers, romans i cristians, han vingut ocupant la plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, i el seu entorn més proper, tot aprofitant l'estratègica situació de l'indret pel control de la plana penedesenca, i la defensa natural que ofereixen els penya-segats. Això fa que Olèrdola disposi de força elements inclosos en l'Inventari de Béns Culturals. Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès,[2] amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola. El nom del municipi prové de l'antiga ciutat d'Olèrdola, capital històrica del Penedès que hi havia al turó de Sant Miquel d'Olèrdola (385 m). Entre tots els municipis del Penedès, Olèrdola és dels que té més importància històrica i un valor arqueològic més consolidat. Des de la prehistòria i, posteriorment, ibers, romans i cristians, han vingut ocupant la plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, i el seu entorn més proper, tot aprofitant l'estratègica situació de l'indret pel control de la plana penedesenca, i la defensa natural que ofereixen els penya-segats. Això fa que Olèrdola disposi de força elements inclosos en l'Inventari de Béns Culturals.
Waypoint

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola. Els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, Molí d'en Rovira, Poble Nou, Les Clotes, Barceloneta-Sant Magí i La Girada. Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, Sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.[4] Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part del vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels vols de l'any 1600) i una vintena de balls, entremesos i colles castelleres.
Csúcs

Cim del Pic de L´Aliga

Hozzászólások

    You can or this trail