Υμηττοσ - Mont Hymettus – Cova del Ratpenat – Cova del Lleó (Atenes) 2019-06-23 7:11

Υμηττοσ - Mont Hymettus – Cova del Ratpenat – Cova del Lleó (Atenes) 2019-06-23 7:11

En aquest curt viatge a Atenes, no podia deixar de pujar alguna de les muntanyes de l’entorn. La muntanya que es veu de per tot, farcida d’antenes i de corriols, és l’anomenada Hymettus. Vaig buscar algunes alternatives a Wikiloc, i em vaig fer un “Frankenstein” amb un parell d’escollides (bàsicament una del wikilocqueru grec Iraklis A... moltes gràcies!!).

De bon matí, vaig agafar un taxi des del centre i em vaig dirigir fins el punt on molts de cotxes aparquen i on comencen alguns dels corriols de muntanya. Era diumenge, el taxista escoltava la missa i se senyava quan tocava. El metro està a una bona hora a peu, i no em coneixia prou el autobusos que t’hi apropen. De tornada vaig fer uns bons 6 km. (per anar caminant fins al Palau presidencial i la plaça de Syntagmatos, tots dos amb els famosos guàrdies amb faldilles, i agafar el metro) però he eliminat aquest darrer tram del track, doncs crec que té poc interès.

De bon matí la temperatura era ideal, i el sol encara no em tocava, a migdia la temperatura a l'ombra era d’uns 37ºC!! Cal dir que portava 3 litres d’aigua, per no fer curt, i quan vaig arribar al xiringuito em vaig prendre una fantàstica fresca (2€). Tot el camí està indicat i ben senyalitzat, però hi ha molts i molts trencalls i és prudent portar el track o anar a l’aventura, en cas contrari no et perdràs (doncs sempre està a la vista la ciutat), però pot ser faràs alguna volta per la muntanya.

Vaig visitar un avenc i dues coves (una tancada amb una reixa i l'altre farcida d'abelles). També he vist les ruïnes d’una torre de vigilància, i d’algunes capelles. He estat en una zona d’esbarjo popular -al ser diumenge ple de famílies dinant-. Les vistes son espectaculars, a banda i banda de muntanya. A un cantó l’Acròpolis i a l’altre l’aeroport internacional. El mar al fons. A dalt de tot hi ha desenes d’antenes, amb una disbauxa especial, sembla no tenir ni ordre ni concert, a l’estil grec. Hi ha un tram que és un xic perdedor, al costat mateix del cingle, és fantàstic, però cal anar amb compte (una relliscada i et pots fer mal) i seguir les marques vermelles de les roques.

L’experiència ha estat molt engrescadora!! Les persones que he trobat pel camí m’han saludat amablement (cosa que ja no passa a Collserola, on els senderistes, els caminants i els ciclistes s’ignoren), he parlat amb un simpàtic anglès a dalt de tot de la muntanya... i a part d’algunes interessants explicacions, ha compartit un parell de taronges -molt agraït!!!-, també amb una jova grega amb tres gossos, que menjava a la fresca a prop d'una capella a la zona d’esbarjo familiar -coneixia Barcelona-. He vist centenars de papallones, una botànica que desconeixia (amb un arbust que es pela com un eucaliptus) i una geologia calcària, a voltes semblant al Montgrí. Us agrada caminar i aneu a Atenes?... feu aquesta ruta ;-)

Salut i Cames!!